Arxiu de mesoctubre, 2008


Figueres, ciutat educadora

dissabte, 25 octubre 2008

Efectivament, en una recent conferència que vaig pronunciar al Cercle Sport, vaig posicionar-me partidari d’afavorir  la implantació, a Figueres, d’una nova escola privada. Vagi d’entrada, que vaig fer aquesta afirmació després d’insistir en què el meu compromís personal, com a alcalde de la ciutat està amb l’escola pública, i amb el repte de disposar, ben aviat, de dues noves escoles de primària i dues noves escoles bressol, aquestes darreres construïdes pel propi ajuntament.

Dit això, penso que una ciutat que vol créixer en l’excel·lència ha d’apostar estratègicament per a fer possible la implantació de nous centres educatius, clínics, assistencials.. disposats a donar serveis a la població i, a crear ocupació amb valor afegit. Prefereixo contemplar com dins el sòl urbà de Figueres proliferen les acadèmies, les clíniques i les escoles que no pas que ho facin, per exemple, les canteres o les càrniques o els centres de simple distribució, activitats prou importants però que segurament s’adiuen poc a les característiques de la ciutat que volem.

Evidentment, afavorir la implantació d’aquest tipus d’equipaments privats dins el terme municipal, i especialment en terrenys d’equipamament, no vol dir, en cap cas, despendre’s ni regalar ni cedir gratuïtament res de res.. Arribat el moment, si sorgeix l’oportunitat que un grup de pedagogs, empresaris o simples inversors presentin un projecte solvent de nou centre educatiu, la ciutat haurà de treure a concurs l’adjudicació dels terrenys que es determinin, amb un  seguit d’importants contraprestacions per al municipi.

No hem de ser dogmàtics. A totes amb la dotació dels equipaments públics que es necessitin, però també,  a totes, en l’estímul de les iniciatives que inqüestionablement generen ocupació – i riquesa- amb valor afegit.

Finalment, penso que per a Figueres i per al conjunt de l’Empordà seria una excel·lent notícia que aquelles famílies que legítimament considerin que els seus fills han de ser educats en base a un projecte educatiu que no s’adiu al marc de les escoles públiques puguin escolaritzar-los prop de casa, a l’ampara dels drets que la constitució els reconeix i pagant aquests serveis segons convinguin. Perquè en un estat liberal democràtic, podem obligar a la gent a pagar impostos però no podem obligar-los a fer ús, només, dels serveis de l’admistració! O no?  


El gall i el senyor de Barcelona

dimecres, 22 octubre 2008

M’explica una bona amiga meva, alcaldessa d’un petit municipi del Pla de l’Estany que porta uns mesos amb un litigi prou sorprenent. Pel que es veu, un senyor de Barcelona ha comprat una casa pairal al poble, a la recerca de la tan ansiada arcàdia feliç gironina. Benvingut i per molts anys! Clar que aviat s’ha fet evident el contrast entre la visió idealitzada que el bon senyor de Barcelona tenia de la vida al camp i la realitat de les coses. Així, fa poques setmanes el nouvingut va reclamar a l’ajuntament que emprengués mesures punitives contra el gall del veí, acusat  d’estar disposat a fer-li de despertador ( això sí, de forma totalment voluntariosa) a trenc d’alba, segons els usos i costums de la vida pagesívola! Asturats els del consistori davant tan insòlita petició, encara n’han quedat més quan el propi Síndic de Greuges de Catalunya s’ha interessat per la qüestió i ha demanat explicacions al municipi, sospitós de permetre que, a pagès, canti qui pugui! El conflicte no és nou! Urbanites que diuen estimar la vida al camp, però que, en ser-hi lamenten que el campanar del poble continui marcant el ritme de la vida rural; enfurismats quan agafen el tot terreny i han de compartir la carretera i els camins amb tractors que van al seu pas, amb ramats d’ovelles segurament més preocupats pels afers de la bela que per la mobilitat sostenible; o que s’irriten quan comproven que, sovint, les aromes del camp, tenen més a veure amb els fems de les vaques i els porins dels garrins que amb les essències florals dels anuncis televisius. Deu ser allò, tan fatal però tan antic dels hostes que vingueren i..