Arxiu de mesdesembre, 2009


Agenda de Nadal

dilluns, 28 desembre 2009

Prèvies a Nadal. 5 de desembre. Tret de sortida a les celebracions amb la posada en marxa de les llums de Nadal. Enguany, les dalinianes arriben als barris; TVE i TV3 s’hi refereixen com a les més originals del país. El dissabte 12, sopar multitudinari de Nadal, organitzat per Convergència i Unió de Figueres. Més de 500 persones, militants i simpatitzants del partit ens apleguem en un sopar de caràcter festiu, destinat a renovar l’energia per a l’any 2010.  Poques hores abans,  inauguració de la Pista de gel. Els diumenge 20, tradicional quina de la Fundació Altem. Segueixen els aperitius i dinars i sopars de les empreses i entitats municipals i de la Fundació Salut. Celebro especialment el bon clima assolit amb els treballadors municipals. Els més antics m’expliquen que aquest era un ambient insòlit d’ençà dels primers anys de la democràcia. També m’impacta especialment el sopar amb el centenar de persones que durant l’any que s’acaba han quedat sense sostre i que han necessitat l’ampara dels serveis públics. Segurament, aquell va ser l’àpat amb més sentit cristià i comunitari de tots els que hauré fet durant les festes. 

Nadal. Com és habitual en l’agenda de l’Alcalde de Figueres, visito els avis de l’Asil Vilallonga, el menjador per a transeünts i els malalts del sòciosanitari Bernat Jaume. Al carrer, comencen les activitats per a infants.

Sant Esteve. Com faig cada any, el dia de Sant Esteve assisteixo a l’aplec de Santa Eugènia, a Avinyonet de Puigventós. Una trobada senzilla, en una esglesiola recuperada amb jornals dels feligresos i amics de Santa Eugènia i dinamitzada per Mn. Pep Claparols. Decidit a buscar sempre el sentit autèntic dels valors de l’Evangeli, en la seva homilia Mn. Pep va fer-se seva la resposta que el Dalai Lama va donar a la pregunta sobre quina era la millor religió? – La que ens acosta més a Déu! va respodre amb humilitat. – I Quina és, doncs, la que ens acosta més a Déu? – La que ens fa més humans! va concloure. Celebro l’experiència religiosa que finalment es justifica pel valor de la seva humanitat.

Diumenge 27. Altament recomanable el Primer Nadal dels Pastors, de Mn. Rossend Fortunet, una obra que d’ençà de 1923 s’ha anat representant de forma gairebé ininterrompuda i que manté vius els valors de la cultura popular. L’Ajuntament hem iniciat els tràmits per declarar el Primer Nadal dels Pastors bé cultural d’Interès Local. El propòsit ha estat recolzat unànimement.


Els Roura de la Cera

dimarts , 22 desembre 2009

Divendres passat va ser presentat a Figueres el Llibre Can Roura de la Cera, un espectacular recull memorialístic d’en Xavi Roure sobre la història de les cinc generacions de la família que han viscut, viuen o pensen viure vinculats a la gairebé centenària empresa. El llibre tracta dels valors de la família i de l’empresa i repassa l’evolució social i política viscuda a Figueres i al conjunt de Catalunya, on en molts moments la pròpia família Roura ha jugat un paper protagonista.

En un exercici de transparència que confirma la grandesa moral d’en Xavier Roura, el llibre fa una defensa aferrissada de la cultura de l’esforç i l’emprenedoria, de la conveniència d’aprendre a superar les dificultats i fins i tot els fracassos, des d’una militància obertament catalanista i cristiana.

Realment insòlit en els temps avorridament previsibles que ens toquen viure. Realment digne d’elogi, també, pel que suposa de maduresa intel·lectual i cívica. Llegint i assistint a la presentació del llibre, ben bé et podies creure en un acte londinenc, de presentació d’algun nou material biogràfic en alguna sala de The Portrait Gallery.


Qui no té feina el toro pentina..

diumenge, 20 desembre 2009

L’anunci per part del PSC i de CiU de la seva determinació a donar llibertat de vot als seus diputats i diputades en el debat sobre l’admissió a tràmit de la iniciativa legislativa popular per a la prohibició dels toros a Catalunya i la petició afegida pel PSC que a més de lliure el vot fos secret ha fet d’aquesta votació una de les més interessants (que no importants) de la legislatura.

Així, el dia abans de la votació era realment reconfortant comprovar la tenacitat amb què taurins i prohibicionistes intentaven influir en la decisió dels diputats. Per un dia, els lobbies actuaven amb llum i taquígrafs i anant directament als electes de base, sense intermediaris de partit.

Quant al debat, penso que les intervencions d’en Josep Rull (CiU) i de l’Albert Ribera (Ciutadans) van ser especialment brillants. Com realment decebedora va ser la del socialista David Pérez, que estic segur que va fer decantar els indecisos cap al costat oposat que ell defensava.

La iniciativa doncs va iniciar el seu tràmit i ara caldrà escoltar els arguments d’uns i altres. Personalment, com ja he escrit públicament, trobo poc edificant que en ple context de crisi i amb les dificultats serioses que estan passant milers de persones, el Parlament s’ocupi d’una qüestió que, de fet, no està en l’agenda de preocupacions de ningú. A Figueres la plaça de toros va ser molt concorreguda per autòctonos i turistes fins que va deixar de ser-ho. Aleshores es va vendre a l’Ajuntament i en aquests moments està apunt per a ser reconvertida en equipament esportiu. Els taurins figuerencs es troben cada juliol a Ceret i per la Mercè baixen a passar el dia a Barcelona. No critiquen els costums i tradicions dels altres ni esperen convèncer ningú de la bondat moral de les pròpies.

Al Parlament en canvi iniciem un debat moral sobre els drets dels Toros. Deu ser allò de qui no té feina el toro pentina!  En tot cas, de moment, els diputats podem afirmar que si més no en una votació hem estat realment lliures! Bravo!


El Llibre de les meravelles

dimarts , 8 desembre 2009

Aquests dies de pont he tingut ocasió d’assaborir la nova edició d’ El llibre de les meravelles de Ramon Llull, a cura d’edicions 62: un llibre realment per a bibliòfils, amb una espectacular coberta d’en Jaume Plensa i una edició en dimensions i en paper realment luxosa. Més enllà del continent, però, l’obra del primer escriptor en llengua catalana sorprèn i captiva per moltes raons: d’entrada, malgrat que el seu univers és radicalment medieval, sorprèn la modernitat de les seves reflexions, ben aplicables a molts dels conflictes morals que avui, com sempre, ens toca seguir dirimint. Segonament, com explica Pere Gimferrer en el pròleg per a aquesta edició impacta especialment l’ambició lul·liana no pròpiament de fer una obra literària sinó de difondre tot un sistema de pensament, el seu, amb una força realment corprenedora que, pel que té d’autèntica, resulta admirable i digna d’enveja.

Finalment, commocionat davant les notícies que expliquen que, en aquest context de crisi, cada vegada són més els joves que veuen en l’administració el refugi on trobar un bon lloc de treball, l’audàcia de Ramon LLull d’haver estat el primer dels escriptors a fer d’un burgès (i no d’un noble o d’un eclesiàstic) el protagonista d’una obra literària ens hauria de reconciliar amb els valors d’emprenedoria i liberalisme que han fet del nostre país un país capdavanter en tants aspectes.

"Vé per lo món i meravella’t", recomana Llull a les primeres pàgines del llibre. Una bona manera de fer-li cas, de ben segur, és iniciar-ne la seva lectura. 


Copenhague versus l’ètica personal

diumenge, 6 desembre 2009

Demà dilluns comença a Copenhague la Conferència de l’Onu sobre el Canvi Climàtic. Encara que els EUA i la Xina s’han afanyat durant els darrers mesos a rebaixar les expecatives sobre els possibles acords a prendre, ningú no deixa de reconèixer la transcendència de la cimera per al futur econòmic i ambiental del planeta.

Més enllà dels debats sobre la reducció de les emissions de Co2 i la possible comercialització dels drets d’emissió que es durà a terme a la cimera; o de la reflexió sobre el futur de les nuclears o les renovables, l’estudi del professor de Harvard Alex Wissner-Gross que constata que els 200 milions d’entrades diàries al Google suposen l’emissió diària de 1000 tones de CO2 ens hauria de traslladar la reflexió al terreny de l’estricta ètica i coherència personal.

Ens fa realment més feliços, per exemple, anar a dinar a Roma amb la família o amb els amics i tornar a dormir a casa, només perquè els preus de les companyies de low cost ens ho posen a l’abast? És necessari romandre tot el dia connectats al msn, al facebok o navegant pel Google només per aconseguir combatre el tedi, per sentir-nos acompanyats, formant part -virtualment, que no realment- d’una xarxa relacional?  No deixa de resultar paradoxal el grau d’exigència ètica que voldríem poder exigir a la política i a les empreses en matèria ambiental per contraposició amb la nostra ben poc conseqüent militància a l’hora de superar el model econòmic propi de nous rics que hem viscut durant les darreres dècades.

Paradoxal o potser simplement conseqüent amb un discurs relativista que, posicionaments estètics a banda, de fet subscriu bona part dels arguments negacionistes i escèptics davant dels efectes de l’escalfament del planeta. Si és així, per coherència, hauríem de sustituir la nostra simpatia per Al Gore i posar-nos a militar, simplement, a les fundacions negacionistes de José Maria Aznar  i Vaclav Klaus, decidides a fer-nos consumir.. mentres el cos i el planeta aguantin!