Més contra les males campanyes electorals

“Empiezo a pensar de verdad, y ya hace tiempo que lo sospecho, que los asesores de imagen y los expertos en marketing electoral son un serio peligro para la democracia. Y las facultades de periodismo y de Ciencias Políticas, un semillero de manipuladores de opinión en lugar de ser centros en donde se enseñen los grandes valores democráticos: la libertad de expresión, la igualdad, la tolerancia, el deber de comunicar la verdad.” Ho escriu Francesc de Carreras, avui, a La Vanguardia, sumant-se així a les cada cop més nombroses veus independents encara no arrossegades per la bàrbarie partidista, que reclamen un compromís real amb la democràcia.

Encadenament de burrades..

Puntual com les pluges de l’abril, amb l’arribada de la campanya electoral, retornen les burrades a l’escena pública. Resulta que segons Oriol Junqueras (ERC) els ciutadans no poden votar el sr. Vidal-Quadras (PP) perquè els seus ancestres traficaven amb esclaus. Per si aquest argument no és suficient resulta que segons la campanya dels socialistes votar el Partit Popular és equiparable a ser racista, homòfob, empresari i no sé quantes calamitats més.  Per si la confussió fos poca, segons el PP a les eleccions del 7 de juny del que es tracta és de reprovar el Govern de Rodríguez Zapatero per la seva incapacitat d’aturar la crisi i de castigar la Ministra Chacón perquè uns quants soldats han agafat l’agrip (admeto que m’esforço a poder citar exemples comprometedors de CiU i d’Iniciativa però no els trobo).  

Lamentablement, que alguns partits tractin d’imbècils als ciutadans no es tradueix en càstic electoral cap a aquestes formacions sinó en retraïment i descrèdit de la política en conjunt. És realment trist, especialment per als qui ens agrada la política i els valors que hauria de comportar constatar el cinisme d’alguns partits i, pitjor encara, que els electors no els ho facin pagar a ells sinó al conjunt del sistema democràtic establert.   

Un apunt personal sobre l’amor veritable

Finalment, després de tres mesos intentant-ho, avui he aconseguit dinar amb els meus avis paterns, per sort meva, encara en vida. Com em passa cada vegada que els visito, i malgrat que he procurant alliberar-me’n treballant,  al despatx tota la tarda he quedat presoner d’un profund sentiment de tristesa. Incapaç de mantenir cap conversa raonable, el meu avi malalt d’Alzheimer ha dinat en companyia nostra, silent, concentrat amb el plat que tenia a taula, insensible a cap estímul extern que li donéssim. En marxar, l’àvia m’ha confirmat que mentres pugui, està decidida a viure amb el seu marit, amb qui ha viscut penes i alegries durant prop de setanta anys. "-Amb tot el que hem viscut junts, creus que ara podria deixar-lo morir lluny del meu costat? Prefereixo ser jo qui marxi abans d’aquest món [exhausta d'assitir-lo] que no fallar-li a aquestes altures. Per què ho hauria de fer? Ja no em diu res, però ens fem companyia, és l’home amb qui em vaig casar."

Comparo aquest història d’amor de roca picada, amb la fragilitat dels vincles sentimentals que establim els homes i les dones de la meva generació, tantes vegades incapaços de vincular el sentiment amorós a l’esforç, al sacrifici, al dolor, també. Incapaços de fer perdurables els sentiments profunds, de romandre fidels als valors que, de fet, justifiquen i donen sentit al nostre pas pel món.     

Els drets dels infants

Durant els darrers anys, els legisladors dels Parlaments més avançats del món s’han ocupat amb determinació de garantir els drets dels infants. Com denuncia però el Magistrat Emilio Calatayud segurament aquesta benintencionada legislació garantista no ha estat tan encertada a l’hora de fixar amb precisió les obligacions dels qui han de garantir-los: les autoritats familiars i l’administració. Així, llegeixo disgustat que el President Rodríguez Zapatero està decidit a permetre que les nenes adolescents de setze anys puguin avortar sense ni tan sols d’haver-ne d’informar als seus pares. En la mateixa línia, recullo les dades facilitades per Consuelo Crespo, presidenta de la secció espanyola de la Unesco on es denuncia que actualment a la xarxa hi ha prop de 100.000 webs amb pornografia infantil. Per acabar-ho de reblar, els serveis socials de l’Ajuntament de Figueres em confirmen la cronificació de les dades d’absentisme escolar al barri del Culubret. Sóc radical partidari dels drets dels infants i penso que hem d’estar decidits a mobilitzar-nos per a garantir-los. I el dret més important a preservar és el d’assegurar als nens i nenes d’avui, que algun dia podran arribar a ser homes i dones lliures, dotats de responsabilitat moral.

És aberrant que una decisió tan important com la d’interrompre una vida, la pugui prendre una adolescent, una persona en curs cap a la maduresa emocional, sense l’acompanyaments dels projenitors. És inadmissible que anar a l’escola sigui una opció i no una obligació. És lamentable que l’Estat de Dret sigui incapaç de perseguir amb eficàcia els qui posen en perill el creixement harmoniós dels infants.

En el que a mi respecta, estic decidit a fer posar en coneixement de la fiscalia tots els casos de pares negligents respecte dels seus fills. Estic decidit a reclamar a la fiscalia que actui amb determinació en contra dels pares i mares que no garanteixin el dret dels seus fills a l’escolarització o que no els asseguren un creixement equilibrat. Perquè determinades vulneracions de drets no s’han de resoldre per la via administrativa, sinó que han de tenir conseqüències penals. Perquè si no som conseqüents amb l’esperit de les lleis que aprovem, és normal que la ciutadanis ens vegi com a simples "parlanxins", més preocupats per l’estètica de les nostres posicions que per la seva ètica i eficaç aplicació. Lògicament, aquesta actitud topa frontalment amb els posicionaments d’un lamentable president del Govern, més decidit a mostrar-se com a frívol i simpàtic progressista que conscient de l’alta responsabilitat que té assignada com a màxima autoritat executiva del país. Confio que, en aquest cas, dins del partit socialista acabin prevalent les veus més responsables que, lògicament, ja han començat a aflorar.

És l’hora d’apostar fort per l’especialització de la línia convencional ferroviària

L’observatori hispano-francès de trànsit als Pirineus acaba de publicar dades referides al fluxe de mercaderies al seu pas pels Pirineus en comparació als moviments que es produeixen a través dels Alps. Malgrat que en ambdós casos el nombre de milions de tones  transportades és similar (oscil·la anualment a l’entorn dels 200 milions) sorprèn que mentre que en el cas dels fluxes transalpins el 27% del seu volum es fa a través de ferrocarril, en el cas transpirinenc només s’aconsegueix que un 2% de les mercaderies siguin transportades en tren. Per raons econòmiques i ambientals, es fa absolutament imprescindible que les administracions competents, Ministerio i Generalitat apostin d’una vegada pel transport ferroviari de les mercaderies. La instal·lació del tercer rail en el tram de la demarcació de Girona és una bona notícia però del tot insuficient si no es complementa, amb determinació, amb la potenciació de la línia convencional, entre El Far-Vilamalla i Port-bou / Cerbère a llevant de la ciutat de Figueres.

Cal tendir cap a l’especialització de les línies ferroviàries. La discutida i negligentment gestionada implantació de l’AVE a Catalunya hauria de suposar la definitiva discriminació del trànsit de viatgers respecte del trànsit de les mercaderies. De moment, res fa pensar que a curt termini aquest model realment eficient i sostenible estigui a l’horitzó de la realitat més immediata.

Folkincats o que passi el deucentisme

Un contrabaix i una guitarra com a base rítmica i  un violí i un saxo com a insolents protagonistes van presentar dissabte passat a Figueres Folkincats, el repte de posar música popular catalana al dia. Res més tradicional i, alhora, res més radicalment modern. Un producte íntegrament català i, alhora, decididament universal. Una iniciativa juvenívola i divertida i, al mateix temps, feta des de l’excel·lència i el rigor.

Penso que aquest és el catalanisme propi del segle XXI, el que realment pot moure voluntats. Mentre escoltava El Russinyol o La Presó de LLeida versionat amb filosofia jazzística pensava en el repte que ha presentat l’Artur Mas de refundació del Catalanisme. Comparteixo amb el President de Cdc que el catalanisme polític serà modern o no serà. Serà excel·lent o no serà. Serà obert, positiu i esperançat o, a la majoria, ens serà indiferent que sigui.

De la mà d’iniciatives com Folkincats, doncs, que passi la refundació del catalanisme o, en mots de Ferran Mascarell que el deucentisme s’apoderi dels valors de l’acció política d’avui, talment com els noucentistes ho van fer ahir a propòsit de l’arribada del noucents.

A cadascú el que li correspon

Amb l’adjudicació per part de GISA del projecte de construcció del nou CEIP Parc de les Aigües a l’empresa figuerenca Miquel Costa S.A., per un import de 4.281.197 € i un termini d’execució de tretze mesos la ciutat de Figueres i la Conselleria d’Educació fan un pas més en la millora de l’oferta educativa pública a la ciutat. Primer va ser el CEIP l’Amistat, ara el CEIP Parc de les Aigües i tot seguit haurà de venir el nou CEIP Carme Guasch, en aquest cas a través de la remodelació de l’actual centre penitenciari.

Si la relació de la ciutat amb la Conselleria d’Educació només pot ser avaluada des de la complicitat i la capacitat de culminar exitosament projectes, no es pot dir el mateix, en canvi, respecte la Conselleria de Salut. És realment lamentable que dos anys i mig més tard de l’anunci de l’inici de les obres de construcció del segon CAP a la ciutat de Figueres per part de la Consellera Geli  res no faci pensar que la seva licitació sigui imminent ni tan sols que estigui correctament orientada.  L’argument comprensible que el context de crisi dificulta tirar endavant noves inversions en aquest cas em sembla inacceptable. Perquè quan una Consellera del Govern de Catalunya fa campanya electoral en favor d’un candidat local i a pocs dies de les eleccions promet la construcció imminent d’un nou CAP no està comprometent el seu partit o el seu candidat sinó que el que està fent és posar en risc la credibilitat del Govern del país, si és que no té previst - o no pot- complir amb la paraula donada.

Lluny de posicionaments partidistes, doncs, només puc certificar la correcta gestió de la política educativa a la ciutat, per constrast amb la negligència de la Conselleria de Salut. I si no, que parlin els fets!

Setmana històrica per a la ciutat de Figueres

Coincidint amb la celebració de les Festes majors, sense cap mena de dubte la setmana que queda enrere haurà de ser recordada, juntament amb la de l”aprovació del Pla integral de la Rehabilitació del casc antic com a la més transcendent d’aquest mandat municipal. En primer lloc, per l’eficient adjudicació de les obres programades a partir del Fons estatal d’inversió local, que a més de permetre la construcció de nous aparcaments, d’un nou pla de voreres, d’una nova piscina i de noves instal·lacions esportives ha suposat la consecució d’un fons extraordinari per valor de 958.239 €. que faran possible incorporar noves actucions de soterrament de contenidors i de renovació de serveis arreu de la ciutat. Segonament, perquè aquesta setmana el Govern de Catalunya ha adjudicat la construcció de la segona escola de primària d’aquest mandat per a Figueres: el CEIP Parc de les Aïgues, una llarga reivindicació de la ciutat que ara ja és un fet. Finalment, perquè el Govern de l’Estat ha adjudicat al Projecte de Nou Auditori de Caputxins, l’ajut de 2.093.244 € , una aportació econòmica plurianual que juntament amb els recursos consignats des de l’Ajuntament en garanteix la viabilitat.

Després de gairebé dos anys de treball intens, l’esforç del nou govern de la ciutat continua donant els seus fruits. El relleu generacional que s’ha produït als tres partits que conformen el Govern municipal, així com la solidesa i estabilitat del programa de Govern aprovat es confirmen com els elements polítics més fructífers de la història de la democràcia a la ciutat. Tenim el repte d’aprendre de les lliçons del passat i de no deixar-nos embardissar ni distreure en polèmiques partidistes i estèrils! Hem de seguir intensament el rumb modernitzador traçat per a una dècada.

En el terreny de l’autoestima ciutadana, penso que les Fires i Festes de la Santa Creu han estat una nova i ben aprofitada ocasió per reconèixer la cultura popular de la ciutat, el seu talent i, com no, també, per a divertir-se. Els Concerts de Fires de la Jove Orquestra de Figueres, de la Coral Polifònica de Figueres i l’Orquestra Versatile del Casino, la Festa de l’arbre, l’homenatge a la gent gran, l’espectacular i multitudinària trobada gegantera, la trobada castellera la cursa popular al Castell, els Trofeus de Fires de Natació, tenis, petanca, tenis taula, la Fira de l’u de maig, la rua infantil, la Fira del Llibre Vell, la Fira del Cinema o del segell, la concentració de 600, de puntaires, les Creus de Maig o la segona edició del Festicòmic han fet de Figueres, per una setmana,  una veritable capital de cultura catalana, alhora tradicional i moderna. L’envelat a la Rambla s’ha confirmat com un èxit rotund, que ha retornat definitivament l’ambient festiu i l’alegria de la Santa Creu al centre de la ciutat! Al seu temps, l’Embarraca’t  reformulat i potenciat amb un gran cartell ha recuperat l’embranzida que necessitava! Certament, doncs, una setmana històrica per a la ciutat! Visca Figueres!