Arxiu de mesmaig, 2008


Lamentable canvi d’alcalde a Riudarenes

dissabte, 31 maig 2008

Aquesta setmana, gràcies al vot trànsfuga d’un regidor del PSC s’ha consumat a Riudarenes la moció de censura que ha fet possible que Josep Maria Ros (CiU) substitueixi com a alcalde a Jordi Gironès. Encara que desconec els detalls de la decisió, em sento totalment satisfet amb les paraules reprovatòries de l’Eudald Casadesús, president de la Federació de CDC a Girona. Com demostra aquest cas, d’actituds i comportaments innobles, que desprestigien la política n’hi ha a totes les cases! Em va escandalitzar que ERC accedís amb joc brut a l’alcaldia de Castelló d’Empúries i ara m’escandalitza l’actitud dels de CIU a Riudarenes. La diferència entre un cas i l’altre, però, és que mentre a Castelló la direcció d’ERC va amparar el transfuguisme, en el cas de Riudarenes els dirigents de CDC ho reprovem sense matisos! I és que no es pot reclamar exigència ètica als altres i no estar disposats a ser encara més exigent, si cap, amb els propis!


Paradoxes..

dimecres, 21 maig 2008

La realitat és tan tossuda! Malgrat tots els prejudicis i dogmatismes, malgrat tots els eufemismes i circumlogis, finalment avui per primera vegada ha arribat aigua a Barcelona provinent de l’Ebre i.. del Roine. Certament, fent honor a la veritat, s’ha d’admetre que no hi ha arribat via trasvassament, sinó embassada a les cisternes de diversos vaixells. Posats a no baixar del burro del dogmatisme, el Govern es mostra disposat al que faci falta, fins i tot perjudicant, si cal, la butxaca dels ciutadans i la imatge de Barcelona, que després de l’espectacle dels vaixells per a molts admet la semblança amb les grans "concentraciones urbanas" sudamericanes… sempre amb dèficits estructurals de serveis bàsics i gairebé sempre també en mans de polítics tan populistes i ideologitats com poc eficients.  La única petita revenja irònica que el destí ens regala és que per a la història de la ciutat i del país, haurà estat tot un Conseller antitrasvassaments el qui haurà acabat duent aigua de l’Ebre i del Roine a Barcelona!  Això i el que per a alguns deu seu pitjor encara,  haurà estat un dels partits tradicionalment pancarteros  i antitot l’encarregat de culminar el minitrasvassament -perdó, la interconnexió puntual i temporal entre conques internes! I és que la realitat ja ho té això… és tossuda, al marge dels seus polítics!


A Mauthausen, salut i llibertat!

dilluns, 19 maig 2008

Aquest cap de setmana he tingut l’ocasió d’assistir novament als actes commemoratius de l’alliberament del Camp de Mauthausen. A diferència d’altres anys, però, en aquest cas no formava part d’una delegació institucional, ni acompanyava familiars de víctimes ni estudiants sinó que vaig assistir-hi amb una trentena de figuerencs del barri Gitano de la ciutat.  Després de molts mesos amb greus tensions i conflictes al barri, vaig considerar que podria arribar a ser positiu que l’alcalde de Figueres compartís un cap de setmana amb un grup de famílies gitanes i que, a més, ho féssim a propòsit de la commemoració del genocidi gitano a mans dels nazis. El viatge ha estat intens i ple d’experiències. Per a alguns, aquesta ha estat la primera vegada que desenganxaven els peus de terra; per a d’altres, el primer cop a sortir de l’Estat; per a la majoria, mai havia estat possible dinar al costat d’un alcalde, poder-hi fer un cafè i compartir-hi els problemes i dificultats del dia a dia. Durant la desfilada del diumenge, el grup respirava orgull de ciutat i orgull de sentiment gitano. Torno del viatge commogut i reconciliat amb la política, especialment amb el desig de treballar per als més febles. El primer pas, doncs, contribuir a fer reprendre l’autoestima personal i col·lectiva, especialment d’entre els més joves; renovar-los l’adhesió als valors cívics i democràtics o el que és el mateix,  fe-los saber-se estimats fins i tot havent hagut de nèixer en la marginalitat.

I és que com passa sovint en aquests casos, tinc la sensació d’haver emprès un viatge disposat a donar molt i haver-lo acabat amb la sensació d’haver rebut molt més! Com en resulta de paradoxal constatar trajectòries vitals realment castigades per la vida i, alhora haver estat capaços de mantenir la il·lusió, la capacitat de sorprendre’s, de compartir-ho tot i de fer-ho alegrement, talment com si el món que els ha tocat viure fos als seus peus! Davant del monument al poble gitano, a Mauthausen, Paco Doya va acabar el seu parlament al crit de "Salut i llibertat"! Què més es pot demanar?


Adolescents i joves amb una precària salut afectiva, sexual i reproductiva

dijous, 8 maig 2008

En el marc de la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya, aquesta setmana l’Hble. Consellera Marina Geli ha facilitat algunes dades respecte la salut dels joves, que considero preocupants: així, respecte del 2002, a Catalunya la taxa d’embarassos de noies entre 14 i 17 anys ha augmentat de 9,0/1000 a 11,6/1000; en termes similars ho ha fet la taxa d’interrupció voluntària d’embarassos. En aquest context, les relacions sexuals amb penetració entre adolescents d’entre 14 i 16 anys s’ha incrementat en vuit punts. Penso que just ara que s’acompleixen 40 anys de la “revolució del 68″ potser seria hora de repensar l’encert de la desvinculació tan nítida entre sexe i afecte, o la  banalització tan promocionada de la vida sexual entre els joves al marge de la maduresa des de la que s’exerceix.