Arxiu de mesnovembre, 2008


Valors versus ideologies..

dimecres, 26 novembre 2008

Llegeixo al bloc personal d’en Narcís Sastre uns mots de Barack Obama: Els valors s’apliquen fidelment als fets que es troben davant de nosaltres, mentre que la ideologia invalida els fets si la posen en dubte. M’alegra constatar que la sava nova política arriba alliberada de dogmatismes  i disposada a liderar la transformació social des del realisme, el pragmatisme i, evidentment, els valors que són fonamentals per a la llibertat i felicitat de les persones. Quina llàstima que a Catalunya, un cop més, quedem a la cua d’aquesta alenada d’aire fresc renovador i encara haguem de soportar els tristos i sempre previsibles posicionaments cuinats des de la foscor dels equips de comunicació de les partitocràcies.


A Catalunya, l’hora de l’art per l’art

diumenge, 23 novembre 2008

Acaba de finalitzar a Figueres, la IV edició del Festicurt, el Festival Internacional de curtmetratges. A més de ser l’aparador des d’on projectar més de 200 creacions de nous cineastes, la trobada cinematogràfica ha servit per retre homenatge a l’obra de Francesc Bellmunt i de Pere Portabella, a més de per a commemorar el desè aniversari del Museu del Cinema de Girona. D’entre les moltes reflexions plantejades durant els tres dies de Festival, em quedo amb la sorgida arran de l’entervista de Guillem Terribas al director de Lisístrata i La Orgia. Després de moltes dècades on de l’art català, també del cinema, se n’esperava cert compromís polític "normalitzador", no ha arribat l’hora d’estimular i recolzar especialment l’art per l’art, les creacions que busquen excel·lir en el repte de despullar la Veritat, de desvetllar l’ideal més absolut de bellesa? No pot ser, a més, que en fer-ho aconseguim deixar enrere certes mitjanies que segurament només es podien justificar pel seu pretès servei a la pàtria? O no havíem quedat que el rostre del nou catalanisme ha de ser reconegut per la seva qualitat i capacitat innovadora i no per dur simplement el certificitat d’adhesió nacional? Uns interrogants que no ens ha de passar desaparcebuts que formulava Bellmunt, un dels nostres directors menys sospitosos de tènue militància, conscient però que sovint.. la política i l’art s’acaben anul·lant l’una a l’altre.


Adriana Calcanhotto

dijous, 13 novembre 2008

El proppassat dijous 6 de novembre vaig tenir ocasió d’assistir a Girona a un esplèndid concert d’Adriana Calcanhotto, vaixell insígnia de la música contemporània brasilera. Un concert ple de calidesa i sensibilitat que va omplir d’emoció l’Auditori gironí, ple fins a la bandera de catalans d’origen i d’adopció. Sense cap mena de dubte, el concert d’Adriana Calcanhotto se situa com a rebel·lador del potencial creatiu i regenerador dels valors dels nostres temps moderns, postnacionals i posclassistes. I és que de la mà Calcanhotto, a través de Caetano Veloso, Víctor Manuel, Lluís Llach.. gràcies als versos de Vinicius de Moraes, de Martí i Pol o Neruda.. per fi el subjecte s’imposa per sobre dels ismes de tota mena! Benvinguda, finalment, la victòria de la nova sensibilitat per sobre de la rigidesa decimonònica!


Un nou museu per a la ciutat

diumenge, 9 novembre 2008

L’oferiment de la Ministra Carmen Chacón de la col·lecció d’armes que actualment que es troba al Castell de Montjuïc a la ciutat de Figueres ha aixecat una gran cotrovèrsia. Els partidaris d’acceptar de parlar-ne, han recordat el valor històric i patrimonial de la col·lecció, la necessitat que aquesta no es dispersi ni surti de Catalunya, així com el potencial que un nou Museu, pensat amb criteris museogràfics moderns i amb un relat decididament vinculat als valors democràtics pot suposar per a la dinamització del Castell de Sant Ferran. Els contraris a la iniciativa, a més d’arguments polítics de signe pacifista han recordat que la ciutat continua tenint el repte de donar majors usos civils a la fortalesa i que en el seu moment l’Ajuntament s’havia posicionat a favor de la declaració de Sant Ferran com a Castell de la Pau.

Com acostuma a passar, no tots els arguments esgrimits a favor i en contra són incompatibles entre ells. Així, per exemple, acceptar l’impuls d’un nou museu al castell sota el lideratge del Ministeri de Defensa no necessàriament ha de voler dir minimitzar el propòsit d’ampliar progressivament la "civilització" de la Fortalesa. En aquest sentit, potser fora bo de recordar que actualment, amb la gestió de la fortalesa compartida per l’Estat, la Generalitat i la ciutat, prop de 35.000 persones visiten anualment el Castell, que moltes parelles s’hi casen, que s’hi duen a terme banquets, cicles de conferències, congressos.. L’impuls d’un nou Museu al recinte, trencarà aquesta tendència? 

De moment, el Govern municipal ens hem posicionat favorables a parlar-ne; disposats, en la mesura que el Ministeri s’impliqui a fons en la rehabilitació dels espais necessaris i assumeixi decididament l’impuls d’un equipament cultural modern i interactiu a fer-nos corresponsables de la iniciativa. No es tracta doncs de traslladar la col·lecció d’armes de Montjuïc d’un lloc a l’altre; ni de fer apologies d’una cultura militar tronada, ni d’enaltir cap pàtina de propaganda franquista.. Com han fet els anglesos a propòsit de l’Imperial War Museum de Londres, els francesos a Cahen a partir de la memòria del desembarcament de Normandia, o els alemanys, polonesos i austríacs a propòsit de la museització dels camps d’extermini.. del que es tracta és d’oferir un bon producte cultural, que interpel·li al visitant sobre com els humans han afrontat històricament la resolució dels seus conflictes. I de fer-ho, a partir del fons d’una col·lecció de valor contrastat. No sembla que hagi de resultar tan controvertit, no?