Arxiu de messetembre, 2009


L’escàndol Millet

dimecres, 23 setembre 2009

El país assistim commocionats a l’escàndol protagonitzat per Fèlix Millet a la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música. Pels pressumptes delictes comesos, per la seva incommensurable magnitud i per la càrrega simbòlica que suposa que s’hagin dut a terme des de una de les institucions culturals més representatives i estimades del país.

Com s’haurà de provar amb la investigació judicial, sembla clar que Fèlix Millet ha estat capaç de desviar quantitats milionàries de diners del Palau en benefici propi. Alhora, s’havia dotat d’un sistema retributiu també milionari, totalment escandalós i inadimissible per al President d’una institució en bona mesura finançada per aportacions públiques i donatius. Tot, bandejant els controls dels auditors i del Patronat a qui, per definició, ha de rendir comptes.

Tan lamentable com la constatació d’aquests fets aberrants i immorals, ho és l’intent de manipulació política que durant els darrers dies han dut a terme alguns opinadors i diputats. Veure en l’actuació de Millet la confirmació de la maldat consubstancial de la burgesia catalana i l’hipocresia del catalanisme polític, sempre disposat a dissimular amb la bandera catalana interessos estrictament espuris és un argumentari lamentable i grotesc, més propi dels equips de progaganda d’Stalin i Hitler que d’uns partits teòricament disposats a dur a terme la seva acció política des de la racionalitat i el respecte a les regles que imposa l’Estat de dret.

La bondat i la maldat formen part consubstancial de la condició humana i, en conseqüència és igualment probable trobar comportaments innobles entre els rics que entre els pobres, entre els catalans que entre els escandinaus, entre els convergents que entre els socialistes. Penso que han encertat els opinadors que han condemnat sense embuts Fèlix Millet. Josep Piqué, en declaracions recents lamentava que “Millet ens ha enganyat a tots”. Quin despropòsit, en canvi, l’actitud dels polítics que novament han utilitzat un fet com a pretext per intercanviar-se retrets i acusacions. Realment fastigosos! I després simulen no comprendre el descrèdit que tenen als ulls de la ciutadania. Se’l guanyen a pols!


Figueres en deute amb el Govern..

dimarts , 22 setembre 2009

Aquest matí he atès la següent reclamació de part de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya: "Atès que ha estat confirmada la inscripció per part de la vostra policia Local al cus de caporal de policia, us informem que per un error material en l’edició de la convocatòria hi constava, al preu de la matrícula, 1.123.63€ en lloc de 1.123.65 €, que és el que hauria d’haver constat d’acord amb l’article [...] Els serveis de l’Institut resten a la vostra disposició per a qualsevol aclariment." No estaria de més fer contar a l’administració de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya la despesa en temps, en paper i en correu postal que ha suposat la reclamació d’aquests 2 cèntims d’euro a l’Ajuntament de Figueres. No estaria de més, tampoc, pensant en el futur, incorporar en els crèdits formatius dels servidors públics una nova asssignatura destinada a exercitar… el sentit comú. Mentrestant, lògicament, he ordenat reparar el deute ràpidament! No voldria que el Govern de Catalunya tingués problemes de tresoreria per incompliments fiscals de la meva ciutat.


Jaume Miravitlles: un gran home del segle XX

dimecres, 16 setembre 2009

Acabo de llegir el dietari d’exili de Jaume Miravitlles, D’Europa a Amèrica, a cura de Ramon Batalla. Després del munt d’accions i actes organitzats el 2006 a propòsit del seu centenari, la presentació d’aquest llibre a Figueres és un nou pretext per retre homenatge a un personatge sovint recordat per la seva activitat al front del Comisariat de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra civil però que de fet és polifacètic. Miravitlles forma part d’aquella raça de persones radicalment vitals i optimistes, decididament independents i per tant lliures i lleials només a la pròpia consciència. Militant independentista als anys vint, passat al marxisme del BOC durant els trenta, militant  d’ERC durant la República, a partir dels anys quarantes evolucionà cap a posicions catalanistes liberals i moderades. Al final de la seva vida, després d’un llarg exili Mèxic i a Nova York; després d’haver pogut retornar a Catalunya gràcies a les gestions de Manuel Fraga, Miravitlles es relaciona amb Carles Sentís, Josep Pla, Artur Suqué, Duran Farell i escriu cròniques periodístiques d’economia, d’afers internacionals i del Barça. A les eleccions de 1977 demana el vot per Jordi Pujol i es fa militant d’Esquerra Democràtica de Catalunya, el partit de Trias Fargas. Una vida intensa viscuda com a polític, periodista, assagista, memorialista.. a banda i banda de l’Atlàntic però sempre exercint la catalanitat i lleial a la pròpia professionalitat.

Alguns pobres dimonis presumeixen que Miravitlles va ser un home d’ERC; d’altres l’acusen de traidor a l’antifranquisme per haver defensat, ja als anys cinquantes, el deure de la reconciliació i justificar la transacció amb la Dictadura. Què ho fa que fins i tot els qui voldrien honorar personatges il·lustres, tendeixen sempre a empetitir-los, només per mirar de poder-los-els apropiar? Jaume Miravitlles va ser un gran home del segle passat, com el segle XX, carregat de grandeses i misèries, d’accions coherents i de contradiccions. Mirat així, es pot haver exercit millor la humanitat que com la va viure Jaume Miravitlles?


1979, una altra data malèfica per a Catalunya?

divendres, 11 setembre 2009

L’evolució del fet nacional a Catalunya ha tingut almenys tres moments crítics. Fa tres segles i mig, el 1659, el Tractat dels Pirineus van separar els catalans del nord dels Pirineus dels del Sud. Des d’aleshores, la part francesa ha patit un intens procés de francesització, molt més reeixit fins i tot que el viscut a la part què ha romàs sota domini espanyol. El 1714, amb la victòria dels Borbó, els catalans queden alineats en el bàndol perdedor de la Guerra de Successió, una derrota que suposa la pèrdua de les constitucions i llibertats del país. El 1939 és la tercera data especialment traumàtica per al país. Si certament no és gens difícil trobar catalans i fins i tot catalanistes en el bàndol de la República i també en el franquista, de fet, just l’endemà del final de la Guerra quedà meridianament clar que la victòria del general Franco suposa la derrota de Catalunya. Pendents de la sentència del Tribunal Constitucional respecte el text de l’Estatut refrendat pel poble de Catalunya; en vista de l’actitud i la interpretació restrictiva que fa contínuament el Govern de l’Estat del caràcter plurinacional d’Espanya, la data de 1979 ha de ser sotmesa a revisió? Si la sentència del Tribunal retalla l’Estatut, si el Govern de l’Estat fa de la Constitució no una llei garantista de drets sinó un jou per esclavitzar els pobles, qui sortirà en defensa del Pacte de 1979? La meva generació segur que no, per descomptat!


Cinc apunts més, a propòsit de l’arribada de la Fira del Vi

dissabte, 5 setembre 2009

Figueres.  De nou, exercint la capitalitat. Encara llepant-nos els bigotis per l’èxit assolit amb l’Acústica, aquesta setmana vinent arriba una nova edició de la Fira del Vi i dels tastets de la Cuina del Vent. De nou, la Rambla i el cor de la ciutat s’ompliran de gom a gom i ho faran, a més, a propòsit d’un fet cultural, en aquesta ocasió la reivindicació del vi i del producte de la terra en general.

Catalunya. Amb els vots a favor de CiU, d’ERC i d’ICV i l’oposició de socialistes i populars, el Ple de l’Ajuntament de Figueres ha recolzat sense embuts el dret a tirar endavant la consulta ciutadana sobre la Independència promoguda a Arenys de Munt. De fet, el vot de suport a la iniciativa d’Arenys vol ser un vot de recolzament a qualsevol entitat ciutadana decidida a consultar els seus concitadans sobre allò que consideri més adient. Que no havíem quedat que la Constitució era el marc de referència per garantir drets i llibertats? Talment com els Ajuntaments hem de romandre fidels a la legalitat, no sembla acceptable, en canvi, que la ciutadania vegi restringida la seva llibertat d’opinió.

Figueres. Quotidià. Atentent la preocupació de molts ciutadans i dels grups municipals del PP i d’ERC vaig fer estudiar als serveis tècnics la conveniència d’ampliar les dimensions de la calçada de la Ronda Sud. Finalment, el projecte ampliarà en mig metre els sis ja previstos i desplaçarà la vorera sub cap a la filera de pollancres. Entre tots fem ciutat!

Catalunya. Aquest matí he assistit a La Vajol, a la inauguració de les Rutes de l’Exili, un esforç de localització dels llocs de memòria vincultats a la retirada i l’exili durant la Guerra civil i, especialment, a partir de gener de 1939. El país es fa gran si és capaç de mirar enrere, amb generositat i noblesa d’esperit, per renovar el seu compromís amb la llibertat.

Figueres. Tolerància Zero amb la prostitució al carrer. La Regidoria de Seguretat ciutadana competència del sr. José Luís Yécora m’ha fet arribar la proposta de nova Ordenança reguladora de la prostitució a la via pública, per tal que els grups municipals puguin fer-hi aportacions i poder-la implementar a primers de l’any vinent. Seguint el model escandinau, serà una norma progressista, que per primera vegada no victimitzarà les prostitutes sinó que establirà mencanismes de protecció i, en canvi, castigarà mab multes de fins a 3.000 € als consumidors d’aquests tipus de serveis.