Arxiu de mesfebrer, 2010


Es tracta de fer, no de creure!

diumenge, 28 febrer 2010

Llegeixo un interessant article de Josep Maria Cortès a La Vanguardia d’avui sobre les aliances i sinèrgies entre l’exalcalde Barcelona, Enric Masó i les èlites professionals barcelonines formades a la postguerra i protagonistes dels principals projectes i negocis del país fins gairebé els nostres dies (els enginyers Pere Duran Farell, Josep Vilarasau, Ramon Boixadós o els arquitectes Juan Trias de Bes o Carles Ferrater).  ”La ideología muere a los pies del saber. Se trata de hacer, no de creer”, conclou Cortès. Personatges políticament transversals i amb una actitud vitalista i inquieta que segurament expliquen més del que sovint pensem les raons que permeten referir-se als darrers trenta anys a Catalunya com una història d’èxit.


Debat estèril sobre la crisi al Parlament

dijous, 25 febrer 2010

Així ha titulat La vanguardia  el debat dut a terme ahir, al Parlament, sobre la crisi econòmica. Em temo que té raó. El Govern de Catalunya sap que no té cap mena de capacitat d’incidència sobre la política econòmica seguida pel Govern espanyol, disposat a fins i tot a pujar impostos sobre el consum, incapaç d’orientar realment la inversió pública a la contrucció d’infraestructures estratègiques, incapaç d’implementar mesures reductores del dèficit o reformes estructurals per afavorir l’ocupació. Limitat en els seus recursos, mancat de lideratge i credibilitat, el Govern va defensar la seva gestió quotidiana, conscient que la fòrmula tripartita li deixa poc/nul marge per emprendre reformes de calat. Políticament, em temo que entre la ciutadania creix la sensació que la solució a la crisi no passa per la política i, pitjor, encara menys pel Govern de Catalunya.  És urgent demanar a la ciutadania que renovi o retiri la confiança a l’actual Govern.


Conflicte a Salt

dilluns, 22 febrer 2010

M’avisen que a Salt uns cinc cents veïns han irromput al Ple de l’Ajuntament exigint major seguretat a la ciutat. El Ple s’ha hagut d’acabar suspenent emmig de crits i tensió. Nivells d’atur que sobrepassen el 17% i una presència insòlita de població immigrada desarrelada són una combinació explosiva que cal afrontar ràpidament i sense embuts. El Govern no pot deixar els Ajuntaments a la seva sort. Cal que amb urgència s’implementin accions i recursos per fer front a aquesta situació, no d’una forma puntual sinó a totes les ciutats. El cas de Salt no és excepcional. Municipis com LLoret, Figueres, Castelló d’Empúries o Sant Pere Pescador tenen índex d’atur similars i nivells d’immigració igualment notables.  Si no garantim una mínima convivència, els altres reptes ens seran del tot inabastables!


Un dissabte tranquil..

dissabte, 20 febrer 2010

Avui haurà estat un dissabte tranquil. Al matí, primer he anat a visitar algunes obres de diverses cruïlles que tenim en marxa; a les dotze hem fet un acte d’homenatge a les víctimes del franquisme i, a la tarda, he anat a passeig fins al CEIP Joaquim Cusí, prop de casa, on l’associació de veïns ha organitzat el carnaval i la xocolatada. Del dia, em quedo amb l’autodefinició del sr. Prat, un dels vells represaliats que ha pres la paraula aquest matí: “sóc fill de pares honestos, treballadors i liberals”. Ara, a preparar les notes de la intervenció de demà, a l’Auditori de Girona. El futur de més de 700.000 gironins depèn de la nostra honestedat, compromís i encert. Veurem..


Los setenta a destajo

dimarts , 16 febrer 2010

He començat a llegir Los setenta a destajo, de Pepe Ribas, un llibre realment commovedor disposat, en paraules de l’autor a retre homenatge als cadàvers de la trancisió: éssers humans, però també idees i projectes. Pinta bé, especialment en un moment novament fundacional com el que ens toca viure. Veurem..


Una setmana intensa, plena de soroll i decisions difícils..

divendres, 12 febrer 2010

Aquesta ha estat una setmana intensa, plena de soroll i decisions difícils: suspensió de les funcions del regidor de cultura de la ciutat de Figueres i sortida del grup socialista del govern municipal i escarafalls mediàtics; abandó del grup socialista per part d’un dels seus regidors i, com no, nou rebombori mediàtic; debat del projecte de llei del cinema (amb molt de debat lingüístic, poques referències als problemes del sector, impostos i sancions inclosos); subsegüent debat de totalitat del projecte de llei per a fer possible el Parc Natural de les Illes Medes, el Baix Ter i el Montgrí (amb més de 1600 al·legacions ignorades i tothom enxerinat); reunions per a finançar la construcció de nous equipaments a Figueres;  licitació del projecte de barri sostenible al Departament d’Habitatge i, avui, visites i reunions, presentació de les obres del nou aparcament del Passeig Nou, del trasllat de vint i dos Plàtans monumentals d’aquest passeig a nous indrets urbans; visita a l’associació d’amics de Malalts d’Alzheimer i, a la tarda, visita al fons bibliogràfic i d’arxiu de la família Puig Pujades.

Acabo el dia, exhaust, presentant la monumental Història de la premsa de Figueres 1809-1980, de Jaume Guillamet, Manuel Moreno Chacón,, Anna Teixidor i Albert Testart. La constatació que durant aquest període de prop de dos cents anys Figueres ha vist néixer 194 periòdics omple als presents d’orgull ciutadà i confirma la capitalitat cultura i cívica de la Figueres contemporània. En la meva intervenció acabo citant uns mots de François Mauriac: “el que la gent diu importa poc; el més apassionant és el que diuen de si mateixos sense adonar-se’n.” Sembla una bona manera d’aproximar-se al resum dels fets i el soroll de la setmana que s’acaba. Umm..


Un barri sostenible, amb vocació d’exemplaritat

dijous, 11 febrer 2010

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat acaba d’adjudicar els treballs de redacció de la transformació del sector de Llevant de la ciutat a l’equip “Nova Gestió” , un grup d’arquitectes, ecòlegs i urbanistes disposats a fer un proposta d’ordenació, d’arquitectura i d’organització dels serveis i dotacions amb criteris de sostenibilitat, que pugui ser exemplar per al conjunt de ciutats de Catalunya. Els serveis tècnics de Figueres i jo mateix com a alcalde hem participat del tribunal avaluador, convençuts de l’oportunitat que se’ns brinda. En cinc mesos tindrem els resultats. Em correspon agrair a l’equip de la Carme Trilla, que hagin apostat per un sector de Figueres com a àmbit per a aquesta experiència pilot.


La crida de Miquel Roca des de Figueres

dimarts , 9 febrer 2010

“Alguns prefereixen protagonitzar els fracassos sols abans que compartir els èxits amb els altres.” Amb aquesta frase divendres a la nit Miquel Roca instava als partits polítics i, en especial al President Zapatero a buscar les complicitats i els consensos necessaris per afrontar d’una vegada les reformes necessàries per poder sortir de la crisi. Veurem si sabem estar a l’alçada..


Electra, a Figueres

diumenge, 7 febrer 2010

“Tothom s’alegra de girar els ulls cap allò que és bo”, diu Electra a la seva germana Crisòtemis, reclamant-li ajut per venjar el crim contra el seu pare Agamèmnon. Feta la revenja, ningú no queda satisfet. Ahir es va representar a Figueres aqusta tragèdia de Sòfocles, escrita a mitjans del segle V ac. Es va escriure fa dos mil cinc cents anys i ens continua posant davant del mirall. Impressionant.


Inici d’any agredolç

dissabte, 6 febrer 2010

La vida, de nou, se’m mostra agredolça. Aquest mes que queda enrere ha estat el de la mort del pare, el de la mort de l’avi. I alhora, el de l’aprovació de dos dels més importants projectes modernitzadors per a la ciutat de Figueres que s’han fet mai: el nou centre de formació integrat i la nova coberta fotovoltaica de la Plaça Catalunya. Ahir, a més, vaig ser elegit per unanimitat cap de llista de CDC a les properes eleccions al Parlament. L’alcalde de Girona, l’alcalde d’Olot havien estat alcaldes i caps de llista a les legislatives. Mai, en canvi, un alcalde de Figueres havia assolit aquest reconeixement. Tot plegat em causa una profunda impressió. Procuraré estar a l’alçada del repte i, més important, romandre fidels als meus valors absoluts i actitudinals més profunds. Veurem…