Arxiu de mesabril, 2009


La festa de l’arbre

dijous, 30 abril 2009

Ahir vam celebrar la Festa de l’arbre! Com en d’altres edicions, la festa es va iniciar al Parc del Bosc de la ciutat i va comptar amb la participació d’escolars d’arreu de la ciutat. Salvador Dalí, Met Miravitlles o Ramon Reig són alguns dels figuerencs ilustres que van participar i conservar sempre un gran record d’aquesda diada cívica, iniciada el 1916. Enguany, a més, gràcies a la complicitat del teixit veïnal de la ciutat hem aprofitat per plantar un cinamon al Parc Sol, 5 nous plàtans al Culubret, un llorer a les Vivendes del Parc, un pissardi a l’Horta d’en Capellera, una sàfora al Cendrassos, un Ginjoler a la Plaça de la Música, a l’Eixample, un freixe a la Marca de l’Ham, un pi pinyoner a Vilatenim, una mimosa a la plaça de l’Estació, una figuera a la Creu de la mà, un xiprer al Rallie Sud, un lledoner a l’Olivar Gran, un liquidàmbar al barri de la presó i un taronger amarg als Jardins Puig Pujades! Una plantada plural i a tots els barris, com plural és la ciutat arreu del seu terme municipal. Aquesta iniciativa se suma a una nova campanya de promoció de flors als balcons, que un any més és possible gràcies a la complicitat dels floristes de la ciutat! Volem ser la ciutat dels detalls i, per assolir-ho ens cal la complicitat de tothom!


Febles conviccions, defensades des de la violència

dimarts , 28 abril 2009

Resulta que mentre el país exhibeix el seu rostre més culte i alegre i fa de l’exercici de la lectura i del costum de regalar una rosa un dia de Festa cívica i nacional, enguany, a Figueres, uns quants van decidir aprofitar la diada per injuriar la meva persona i el càrrec que ostento amb un fotomuntatge grotesc on se’m presentava nu, de peus en una galleda. Segons sembla, el motiu de l’agressió respon a la seva disconformitat amb el contingut del Pla director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres, que impulsa el Govern de la Generalitat, per cert. En nom de la democràcia i la llibertat d’expressió, els arguments es minimitzen i directament es passa a la desqualificació personal, violenta, de qui consideren l’enemic a batre, culpable de no pensar com ells o, pitjor encara, de concórrer a unes eleccions i guanyar-los! Sorprenentment, a més, mentre que el conjunt de les forces polítiques municipals al govern i l’oposició reproven aquesta actitud indigna, ERC es fa seva l’acció i en reivindica la legitimitat. Per si això fos poc, ara el seu portaveu municipal em demana (a través dels diaris) que presenti una querella criminal contra els imputats. No penso fer-ho. A la meva vida política i personal, no recordo haver agredit mai a ningú. No crec haver insultat mai a ningú; no crec haver fet mai mal (deliberadament) a ningú, ni penso fer-ho. Penso que el respecte a la dignitat humana és un dels valors més inalienables d’una societat que es vulgui civilitzada i, per tant, aquest principi no estic disposat a vulnerar-lo ni a permetre que es vulneri. La barbàrie ha de ser combatuda amb civilització, l’agressivitat amb la força de les conviccions ètiques personals. La guàrdia urbana de la ciutat va retirar el fotomuntatge difamador perquè considerava que era un fet delictiu i ara correspon a la fiscalia i a la meva persona decidir si cal emprendre accions o no. Al marge del que consideri oportú el fiscal, l’alcalde de la ciutat dóna l’incident per tancat i per tant encara que suposo que alguns preferirien que en comptes de parlar de la modernització i el progrés de la ciutat ens embardisséssim en polèmiques polítiques absurdes, no emprendré cap tipus d’acció legal. Deixem Sant Jordi enrere, doncs, dolgut, això sí, que alguns cada any trobin pretextos per intentar agrisar els millors moments de la vida de la ciutat amb accions bàrbares i violentes, en la meva opinió, impròpies dels valors de la democràcia que tan diuen estimar. No els ho hem de permetre.


De nou, arriben les fires i festes de la Santa Creu!

divendres, 24 abril 2009

Avui a les vuit del vespre el Pregó d’en Carles Coll,  director de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, obrirà deu dies d’intenses fires i festes de la santa Creu. Especialment en un any en què moltes famílies ho estan passant malament, i malgrat les restriccions pressupostàries que imposa el context que ens toca viure, Figueres s’ha preparat per confirmar-se com la ciutat  més oberta, bonica i fraternal del món. A l’entorn de l’envelat de la Rambla, però també arreu dels equipaments, carrers i places de la ciutat, s’han programat centenars d’espectacles i activitats per a tots els gustos, butxaques i edats. El Festivalcomic de Figueres arriba a la seva segona edició, enguany al Molí de l’Anguila i amb la prèsencia dels millors còmics del món; l’embarraca’t comptarà amb l’actuació de Rosendo, Di-versiones, Nena Daconte, Vino Delfin i Marmara i Mago de Oz. El Teatre Municipal comptarà amb Dagoll dagom i Serrat.Tots aquests espectacles es complementaran amb un munt d’iniciatives ciutadanes esportives, culturals i cíviques, com la Festa de l’Arbre al Parc Bosc i als barris, la rua infantil a càrrec dels alumnes de primària de la ciutat, l’homenatge a la gent gran , les festes infantils i xocalatades o, segurament la més coneguda i tradicional Fira de la Pintura i l’Artesania el dia Ú de maig.

Doneu-nos la Tramuntana justa, que ens aixugui l’herba i no ens espolsi el blat, va escriure Fages de Climent. Només em resta demanar pietat a la pluja i la tramuntana i convidar a tothom, figuerencs i forasters a viure i gaudir les festes majors amb alegria i germanor! Sense petulàncies però amb orgull, deixeu-me dir, Visca la Festa de la Santa Creu! Visca Figueres! Visca Catalunya!

 

 


La cultura es reivindica des del territori

dimecres, 22 abril 2009

En Ciro Llueca, regidor de cultura de la ciutat de Figueres acaba de comparèixer davant de la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, com a president en funcions de la Xarxa Transversal, un consorci que actualment aplega quinze municipis i que té com a propòsit recolzar i difondre la creació cultural arreu del territori a partir de l’optimització dels recursos municipals. En la seva brillant i sentida intervenció el regidor ha reivindicat una nova llei de Cultura, que precisi, reconeixi i garanteixi determinats serveis culturals bàsics i ha recordat que els equipaments municipals també haurien de ser vistos – i recolzats- com els d’escala nacional. La intervenció sintonitza perfectament amb el discurs que dijous passats vaig haver de dur a terme al Saló del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a propòsit de la commemoració dels trenta anys dels Ajuntaments democràtics. Talment com ha fet avui el regidor Llueca,  en la meva intervenció vaig recordar que més enllà de Barcelona també hem de poder afavorir, reternir i fins i tot atreure talent, i que, tan o més important que el finançament autonòmic ho és la consecució d’un nou finançament local, que deixi enrere d’una vegada la radical dislocada relació entre competències i recursos que patim tots els ajuntaments i que comprometen seriosament el tracte igualitari al conjunt de la ciutadania, al marge d’on hagin nascut o decidit viure. 


La ciutat dels detalls

dimarts , 21 abril 2009

Ciutat dels Detalls - Verd

En el seu moment va ser  "Barcelona posa’t guapa!". Tot seguit, va ser el torn de "Girona m’enamora!" Ara, a Figueres, hem endegat "Figueres, ciutats dels detalls", una nova marca identificadora que confio desperti sinèrgies entre l’Ajuntament i el conjunt de la ciutadania per recuperar l’autoestima de la ciutat i per fer realitat la imatge de ciutat liberal, oberta, tolerant i fraternal amb quà ens agrada autorepresentar-nos. El missatge polític que la nova marca corporativa duu implícit vol destacar que per a un govern municipal que aspira a l’excel·lència no hi ha projectes importants i projectes petits! Si es treballa bé, tot ha de sortir bé! Per aconseguir-ho, de la mà d’LTC Project hem encarregat un estudi organitzatiu, de valoració i catalogació dels llocs de treball municipals. Amb les eines posades al dia (de fet mentre els hi posem), la ciutat ha fet simultaniejar l’elaboració de projectes estratègics a mig i llarg termini (Pla integral de rehabilitació del casc antic; modificació del planejament per a fer possible la urbanització de la façana nord de la ciutat i la culminació de la ronda; pla d’aparcaments, Pla d’equipaments esportius..), amb la força dels detalls: supressió de contenidors als frontals de les places, arranjament de voreres, supressió de barreres, pla d’asfaltatge, programa d’art al carrer, potenciació de les flors i dels arbres a l’espai públic, pla per a l’eliminació dels grafitis incontrolats, beques per afavorir l’excel·lència, autobús elèctric..).

Hem de valorar amb entusiasme la força de l’optimisme i de l’energia positiva. D’ençà de l’inici de la campanya "Figueres, ciutat dels detalls", una comissió de participació ciutadana s’ha reunit de forma totalment desinteressada ni més ni menys que set vegades! Mentre la comissió impulsa el seu pla de treball, l’associacionisme veïnal i cultural s’ha sumat a aquesta dinàmica i ha fet propostes molt interessants: solució artística a la cruïlla entre els carrers Rec Arnau i Peralada, reurbanització de la placeta de davant del Barrufets a l’avinguda Salvador Dalí; projecte de tanca als Jardins Puig Pujades, etcètera. La ciutat millora pensant en grans reptes i resolent aspectes del quotidià. Certament, el context de crisi imposa un ritme més tranquil del que voldríem els qui tenim sempre bullint la sang i l’ànima. Ens manté viu l’optimisme, però, el convenciment que aquesta etapa difícil aviat quedarà enrere! Mentrestant, els pobres d’esperit i els pessimistes de mena s’atabalen i s’embardissen malhumorats en qüestions petites, sense adornar-se que, segurament, els testos que tan critiquen  no els deixen veure les flors, que tan de bé els farien!


Les fonts de la ciutat.

dimarts , 7 abril 2009

Primer va ser la recuperació de la Font Lluminosa. Tot seguit van venir la font de la Plaça de la Palmera i la font de la Plaça d’Ordis. Ara ha estat el torn de la font de la Plaça de l’Estació. En dos anys hem restaurat i posat en funcionament totes fonts de la ciutat que per cirrcumstàncies diverses havien quedat abandonades i/o en desús. De fet, encara queda per reactivar la Font de la Plaça Josep Tarradellas. Talment com els arbres i les flors, la presència de fonts ornamentals i per a consum formen part del projecte de Ciutat dels Detalls, que setmana a setmana el govern de la ciutat va desenvolupant: recuperant el que es trobava malmès i projectant noves iniciatives.


País petit..

divendres, 3 abril 2009

En una desenfadada i interessant conversa amb periodistes de la ciutat de Figueres va sorprendre la meva confessió que, de grat, acostumo a llegir només La Vanguardia i que sovint les dinàmiques pròpies de la classe política m’avorreixen. Alguna dels presents a la conversa va interpretar que d’aquest desencís se’n podria desprendre un cert fastigueig cap a les qüestions domèstiques, locals si ho preferiu. Res més lluny! El concepte de país petit o gran no té a veure amb la geografia ni amb les dimensions físiques d’un projecte. Thomas Bernhardt, per exemple, sempre va mostrar-se fastiguejat de l’ambient irrespirablement provincià que, en la seva opinió, respirava un país tan gran com Aùstria. Fent d’alcalde de Figueres i alhora de Diputat al Parlament, t’adones que sovint el repte d’aixecar-se de l’anècdota i el pur tacticisme és tan difícil per als residents d’una petita ciutat de comarques com per als més saberuts ilustres diputats. I és que n’hi ha que disfruten fent de batxillers i buscaraons, tan si viuen en un llogarret com si treballen a la seu de les nacions Unides. Per això procuro marcar una certa distància amb els qui tendeixen a embardissar-nos amb tripijocs les qüestions de l’ànima i tendeixo a buscar proximitat amb els qui, contràriament, procuren mantenir-nos viva l’aspiració cap als valors més absoluts . En aquest punt, posats a ser justos, he d’admetre que res no ens assegura que a les columnes de la Vanguardia puguin estan més immunitzats del soroll i l’anecdotari que a les pàgines dels setmanaris locals. Com sempre, tot depèn de qui i no de què i des d’on s’escriu! Així doncs, visca el país petit, si ens permet fer-nos grans!