Arxiu de mesfebrer, 2009


Un dia trist per als demòcrates..

dijous, 19 febrer 2009

Amb l’adéu de Walter Veltroni com a líder del centre esquerra italià, la nomenklatura dels partits assoleix una nova victòria sobre la democràcia i els seus valors més substantius. Com Maragall, Veltroni va ser un gran alcalde de la seva ciutat i un extrany als ulls del seu partit. L’un i l’altre tenien idees pròpies i això sempre ha estat mal vist per als qui no saben de valors sinó tan sols de poder. Estic segur que amb temps, els dos haurien assolit un ampli i majoritari recolzament popular. L’aparell dels socialistes va humiliar Maragall i l’aparell del partit demòcrata italià ha pogut amb l’exalcalde de Roma.

El passat 7 de febrer, Pasqual Maragall va assistir, per sorpresa, a la inauguració d’un monument erigit a Figueres en memòria dels exiliats durant la guerra civil. En acabar el meu parlament, amb el seu aire consubstancionalment sorneguer va venir a felicitar-me i em va dir: “- Alcalde, no sé de quin partits ets, però segur que tu i jo som del mateix partit! Ets del meu partit!” Sense cap mena de dubte, és l’elogi més gran que he rebut des de que em dedico a la política. Perquè efectivament, encara que com a militant de base, em sento membre del mateix espai que els Maragall, Veltroni i tots els homes i dones radicalment demòcrates i gelosos de la pròpia independència de criteri i d’acció!


A propòsit dels actes commemoratius del febrer del 39

diumenge, 15 febrer 2009

La ciutat de Figueres va culminar, ahir, els actes commemoratius del final de la guerra civil espanyola. Per raons òbvies, Figueres s’ha centrat en tres aspectes especialment vinculats a la memòria ciutadana: el record de les prop de 300 víctimes dels bombardeigs; la retirada i el conseqüent pas pels carrers de la ciutat de milers de persones cap a l’exili i, finalment, el protagonisme involuntari viscut a propòsit de la celebració de la darrera reunió de els Corts de la República, l’ú de febrer de 1939, al Castell de Sant Ferran.

Més enllà dels diversos actes commemoratius i institucionals on la ciutat de Figueres ha tingut un paper protagonista – actes commemoratius dels bombardeigs de Barcelona i Granollers; actes en memòria del pas a l’exili a La Jonquera; actes en record dels morts durant la guerra civil al cementiri municipal -, la ciutat ha instal·lat pels seus carrers i places panells amb fotografies de l’espai públic l’endemà de les bombes; ha redescobert diversos refugis; ha inaugurat un monòlit commemoratiu de la retirada a l’Avinguda Perpinyà i disposarà, a partir de Sant Jordi, d’un esplèndid catàleg sobre l’exposició “Figueres: capital de la República, 1 de febrer de 1939″ actualment visitable al Castell i comissariada pel dr. Jordi Canal i Morell. A més, l’àrea d’alcaldia  treballa en l’edició facsímil del relat de Max Aub “Enero sin nombre”, testimoni fantàstic de l’agonia republicana al seu pas per Figueres, cap a l’exili.

Figueres vol contribuir, així, a renovar el compromís de les institucions i la ciutadania amb els valors de la llibertat, la pau i la democràcia. Ho vol fer, a més, conscient de la pluralitat de memòries. Perquè certament, si l’ú de febrer de 1939 a Figueres se celebraven les darreres corts republicanes sota les bombes, no és menys cert que just el dia abans, a pocs quilòmetres de la ciutat, a Santa Maria del Collell, cinquanta-un presos eren afusellats sense escrúpols per les restes d’un exèrcit en retirada i en vies de dissolució.


Lideratge municipal en la lluita contra l’escalfament del planeta

dimecres, 11 febrer 2009

Des del 2008, la població mundial que viu a les ciutat ja supera el llindar del 50%. Més de 3.300 milions de persones viuen a ciutats d’arreu del planeta i són corresponsables, per tant, del 80% de les emissions de diòxid de carboni. Conscients d’aquesta realitat, ahir prop de 200 ciutats europees vam signar a Brusel·les una declaració per la qual fem nostre el compromís de reduir les emissions en un 20%, reduir en un 20% el consum energètic, augmentar el protagonisme de les energies renovables abans del 2020. No he dubtat ni un sol instant sobre la conveniència de signar aquest compromís, coherent amb els esforços que a hores d’ara ja estem fent a la ciutat i que tenen a veure amb la pacificació del trànsit, amb la millora de l’eficiència energètica als edificis municipals i a l’espai públic, amb la incorporació d’un autobús elèctric a la xarxa de transport urbà, amb l’inici dels treballs per a la implantació a la ciutat d’espais de captació d’energies renovables.. De les intervencions d’ahir al Parlament Europeu, em quedo amb la reflexió de l’Alcalde de Madrid, coïncident amb la que poques hores abans em feia en privat l’alcalde de Sant Cugat: és erroni i falsari intentar contraposar economia i ecologia, insinuant que el context de crisi econòmica justifica l’enderreriment de les mesures contra l’escalfament del planeta. Segurament, just al contrari, ara més que mai hem de conciliar interessos i sensibilitats mediambientals i econòmiques.

En clau estrictament local, destaco l’orgull que han de sentir els figuerencs pel fet que Figueres hagi estat la única ciutat de la demarcació de Girona signatària del compromís. En aquest cas, com en d’altres, el regidor de Medi Ambient del Govern municipal, en Richard Ellelman ha fet una gran feina! Confio que els seus adversaris i companys sabran reconèixer-li com ara ho fa el seu alcalde.