Arxiu de mesjuny, 2008


uf! quotes..

dilluns, 23 juny 2008

Llegeixo a la secció de "El lector escriu" de EL PUNT que una militant d’ERC protesta "per la severitat amb què es jutja ERC i es tolera d’altres" i que protesta, també, "perquè sóc independentista i gairebé mai veig representada la meva opinió en gairebé cap tertulià." La queixa em recorda un fragment del projecte de LLei de Fosses comunes, que acaba d’iniciar el seu tràmit parlamentari i que,  en un dels seus articles, concretament en el que disposa la creació d’una comissió d’experts per dirimir quan serà oportú i quan no procedir a l’exhumació de restes, emfatitza sobre la necessitat que la comissió garanteixi la igualtat de gènere. Pel que es veu,  tant import o més que assegurar la presència del món acadèmic, de professsors, antropòlegs i metges forenses, ho és que el 50% dels membres de la comissió siguin femenins. En la trama papanata que entre tots anem bastint, resulta que és ben normal que les tertúlies televisives les composin, no aquelles persones realment lúcides, amb trajectòries solvents i amb coses a dir, sinó simplement gossos de tura disposats a bordar als adversaris i fer mèrits davant dels propis secretaris d’organització partidista. No importa l’interès de les intervencions, sinó garantir la quota de representació. Com lamenta sense embuts la lectora de El Punt, els partits també troben inaudit que se’ls pugui criticar amb vehemència sense que passi res o, com a mínim sense recordar permanentment allò del "i tu més!" Penso que aquesta és una interpretació aberrant del concepte de pluralisme i de llibertat d’expressió, malauradament molt extesa a Catalunya i que lamentablement ens acaba empobrint a tots.  Posats a lamentar-nos, també estic segur que el CAC és absolutament incapaç de redreçar aquesta situació, conformat com està a esdevenir, simplement, el Gran Germà garantidor de l’ordre correctament establert.  D’altra banda, tampoc  no ens hem de preocupar en excès. En els temps postmoderns que vivim, que el juguet de la televisió pública estigui en mans del Govern, o que militants d’un partit polític reclamin més respecte per a les seves posicions, és del tot compatible amb desenes d’altres canals informatius segurament igualment tendeciosos però que, en conjunt, ens permeten una visió plural i amb menys prejudicis que la desitjada pel papanatisme. Mentre hi hagi llibertat i competència.. tranquils (el Govern ho té perdut)!


Identitats nacionals versus identitats de les persones

divendres, 20 juny 2008

Llegeixo que ahir al vespre, amb el vot de conservadors i socialistes, el Senat francès va vetar la reforma constitucional que hauria de permetre donar a les llengües regionals el caràcter de "patrimoni de la república". Fa pocs dies l’Académie Française també s’havia posicionat unànimement en contra d’aquesta iniciativa. Ho considero lamentable. De fet, em sembla inadmissible. És absolutament inadmissible que en nom d’una pretesa identitat col·lectiva, en aquest cas la nacional, es lesionin drets que haurien de ser fonamentals. Ser ciutadà de ple dret a França i a qualsevol punt del món hauria de ser, sobretot, una garantia de respecte a la identitat personal, en una societat realment democràtica sempre molt més important que febrades patriòtiques, religioses o socials. La llengua materna és un dels elements que més ens ajuden a definir i precisar qui som! I si no se’ns garanteix radical respecte a la pròpia identitat la legitimitat de l’estat de dret queda en entredit!


Un any d’alcalde

dilluns, 16 juny 2008

Avui s’acompleix un any de la meva elecció com a alcalde de Figueres. Durant aquests mesos, hi ha hagut temps per dotar la ciutat d’un govern majoritari i estable i per bastir els grans eixos del que ha de ser el full de ruta del govern municipal. En primer lloc, vull destacar l’aprovació del projecte d’intervenció integral del centre històric, així com l’impuls del planejament necessari per culminar el pla de rondes, una eina absolutament prioritària per millorar la mobilitat a la ciutat. També, donant continuitat a la feina de l’anterior alcalde, l’adjudicació de les obres per a la construcció de dos nous aparcaments soterrats i l’impuls del projecte d’un nou aparcament a la plaça del Gra, un repte que confio pugui ser una realitat durant aquest mateix mandat. No menys important ha estat la política de recuperació patrimonial per a Figueres. El mes de febrer vam conveniar amb el Ministeri de la Vivenda el finançament per a la recuperació de la casa natal de Salvador Dalí. Aquest mes de juny s’ha culminat l’adquisició de la Casa Nouvilas, al carrer Nou i aquest mes de juliol s’aprovarà el projecte per a la rehabilitació de la plaça de braus i la seva conversió en equipament poliesportiu. Abans no s’acabi l’any, les pistes de tenis estaran restaurades, com ja ho estan les de petanca. Encara en el terreny de l’urbanisme, la ciutat ha remodelat el primer tram del carrer Nou i ha aprovat diversos projectes per millorar les entrades i sortides de la ciutat. Just passat Nadal, per exemple, començaran les obres de conversió de la carretera de Roses en una de les noves i millors avingudes. Els exemples podrien continuar..

Les polítiques de serveis a les persones també han rebut un nou impuls: aquest estiu, els cinc millors estudiants de la ciutat vitajaran a Londres, per aprendre millor l’anglès, totalment finançats per la ciutat.  Des del punt de vista infraestructural, hem aprovat pressupost i projecte per a construir dues noves escoles bressol i hem cedit terrenys a la Generalitat per construir una nova escola. Pensant en les persones grans, l’àrea de Benestar social ha passat de gestionar 40 aparells de teleassistència a disposar-ne de 150! Una espurna en la immensitat de l’univers, em direu, amb raó, però serveix per constatar canvis de tendència. Ajuntament i consell comarcal hem endegat la creació del consorci de serveis socials, futur òrgan rector de les polítiques socials a la comarca i gestor dels principals serveis.També els serveis del quotidià han rebut un nou impuls: prop d’un milió d’euros més per mantenir els carrers més nets, per soterrar contenidors, per omplir els espais públics d’arbres, de flors, de monuments!

En el terreny de la millora de la qualitat democràtica, el consistori s’ha dotat de diversos espais de participació ciutadana, amb el consell per a la ciutat dels detalls al davant, però també amb altres consells consultius com el d’educació, mobilitat, nomenklàtor, solidaritat, joventut..  La ciutat ha recuperat autoestima, ha celebrat amb alegria  les Fires i Festes de la Santa Creu i ha deixat enrere la crispació que va presidir el darrer any abans de les municipals. Després de més de dotze anys sense fer-ho, la ciutat torna a estar present a les fires més importants de promoció turística de l’estat i internacionals. Figueres és ciutat de comerç i mercats,  de cultura i amb inequívoca vocació turística! La nostra absència en aquests esdeveniments promocionals era incomprensible!

També hi ha coses que no han sortir prou bé.  El projecte de Ciutat del Cavall per al Castell, avança més lentament del que tots hauríem volgut, encara que per Sant Pere farà la seva estrena. Portes endins, la relació del Govern amb ERC continua sent difícil. L’alcalde Armangué s’hi va enfrontar amb virulència i tampoc jo no he estat capaç de construir-hi majors espais de complicitat. Segurament, tots, jo el primer, hem fet coses malament. Els funcionaris de la casa continuen sense haver resolt el munt de problemes laborals cronificats durant anys i el servei als ciutadans que oferim des de l’ajuntament encara no ha experimentat millores significatives.

Deliberadament, deixo de banda la qüestió del tren, un repte difícil en el què encara no hem sabut trobar la resolució més satisfactòria però en el que, si més no, hem pogut començar a anar tots a la una! Salta a la vista que el resultat de les darreres eleccions generals no és la millor notícia per als interessos dels figuerencs.

En fi, un any intens, ple de treball i d’emocions, que he viscut amb orgull i que m’ha permès treballar al davant d’un munt de persones generoses i nobles enamorades de Figueres i, el més important, de les persones que li donen vida!


Il·lusionats amb la rehabilitació integral del centre històric

dimecres, 4 juny 2008

Finalment, trenta anys més tard del restabliment de la democràcia, la ciutat compta amb un projecte de rehabilitació del centre històric, aprovat unànimement pel conjunt del consistori, valorat en 20 milions d’euros i pensat per a ser implementat durant els propers quatre anys. És sabut de tothom que els centres històrics de la ciutat són el seu principal aparador. Les ciutats més avançades del país i d’arreu ho saben i han esmerçat els seus principals esforços a fer d’aquests àmbits la seva millor carta de presentació. Mesures urbanístiques i arquitectòniques, acompanyades d’un seguit d’iniciatives per millorar la qualitat de vida i les oportunitats d’integració dels seus residents ens han de permetre enfortir la vida al centre i projectar novament una imatge de Figueres com a ciutat històrica i patrimonial, dotada però dels millors i més moderns serveis.