Arxiu de messetembre, 2007


100 dies de govern

dimarts , 25 setembre 2007

Es compleixen els 100 primers dies del nou Govern a la ciutat de Figueres i els canvis en la manera de fer política comencen a donar els seus fruits. En primer lloc, després d’anys d’inestabilitat i feblesa, la ciutat es dota d’un govern fort i cohesionat, amb àmplia majoria aritmètica al plenari. A més, la diversitat de sensibilitats polítiques, lluny d’esdevenir un escull per a la negociació s’ha mostrat com un valor afegit. Una ciutat – i un alcalde- tolerant i liberal havia de dotar-se d’un govern plural i ambiciós. El que al juliol era només un objectiu ara ja és un fet. Segonament, durant aquests tres mesos escassos, el nou govern ha encarregat diversos projectes per a millorar, amb urgència, l’estat de la via pública, per garantir una millor mobilitat, per corregir l’important dèficit en matèria d’aparcament, d’equipaments escolars i esportius. Diverses enginyeries treballen per a fer possible nous aparcaments al centre de la ciutat, a la Plaça del Gra, a la Plaça Joan Tutau, a la Creu de la Mà.. És imminent l’adjudicació dels projectes de nous aparcaments a l’Hospital i al Passeig Nou. En el terreny de la cultura, la setmana vinent viatjo a Madrid amb el regidor de Cultura i amb diversos tècnics municipals pe reorientar el projecte de la Casa Natal de Salvador Dalí. Aquesta mateixa setmana hem avançat en la gestació del Castell de Sant Ferran com a ciutat del Cavall.. En matèria urbanística, és sabut que els mesos d’estiu han servit per regirar de dalt a baix prop de 5000 expedients! Objectiu? servir millor als ciutadans, agilitzar la concessió de llicències d’obres menors, de primera ocupació, etcètera.. Els exemples podrien continuar. El nou govern vol avançar a velocitat de creuer i vol fer-ho a més, comptant amb la gent, comptant amb la resta de formacions polítiques. Nous òrgans de participació ciutadana (ciutat dels detalls, consell de ciutat, Taula per a la modernització i innovació.. ) han de fer possible aquesta nova complicitat. El segle XXI ha deixat enrere els polítics egocèntrics i presumits. La nova generació hem après que avançar tot sol és una manera com qualsevol altra d’equivocar-te. Anem junts, doncs, a impulsar l’empeltament de Figueres, al tronc de la modernitat. De l’alcalde actual, penso que la ciutat n’espera únicament que porti la batuta amb encert, perquè brillin igualment, la corda, la percusió i el vent!


Iniciativa entra al Govern de Figueres

dimarts , 18 setembre 2007

Finalment, després de diverses setmanes de negociacions, ICV ha entrat al Govern de la ciutat. A més, confio que en els propers dies, aquesta nova majoria pugui ser completada amb el grup dels socialistes. Tal i com ens havíem proposat, al setembre la ciutat es dota d’un govern fort i amb majoria suficient per aprofitar els quatre anys, a velocitat de creuer. Figueres ho necessita. En la consecució d’aquests acords, penso que està jugant un paper molt rellevant la nova manera de concebre la política que incorporem els nous lideratges fruit del relleu generacional. Prou de tactismes partidistes, prou de personalismes de vol gallinaci i prou de prejudicis ideològics.  Conseqüent amb aquestes premises, no he dubtat ni un instant a convidar a formar govern a socialistes i ecologistes. Totes dues formacions han titllat de "generós" el meu oferiment. Ho he fet perquè com va escriure la Maria Àngels Anglada, Figueres, com Roses, com Atenes, té un nom plural. Això vol dir que existeixen moltes idees i visions de la ciutat, que poden ser complementàries si sabem harmonitzar-les. Penso que a les darreres eleccions, els figuerencs em van demanar que liderés aquestes noves i diverses sensibilitats, no que les afogui. Així doncs, a tots els qui vulguin participar d’aquesta nova etapa, només els puc dir.. a treballar i gràcies per l’exercici de responsabilitat! Per aconseguir realment fer de Figueres una ciutat moderna, amable i d’oportunitats tots som necessaris!


La dictadura de les federacions..

divendres, 14 setembre 2007

Em resulta realment sorprenent que l’any 2007 les federacions nacionals esportives puguin continuar violentat els principis bàsics del nostre ordenament jurídic i democràtic, impedint impunement que un jugador professional pugui decidir lliurement jugar o no un partit amb la sel·lecció, segons li convingui o simplement segons li vingui de gust, en nom del ranci interès nacional. L’afer Henry ha estat escandalós. Després de la supressió de la mili, potser caldria fixar-se d’una vegada com a objectiu, suprimir la participació obligatòria a les sel·leccions i més quan poden posar en perill el resultat d’una relació contractual milionària entre un jugador i un club, establerta lliurement. Qui se senti francès, espanyol o català i consideri que jugar amb la sel·lecció li reporta algun benefici (de prestigi, econòmic o honorífic.) que ho faci.  Però aquesta ha de poder ser una decisió lliure. No dèiem que això del nacionalisme tronat era impropi del segle XXI? Uf!! Que li costa a la llibertat anar-se obrint camí..


Refundar el catalanisme

dilluns, 10 setembre 2007

Catalunya necessita un relat, escriu avui a la Vanguardia Francesc Marc Àlvaro a propòsit del debat reobert la setmana passada sobre el futur del catalanisme per Artur Mas i Pasqual Maragall. Hi estic d’acord. El país i, més greu, els seus ciutadans vivim empapats de desengany, d’escepticisme; embafats de tactismes i mediocritats i descreguts respecte el que ens vulguin venir a dir els uns o els altres. Massa dècades en que els uns es pensaven que més enllà del seu partit no hi havia vida, que Catalunya era inconcebible sense ells. Massa vilesa, però, també, entre els qui els han succeït, perfils baixos, sovint grotescos, del tot incapaços de liderar projectes i relats de vida col·lectiva. Ens cal repensar el catalanisme, certament, però més important encara, ens cal repensar des de l’ètica, com servir l’interès general, amb eficàcia i professionalitat però sense desdir-nos de l’ideal.  A l’hora de justificar el seu pas per la política, alguns diuen que s’estimen l’administració o, anant a les essències, que s’estimen Catalunya. Jo no m’estimo l’administració, ni la nació, m’estimo la gent. El nou catalanisme ha de refundar-se i exhivir, primerament, la pròpia regeneració ètica.