Arxiu de mesjuny, 2009


Hohle Fels, o sobre la igualtat del gènere humà

diumenge, 28 juny 2009

La revista Nature ha donat a conèixer que un grup d’investigadors de la Universitat de Tubinga, al Sud oest d’Alemanya, han descobert al jaciment d’Hohle Fels les restes de diversos objectes, convertits en flautes per uns homes que van poblar aquella regió fa prop d’uns 40.000 anys. Impressionant. Fa 40.000 anys els primers humans ja sentien la necessitat d’expressar-se musicalment o, el que és el mateix, de destinar part de la seva vida a qüestions que anaven més enllà de la simple lluita per la supervivència!

D’ençà que els Homo Sapiens sapiens poblem i (creiem) dominar el món, no hem parat d’alimentar la nostra curiositat per trobar respostes al sentit de la vida i per transcendir a la mort. Ho hem fet buscant la llibertat, la bellesa i l’amor, primer a través de la música i l’art rupestre, erigint dòlmens i menhirs. Amb el pas dels anys, moguts per aquesta inquietud desbordant  els humans hem antropitzat la Terra de dalt a baix, empesos sempre per l’ànsia de saber i, de fet, delerosos de completar.. la nostra humanitat. Hem erigit símbols, bastit temples, piràmides i catedrals; hem esculpit Déus antropomorfes i hem progressat tecnològicament i materialment. Hem inventat rituals religiosos i laics. I quan ha convingut, massa segurs de les nostres respostes, o potser massa irritats per la seva fragilitat i inconsistència, hem construït diferències per justificar desigualtats i ens hem barallat fins a l’extenuació.

Segurament, però, malgrat el pas dels segles i el munt d’avenços que ens han fet la vida millor, els homes i les dones d’avui ens assemblem molt als homes i les dones de fa 40.000 anys, aleshores empesos a combatre la por, la ignorància i la mandra guerrejant però també fent música amb ossos de voltor; avui decidits a seguir fent-ho manifestant-nos pels carrers de les grans ciutats, innovant i creant de nou, coïncidint i discrepant, com si cada dia fos el primer i tinguéssim, talment com al principi dels temps, totes les grans preguntes encara per respondre. I és que certament, tots som diferents però tots som molt iguals!


Nouvelle union avec la Gauche! Perpingnan, plus juste!

diumenge, 14 juny 2009

Pel que diuen alguns, resulta que als ajuntaments hi ha una diferència abismal entre les polítiques dels uns i les dels altres, entre els polítics de dretes i d’esquerres. Resulta que la diferència és tan gran, que segons el Govern de la Generalitat fins i tot podem arribar a detectar un "urbanisme de gènere" (sic) propi dels municipis evidentment progressistes, que es caracteritza per coses tan extraordinàries com preveure posar fonts i arbres a les places, bancs i voreres amples als carrers o per comprometre’s en l’avenç de la sostenibilitat i la implantació del bicing!  A banda que resulta escandalós que hi hagi gent que cobri per fer llibres blancs amb recomenacions tan peregrines, la retòrica papanata ensenya les seves vergonyes contínuament. Així, a Figueres, per exemple, resulta que el seu Ajuntament ha estat el primer de la demarcació de Girona en assumir el compromís de reduir un 20% les emissions de CO2,  afavorir l’estalvi energètic i apostar per les energies renovables. A les suposades dretes ens agraden tan poc les persones, que la única residència d’avis que es farà a Girona durant aquesta legislatura es farà a Figueres, amb el lideratge del departament d’Acció social i municipal, evidentment. Exemples similars es podrien posar en relació a les llars d’infants, a la promoció d’ ajuts i beques per afavorir l’excel·lència educativa, per millorar les competències bàsiques, etcètera.. Les dretes i les esquerres som tan diferents, que per exemple a les eleccions municipals que es duran a terme entre el 21 i el 28 de juny d’enguany a Perpinyà, la candidata socialista Jacqueline Amiel-Donat lidera una candidatura amb representants dels ecologistes, dels radicals d’esquerres i… de convergència democràtica de Catalunya!

Encara que tots sabem que la realitat és toçuda, encara ho són més alguns polítics decidits a fer prevaldre sempre la força de la seva convicció per damunt de qualsevol altra consideració per molt verídica i real que sigui. El poema coral que van interpretar el dimecres passat l’alcalde Hereu i l’alcaldessa Pagans  defensant la superioritat moral de l’esquerra just en el mateix acte en què jo mateix també havia d’intervenir, des de la mateixa estrada, per defensar la mateixa candidata,  sota el mateix estandart i lema "Nouvelle union avec la gauche", en el meu cas en nom de convergència, això sí, em va convèncer que, certament, en política se’n veuen de tots colors, de blau, de vermell i del color del gos com fuig, que és el que s’adapta millor a les circumstàncies i aliats canviants. Els projectes polítics socialista i convergent són  totalment irreconcialibles, fins que és necessari que siguin conciliables, i aquí pau i després Glòria! A la vista d’aital despropòsit, enmig d’aquell acte carregat d’encès republicanisme francès i de les referències grandiloqüents a les grands valeurs, no vaig poder deixar de pensar en André Gide i en com de magres les devia passar als anys trenta, el dia que va tenir el mal cap de posar-se a les ordres d’un partit d’esquerres (que com es demostra a Perpinyà depèn de si et miren des de les Alberes o des de les Corberes, pot fer-se reversible i esdevenir de dretes i a l’inrevés). Uf!! Quins xerraires aquests polítics que ens ha tocat viure!

 A veure si resultarà que la diferència entre els uns i els altres més que en l’adscripció destra o sinistra tindrà a veure amb la capacitat de lideratge, de gestió i amb els valors personals que cada candidat, amb noms i cognoms, duu impresos a l’ànima, més enllà que sigui convergent o socialista! ista, ista, ista!


La vocació europea

dimecres, 3 juny 2009

El catalanisme polític contemporani majoritari ha estat sempre cultural i modernitzador, cosmopolita i radicalment europeu. Al seu temps, com ha descrit reiteradament i magistral George Steiner, la civilització europea ha fet de la seva diversitat nacional, cultural, geogràfica i lingüística; de la seva petita escala i del seu decidit humanisme els seus valors consubstancials i definitoris. Si Amèrica són les grans dimensions, la uniformitat i la traça grossa, Europa és el continent que es recorre a peu, és un  mosaic, és el detall. Des d’aquesta perspectiva serà una llàstima que els catalans desaprofitem la convocatòria electoral del proper diumenge per renovar la nostra adhesió europeïsta, amb l’excusa del descrèdit de la política o de l’excessiva tecnocràcia de Brusel·les. De vegades  el soroll, ens fa perdre la simfonia.