Arxiu de mesoctubre, 2009


L’hora de les ciutats, a propòsit del viatge a Craiova

dimecres, 28 octubre 2009

Aquest cap de setmana he presidit una delegació de la ciutat a Craiova, capital de la regió d’Oltènia, a Romania i ciutat natal de Constantin Brancusi. El viatge s’emmarca en el seguit d’activitats que les dues ciutats hem acordat dur a terme com a conseqüència de la important i activa presència de romanesos a Figueres. És important que els empordanesos descobreixin els valors dels romanesos més enllà dels tòpics que els associen a situacions i problemàtiques marginals.

En un món cada vegada més globalitzat, les ciutats han esdevingut el gran contenidor de tots els problemes del món. Si fem les coses bé, però, precisament les ciutats poden ser també la terra més adobada de la història de la humanitat per a la generació d’oportunitats socials i econòmiques per als seus habitants.


Homenatge a Josep Falgarona.

diumenge, 18 octubre 2009

D’aquí a pocs minuts la ciutat de Figueres retrà homenatge pòstum al seu fill il·lustre Josep Falgarona, pianista virtuós reconegut mundialment, mort a Paris el passat 30 de setembre de 2008.  Format primer a la seva ciutat natal, de la mà d’Enric Monturiol, aviat saltà al Conservatori de Barcelona i a Paris on completà la seva formació i va consolidar una reconeguda carrera com a concertista. Considerat l’ "ambaixador de la música espanyola" a França, destacant per la fruïció amb que interpretà arreu les "Goyescas" de Granados, Albéniz, Falla o Rodrigo, segurament per aquest motiu (a banda dels efectes derivats del magre nivell muscular de la nostra cultura musical)  a la seva seva pàtria natal la seva carrera tingué poca repercusió. Mai el patriotisme no ens hauria d’allunyar dels estels de la llibertat, la bellesa i l’amor que haurien de guiar el camí de la nostra existència.

En tot cas, avui, de la mà de tres músics figuerencs, Figueres procurarà reparar l’oblit: Sota les ordres d’en Carles Coll, director de l’OCE de l’Empordà, en Joel Riu interpretarà "El cercador d’Estels"  de Santi Escura, una estrena ben adient per a l’ocasió. L’Ajuntament, per la seva part, el distingirà amb la la Fulla de Plata de Figueres, per ell i pel qui el puguin prendre com a referent.


Estudis i projectes al servei de la comunitat

dijous, 15 octubre 2009

Diversos mitjans s’han fet ressó de les acusacions velades de malversació de fons públics a la ciutat de Figueres a través de la contractació d’estudis i projectes. Queixosos de la indefensió que suposa que s’insinuin fets rotundament falsos avui mateix hem donat compte, amb tota transparència i exhaustivitat dels estudis encarregats per l’Ajuntament d’ençà de la meva elecció com a alcalde.

Efectivament, des del 2007 l’Ajuntament ha contractat 145 projectes i estudis per valor 2.982.678 €, que poden ser classificats en 4 grans epígrafs:  12 informes d’al·legacions per a la defensa dels interessos municipals davant l’impacte de noves infraestructures al territori (bàsicament estudis d’alternatives als traçats autovies A-26 i A-2 proposats pel Ministerio; estudis d’alternatives al traçat ferroviari proposat..); 3 projectes de modernització de l’administració local; 15 estudis per a fer possible la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana i, finalment, 115 projectes per a l’impuls del Pla integral d’actuació al Casc Antic, per a la instal·lació de fotovoltaica als edificis municipals, per a la reurbanització de carrers i/o modernització d’equipaments residencials, educatius, esportius i culturals.

Amb tota humilitat però amb tota convicció penso que l’encàrrec d’aquests 145 projectes confirma que la ciutat de Figueres viu el procés de modernització del seu espai públic, dels seus equipaments, serveis i instal·lacions més gran de la seva història.  Ho fa, a més, ajustant-se amb precisió al Pla de Govern fixat a principis del mandat i que no deixa espai, per tant, a cap tipus d’arbitrarietat ni d’encàrrec extravagant. Com és públic i notori, res a veure amb els informes i estudis encarregats per altres administracions, ocupades i preocupades amb la implantació de la xufla per a fer orxates a Catalunya, de l’impacte de Polònia sobre la imatge de determinats líders o altres qüestions igualment trancendents per al bé comú. 


Urtain i la glòria que és efímera.

diumenge, 11 octubre 2009

Aquests dies es representa al Teatre Romea de Barcelona una obra basada en la vida del boxejador José Manuel Ibar, conegut com a Urtain, utilitzat durant el franquisme com a icona de la raça espanyola i mort suïcidat en el més absolut anonimat a les portes de la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992. Presentat com a un pobre dimoni sense rumb, la seva tràgica història ens enfronta amb la cruesa de la glòria efímera i la mediocritat. -Què he fet jo perquè tot el que faig sigui tan brut? es pregunta en un dels seus pocs instants de lucidesa, frustrat per la incapacitat de donar/trobar sentit a la pròpia existència.  I és que Urtain va passar de ser la marca de l’Espanya del toro i del conyac a la ruïna i l’oblit totals.

Just quan milers d’empordanesos ens sentim reconfortats per veure el nostre nom immortalitzat en el nou Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, una obra monumental amb més de 2.000 entrades, a cura d’Inés Padrosa, presentat justament aquest cap de setmana a Figueres, resulta realment oportú l’espectacle del Romea. No fos cas.. que algú s’ho creiés massa..


Compromesos amb un futur sostenible

dijous, 8 octubre 2009

Demà comença al Castell de Sant Ferran de Figueres la segona edició de Figueres Conference, una trobada internacional per debatre la implementació de programes d’energies renovables en l’àmbit municipal. La conferència analitzarà el punt de vista de les administracions locals i del món acadèmic, així com la gran oportunitat com a font generadora d’ocupació i de riquesa que suposa l’aposta per les energies verdes. Pioners en la implementació d’autobusos elèctrics a la xarxa de transport urbà i en l’adopció de mesures d’estalvi energètic, en els propers mesos la ciutat de Figueres ha d’orientar definitivament la implementació d’una àrea de generació d’energia eòlica dins del seu terme municipal, just al costat del corredor d’infraestructures, ha d’enllestir el plec de clàusules administratives per a fer possible la instal·lació de plaques de captació d’energia solar des dels terrats de deu edificis municipals i ha de licitar la construcció d’una nova llar d’infants escalfada amb energia geotèrmica.

Més enllà d’aquestes iniciatives específiques, l’important és que sota el lideratge del regidor de Medi Ambient, en Richard Elelman, la ciutat s’ha compromés per a garantir un futur durable i sostenible.


III Congrés de l’advocacia de Catalunya. Salutació de l’alcalde

dijous, 1 octubre 2009

La ciutat se sent molt orgullosa que el Consell dels il·lustres Consells d’advocats de Catalunya hagi convocat, aquí a Figueres, el seu III Congrés. Figueres és una ciutat oberta i plural, sense muralles, que s’ha conformat amb la influència de grecs i romans, de civilitzacions del nord i del sud, de valors i persones autòctons i foranis. Figueres ha estat sempre una ciutat per als uns afrancesada, per als altres catalaníssima. Sempre, una ciutat liberal, com el vent que hi bufa, tolerant i excèntrica, com exemplifiquen els seus fills més ilustres.

Figueres té una llarga tradició i activitat judicial. La ciutat compta, a més, amb un dels col·legis d’advocats més antics del país, constituït el 29 de juliol de 1841, ara fa prop de 170 anys, justament per Carles Fages de Perramon, una de les sagues més representatives d’aquest caràcter empordanès alhora conservador i innovador, assenyat i arrauxat, centrat i excèntric.

Alhora, però, com es fa visible amb l’organització d’aquest Congrés, aquestes velles arrels són compatibles amb un decidit compromís amb la modernitat.

En aquest punt vull felicitar el dinamisme del Col·legi d’advocats de Figueres i del seu degà en Jaume Torrent. El seu compromís deontològic i amb la formació continuada dels seus col·legiats, amb l’Escola de Pràctica Jurídica Narcís Sala al davant; El seu compromís amb la normalització lingüística en l’àmbit de la Justícia; Per ser pioners en la promoció de la mediació com a nou mètode de resolució de conflictes; pel seu compromís amb la ciutat i amb la comarca, com mostra el complet programa per als acompanyants d’aquest congrés.

També és necessari felicitar d’una manera molt especial l’organització d’aquest congrés, que ha sabut aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies (una molt bona web, més de 30 blogs, debats per vídeoconferència) per fer un Congrés modern, dinàmic, participatiu, àgil!

Felicitar finalment la Convocatòria en si d’aquest III Congrés, per la seva conveniència i per la seva oportunitat.

El Dret, juntament amb la Llengua, constitueixen el fonament de la nostra personalitat col·lectiva. [“El dret i la llengua són manifestacions del mateix esperit nacional”, va escriure Prat de la Riba, el 1906, a La nacionalitat catalana.] En ambdós casos, en la llengua i en el dret el seu valor rau en la capacitat d’evolucionar, d’adaptar-se i d’innovar en funció dels canvis en els valors i costums de la societat. Un Dret propi que no fos capaç de posar-se al dia perdria tot el seu valor. De fet, com és sabut, la perversitat del Decret de Nova Planta (1716) no va raure en la prohibició del Dret civil català sinó en la seva capacitat de fossilitzar-lo, en la mesura que va estroncar les Corts, que eren la font de producció de nou Dret. L’Estatut d’autonomia de l’any 2006 ha suposat un salt endavant en tots els àmbits de l’autogovern, també en l’àmbit de la Justícia. D’ençà que un advocat de Barcelona, l’Ignasi de Gispert es va posar al front de la Conselleria de Justícia, l’any 1980, el catalanisme polític ha apostat fort per avançar en l’adaptació de la Justícia a l’Estat autonòmic, que vol dir més coneixement de la llengua i del Dret propi als Jutjats, més competències per al Tribunal Superior de Justícia, competències plenes per al Govern de Catalunya. Just quan tots estem pendents del pronunciament del TC sobre la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya és bo que els advocats del país es reuneixin i renovin el seu compromís amb el Dret i amb la seva permanent modernització.

Perquè algun dia, la Justícia, talment com l’executiu o el legislatiu, no serà únicament un Poder, sinó que serà també un servei públic i social.

Estic segur que aquestes Jornades seran de gran utilitat per a debatre les qüestions que interessen als advocats d’avui relacionades amb la Justícia i el Dret. Confio, a més, que la celebració del III Congrés a Figueres, la descoberta dels seus quatre museus, de la seva arquitectura civil i militar, de la seva gent i, sobretot, de la seva taula, especialment per als qui ens visiten provinents d’altres indrets del país us deixarà un record inesborrable que us disposarà a tornar sovint a l’Empordà, sinó a establir-vos-hi per sempre. Moltes gràcies i bona feina!