Arxiu de mesabril, 2008


Fem bé de banalitzar l’horror?

dimarts , 29 abril 2008

La pàgina 3 de La Vanguardia d’avui obre amb una sagnant fotografia facilitada per Reuters, que mostra els cossos difunts de quatre nens i nenes del nord de Gaza,, totalment mutilats i plens de sang. Tot seguit, a la pàgina 5, un cos exhuberant de Dolce Gabanna promociona calçotets d’aquesta firma a tota pàgina. Paradoxalment, la conversa de la taula on dino comenta la segona de les fotografies i no fa cap esment de la que exhibeix els cosos dels nens. Ens hem acostumat a l’horror i, en canvi, venint com venim d’una llarga història sexista, encara ens sorprenen els cosos més o menys nusos masculins. De fet, però, si seguim aquest ritme, aviat no ens despertarà cap emoció ni l’un ni l’altre. Als anys vint, Jünger i Friedrich van polemitzar sobre com el fotoperiodisme podia traslladar millor el fons de Veritat que s’amaga darrera d’una escena horrorosa o plena de bellesa,  sobre com descriure verament la sol·litud o l’esperança humana als lectors; si mostrant-los amb tota la seva cruesa o si procurant traslladar de forma més evocadora el valor transcendent que subjau al darrera de cada escena horrible o bella. Lamentablement, em temo que la nostra societat consumista, tan donada a les emocions fortes però superficials i tan poc predisposada, en canvi, al conreu dels sentiments profunds,  opta per la imatge colpidora i fàcil, encara que sigui al preu de la seva banalització i del record efímer.


Comencen les Fires i Festes de la Santa Creu

divendres, 25 abril 2008

Aquest vespre, a les set de la tarda, començaran les Fires i Festes de la Santa Creu. El Pregó del MH President Maragall i del ministrable Duran seran els encarregats de donar el polonès i irreverent tret de sortida a uns dies que confiem siguin alegres i plens de felicitat. Centenars d’activitats arreu de la ciutat, especialment a l’aire lliure procuraran fer de la capital de l’Empordà, si més no per una setmana una ciutat oberta, liberal, tolerant, disposada a riure i ballar, en festa! Tot és apunt: edificis, carrers i places engalanats, exposicions artístiques apunt d’inaugurar, músics, actors i acròbates disposats a parlar-nos sense haver de dir ni un mot. Malgrat la sequera, molts veïns s’han esforçat també a posar flors als balcons, a les entrades de les cases per saludar la primavera i posar el propi gra de sorra a l’embelliment de la ciutat. Com a totes les cases, uns es disposen a riure i els altres a bordar. Els ultraconservadors remuguen perquè l’alcalde ha autoritzat un espectacle de l’irreverent Leo Bassi. Els hiperprogres lamenten que la ciutat obri les seves portes al Circ de Venècia, un dels millors circs del món, però que s’enorgulleix de comptar entre la seva nòmina d’artistes, a un munt d’animals. Personalment puc arribar a compartir certa incomoditat i fins molèstia per algun dels espectacles que enguany ha incorporat la programació de fires. Tanmateix, però, em sento orgullós que una ciutat oberta com Figueres, fidel a la tradició dels seus fills més il·lustres, els Fages, Pla, les Cariàtides o Dalí sigui capaç d’acollir i fer possibles tot tipus d’iniciatives, al marge de consideracions morals, deixant únicament a mans dels propis conciutadans, la decisió lliure i responsable d’anar o no aquí o allà. Només faltaria! Anem a divertir-nos doncs, vivim una setmana com si cada dia fos diumenge.. fins que, com passa sempre.. inevitablement retorni el dilluns!


Sobredosi papanata..

diumenge, 20 abril 2008

Això de les dues Espanyes resulta realment tediós: sempre polemitzant per qüestions que finalment tenen ben poc a veure amb la pura i simple realitat viscuda per la gent! En precampanya va ser la causa anticlerical; abans ho havia estat el matrimoni homosexual. Ara, com si no tinguéssim prou reptes més importants resulta que el gran tema de controvèrsia política ha de ser el coratge del President Zapatero per haver nomenat Carmen Chacón Ministra de Defensa. Només faltava que el grotesc Berlusconi s’hi referís amb to burleta o que els retros de Madrid capitanejats per Ansón recuperessin la bandera masclista.. Uf!! Voleu dir que realment tot això és necessari? Un partit socialista impotent a l’hora d’afrontar la revisió ideològica profunda dels seus propòsits fundacionals s’aferra a un discurs i una ètica sensiblera on paradoxalment les dones i demés col·lectius pressumptament valoritzats tornen a ser utilitzats.. com a mers floreros! Per a la seva sort, però, tots aquests gestos tan i tan valents, almenys desperten la reacció enèrgica de Jiménez Losantos! Si no fos per ells, segurament l’únic que aconseguirien és aprofundir en la banalització i ridiculització de l’acció política! Uf! Potser algun dia, la majoria silenciosa que ho contempla amb certa perplexitat haurà de dir prou a tanta instrumentalització i patanatisme emocional.. sobre qüestions que la realitat viu com a plenament normalitzades!


Més enllà de Barcelona hi ha vida!

divendres, 11 abril 2008

En el marc d’un sopar amb joves empresaris de la ciutat de Figueres, a propòsit del repte de la refundació del catalanisme alguns dels presents van mostrar-se igualment recelosos de la relació entre Catalunya i Espanya que del tracte que finalment s’estableix entre Barcelona i el conjunt del territori català. Ningú sembla gosar qüestionar, per exemple, la conveniència de destinar 103 Milions d’euros  (44 M€ per a les navilieres, 59 M€ en obres d’adequació dels ports, segons dades facilitades pel Conseller Baltasar en la darrera comissió de Medi Ambient) a fer possible que deu vaixells transportin aigua per al consum de residents i turistes barcelonins durant tres o quatre mesos però, en canvi, més d’un gosa considerar excessivament costosa una infraestructura ferroviària per a l’Alt Empordà, que ha de ser per a sempre i que no ha de tenir un cost molt distant d’aquesta iniciativa de provisionament d’agua que segurament té més a veure amb la necessitat de rentar la cara a actituds negligents de l’administració que no pas amb l’impuls de solucions eficients als problemes de manca d’aigua. El criteri estrictament poblacional a l’hora de dirimir quines inversions són justificades i quines no, em sembla profundament antidemocràtic i impropi dels qui diuen valorar la identitat nacional d’un país, que segurament troba el seu fil de continuitat amb més claredat a comarques que en el marc de la gran metròpoli. Si ens creiem el model de país impulsat tants anys pel President Pujol, on Catalunya ha de ser tractada com un tot, amb sensibilitat per a l’àrea metropolitana però també amb la voluntat de resoldre els problemes dels residents en el municipi més petit del Pirineu, les accions que responen a l’interès general s’han de prioritzar amb lògiques ben diferents de les que han prevalgut fins ara. En aquesta feina, els alcaldes del país haurem de ser capaços de fer pedagogia i reclamar protagonisme en primer lloc en el marc dels propis partits; segonament, hem de conjurar-nos a influir amb força a l’hora de marcar les agendes polítiques de la Generalitat i de l’Estat. Perquè, segurament, si donem veu al territori, per poc que pesi des del punt de vista poblacional descobrirem que a Catalunya, més enllà de Barcelona.. hi ha vida!


Arrenca una nova legislatura, transcendent per a Figueres!

dimecres, 2 abril 2008

Per primera vegada d’ençà de la restauració de la democràcia, l’elecció del President del Congrés ha requerit d’una segona votació. La dificultosa elecció de José Bono com a nou president de la Cambra baixa augura que, en contra del que es podia haver pensat inicialment, si el President Rodríguez Zapatero vol estabilitat i poder aplicar un programa de govern ambiciós haurà de trenar acords estables amb altres formacions polítiques. En el futur més immediat, la ciutat de Figueres té grans reptes plantejats, molts dels quals depenen de decisions que caldrà prendre a Madrid.  A Catalunya, l’objectiu d’assolir un Pacte Nacional per a les infraestructures depén en gran mesura de la complicitat pressupostària i de finançament que siguem capaços d’assolir amb el govern de l’Estat. A la ciutat i a Catalunya, és l’hora de deixar-se de tactismes i posicionaments personalistes i començar a bastir unitat d’acció ciutadana, amb el màxim de consens per fer escoltar la veu de Figueres i dels catalans a Madrid. El grup de CiU té deu diputats que han de poder estar disposats a garantir un bon govern a Espanya i especialment la consecució dels objectius polítics dels catalans. En el cas concret de Figueres, la ciutat tenim la sort de comptar amb dos diputats locals, en Francesc Canet i la Montse Palma. Compto amb ells per tirar endavant aquests reptes de futur, sense apriorismes i posicionaments de partit, reunits només per l’estima a la ciutat i compto amb la responsabilitat del grup parlamentari de Convergència i Unió, liderat per duet centrista Duran i Macias per poder anar per feina, que és el que ens reclama la ciutadania. Perquè si els diputats de Madrid no serveixen per ajudar el país a resoldre problemes, per ajudar als alcaldes a transformar i modernitzar les ciutats, per què serveixen?