Arxiu de mesmarç, 2010


Davant l’ús pervers de les xarxes de relació social a internet

dissabte, 27 març 2010

Aquests dies la ciutat viu commocionada per la detenció d’un mestre acusat d’incitar nens a practicar sexe per internet, un fet absolutament reprobable, que ha de ser castigat amb duresa i exemplaritat. És important, però, que els ànims se serenin i que no s’alimenti ni l’exageració ni especulacions difamatòries ni cap a la institució educativa de La Salle ni cap al seu equip de mestres i germans. La Salle és a Figueres una escola centenària, amb un projecte educatiu solvent i modern, que cada any ajuda decisivament i amb encert a l’educació de centenars de joves de la ciutat i de la comarca. Cal que la reprovació sense matisos dels fets denunciats sigui compatible amb el manteniment de la confiança en l’escola, en bé de la pròpia institució i, més important encara, en bé dels nois i nois que hi reben educació. El que ha passat aquests darrers dies en aquesta escola de Figueres, pot passar a qualsevol escola, de qualsevol ciutat del món. Sovint oblidem que el bé i el mal formen part consubstancial de la condició humana i que, per tant, cal estar sempre alerta.

Els fets succeïts també haurien de convidar els pares i mares d’arreu del país a recordar que l’avenç tecnològic que suposa internet i les noves xarxes de relació social necessiten del seu guiatge moral, perquè com és sabut internet democratza l’accés a tot tipus d’estímuls i continguts, bons i dolents. I és missió dels adults guiar els adolescents en el camí de la descoberta del que és correcte i del que no ho és. Si no ho fem, deixem justament als qui més estimem en  mans (i amb total indefensió) dels qui pretendran abusar-ne per motivacions econòmiques, ideològiques o, com ha estat el cas, sexuals.


Omnem crede diem tibi diluxisse supremum

divendres, 19 març 2010

L’amic i savi Miquel Sitjar, a propòsit del meu aniversari, pels idus de març, em regala una traducció seva d’unes epístoles d’un altre savi, del segle I abans de Crist, Horaci. D’entre molts fragments exquisits, em quedo amb un consell d’Horaci a Albi: “Enmig de les teves esperances i preocupacions, de la teva por i de la teva ira, imagina que se’t fa de dia per última vegada. I així cada hora se’t farà més agradable del que esperaves. Si vols riure, visita’m a mi, porc del ramat d’Epicur, gras, castís, i lluent de pell.” Genial, no us sembla?


Compromís per a la supressió de l’impost de successions

dijous, 18 març 2010

Avui al vespre tancaré a Girona un acte de compromís per a la supressió de l’impost de successions i donacions a Catalunya. El debat polític generat a l’entorn d’aquest impost ha estat un dels més ideologitzats i carregats de prejudicis de tota la legislatura. Afirmar que, tal i com passa a data d’avui, després de la darrera reforma parcial de l’impost, un jove que hereta del seu pare difunt un pis valorat en 300.000€ és just que en pagui més de 24.530 € em sembla grotesc (i més si tenim en compte que a Madrid en pagaria 536€). Justificar-ho, a més, en nom que és un impost que només afecta als rics, és còmic!

El sistema tributari espanyol és massa gravós per a les classes mitges i classes mitges/altes. Comença a ser imprescindible plantejar seriosament reformes estructurals econòmiques, fiscals i laborals. Mentrestant, l’endeutament  i el dèficit no fan sinó créixer.


Una nevada per al record de la generació del Facebook

dijous, 11 març 2010

Cada generació incorpora per al seu imaginari el record de fets excepcionals, amb la sensació que difícilment mai ningú els tornar a viure. A propòsit de la darrera nevada del 8 de març, els avis han rememorat la del 1956; els més joves, hem establert comparances amb la del 1985 o la de 1992. Enrere ja, afortunadament, si més no per al cas de Figueres, totes les incidències que durant la tarda del dilluns i el matí del dimarts es van anar produïnt; amb l’orgull, la satisfacció i la gratitud per la feina ben feta, reconeguda per tothom, per part de l’Ajuntament, en especial de la Guàrdia Ubana, de la brigada municipal, de Fisersa Ecoserveis i de Fisersa; per part també de molts ciutadans anònims i empreses que cívicament han contribuït a restablir la normalitat als carrers i places, cedint maquinària per a llevar neu, duent a terme personalment tasques de neteja de les voreres del propi barri o, com en el cas de l’Escola La Salle, allotjant més de cent persones a la seva residència, és l’hora de disfrutar dels milers de fotografies i records que immortalitzaran, per sempre, la nevada d’enguany i que des del primer moment van córrer pel Facebook i entre correu i correu electrònic.

Restablerta plenament la normalitat a la ciutat durant el matí del dimarts (certament amb l’ajut del sol i del vent que es va aixecar la nit anterior), testimonien els nous temps que ens toca viure que prop d’un centenar de joves van sol·licitar-me durant aquelles hores ser afegits com a amics del facebook, per tal de poder comentar directament (i sense intermediaris ni viaranys institucionals) els efectes de la nevada, compartir fotografies i, tot s’ha de dir, “implorar un dia més sense classe a l’Insti!” .  Per tot plegat, la nevada del 8 de març, a Figueres, ben bé serà la de la generació del Facebook! Lamentablement, a molts altres punts del país, la nevada continuarà simbolitzat la imatge d’un país mal planificat i mal governat, que a la mínima incidència es col·lapsa!


La ciutat creativa i la ciutat dels detalls..

divendres, 5 març 2010

Aquesta setmana hem fet públiques les dades sobre l’evolució demogràfica de la ciutat. La seva anàlisi permet algunes constatacions: Amb 44.742 habitants a data 31 de desembre de 2009, Figueres és una ciutat poblacionalment dinàmica, que d’ençà de l’any 2000 no ha deixat de créixer, encara que en aquest darrer any de forma més atenuada ( 283 persones) que en els últims vuit anys (que es creixia a raó d’uns 1000 nous residents a l’any). La ciutat és notòriament jove, prop del 47% dels seus habitants tenen menys de 35 anys; el 22% de la població en té menys de 20, un fet que ha regirat radicalment la fesomia de la ciutat i que sense cap mena de dubte és atribuïble a la nova immigració.  A la ciutat el creixement vegetatiu torna a ser positiu, amb 573 naixements durant el 2009, contra 339 defuncions. Figueres és alhora rabiosament diversa: 91 nacionalitats diferents convivim a la ciutat, essent el nombre d’estrangers un 30% del conjunt de la població.

Una ciutat dinàmica, notablement jove i rabiosament diversa però, alhora, on s’hi viu molt bé! Per primera vegada a la història de Figueres, 336 figuerencs tenen més de 90 anys; un 15% de la població té 65 anys o més! Reptes per al Govern? Conciliar les aspiracions dels qui estan en edat expansiva, que veuen com els bull la sang i el desig d’endegar nous projectes i assumir reptes, de gaudir d’espais d’oci i negoci diurn i nocturn, de rebre nous estímuls i emocions i dels qui, contràriament, el que esperen de la seva ciutat, és cura dels detalls, jardins endreçats i poc soroll, tranquil·litat, pau i bons aliments. És la ciutat creativa versus la ciutat dels detalls. En la síntesi, el triomf! No us sembla?