Arxiu de mesjuliol, 2007


Imperium

dilluns, 30 juliol 2007

Després d’una setmana intensa i plena d’emocions, dissabte a la tarda baixo a Barcelona per passar unes hores disteses en companyia de gent que m’estimo. A la nit, incomplint una promesa personal, després de molts anys torno a un espectacle de la Fura dels Baus, Imperium, al Mercat de les Flors. Públic cosmopolita i incondicional, sumat d’algun turista despistat i de la típica parella intel·lectual i progre (com jo, deuen pensar alguns), que s’apunta a un bombardeig. Admeto que estèticament el muntatge em va agradar. L’escena final de l’obra, amb dues dones picant-se fins a l’extenuació, talment com el dol a garrotades, de Goya, la vaig trobar genial, trista i èpica alhora. Menys reeixit, en canvi, em va semblar l’intent de Jurgen Müller, el director artístic, d’aconseguir que "el públic surti amb una nova experiència". Per algú com jo, supervivent de matinades èpiques a Viladecans, que té molt per aprendre però que ja n’ha vistes i viscudes tantes i de tants colors.. els pressumtes grans impactes emocionals de l’obra van ser del tot compatibles amb anar mirant l’hora i, sobretot, amb maleir la decisió de fer-nos presenciar l’espectacle drets (en aquest punt sí que l’objectiu de fer-nos experimentar la fatiga va ser assolit ràpidament). Com no podia deixar de passar, també vaig veure més d’un i més de dos turistes molt més preocupats a immortalitzar amb el mòbil alguna de les escenes que no pas a veure-la i sentir-la en directe. Ben propi dels temps audiovisuals i postmoderns que ens han tocat viure. I és que als homes i les dones d’avui, la violència difícilment ens commou. Crescuts mirant en directe per la CNN la guerra d’Irak, no ha d’extranyar que ens resulti poc creïble contemplar diverses actrius simulant el caos i "el culte a l’abús i a l’imperialisme" i bla, bla, bla. I és que diguin el que diguin, per a tractar els grans temes… només funcionen els clàssics!


Conversant amb Joan Armangué..

diumenge, 22 juliol 2007

Aquest dijous passat l’anterior alcalde de la ciutat i jo mateix hem compartit unes hores de diàleg sobre els reptes de futur que té plantejada la ciutat i, més important, sobre el camí que haurem de seguir per afrontar-los amb encert. Més enllà del munt de coïncidències que ens apleguen  i de les discrepàncies en alguna qüestió que puguem tenir -que també hi són òbviament- la trobada va ser agradable i profitosa, com havien estat sempre les trobades amb en Joan Armangué, quan ell era l’alcalde, i jo cap de l’oposició. Curisosament, a la sortida del Restaurant on vam sopar, en veure’ns, un ciutadà es va mostrar gratament sorprès de comprovar que dos adversaris polítics trobaven una estona per conversar, compartir inquietuds i reptes de ciutat amicalment i sense estridències. -Aíxí és com hauria de ser – va exclamar-se- però es fa tan dificil que finalment sigui així! Un pais tan jove com el nostre, amb una tradició democràtica tan feble hauria de saber posar en valor trobades i actituds com aquesta: alcaldes sortints i alcaldes entrants, que troben un espai per compartir el que els uneix: l’estima per la cosa pública i, en aquest cas concret , per la seva ciutat. De fet, estic segur que aquests ponts de diàleg i d’entesa són molt més freqüents del que la gent es pensa i del que surt publicat als mitjans habitualment! En tot cas, més enllà dels canvis en la representació institucional produïts com a conseqüència dels resultats electorals, vam aixecar-nos de taula decidint mantenir periòdicament aquests espais de conversa, perquè són agradables i perquè sempre els alcaldes entrants haurien d’estar disposats a escoltar els sortints!


La Unió, de moment, a Figueres

dimecres, 18 juliol 2007

Finalment, sembla que el futur immediat de la Unió continuarà vinculat a la ciutat. Com ha de ser. La negativa, primer, de la Federació espanyola de futbol a autoritzar el trasllat del club i, l’anul·lació cautelar, en segon lloc, dels acords presos a l’assemblea d’accionistes del passat 28 de juny situa novament la responsabilitat de tirar endavant l’equip a Figueres. Per arribar en aquest punt, els petits accionistes han fet una molt bona feina. Penso que l’Ajuntament també hem fet el que s’havia de fer: pressió discreta però eficaç sobre les autoritats federatives, recolzament a les iniciatives endegades davant del Jutjat Mercantil de Girona per bloquejar el trasllat del club i posicionament públic i transparent del recolzament econòmic que la ciutat està disposada a posar sobre la taula per contribuir a la viabilitat del club. Per primera vegada a la història de la ciutat, l’alcalde s’ha compromès a assumir el total de les despeses de manteniment de l’estadi i a doblar l’aportació econòmica feta fins ara. En conjunt, una aportació que ha de rondar els 180.000 euros i que no escapa a ningú que és molt important, especialment si tenim en compte els dèficits acumulats en molts altres àmbits de la pràctica esportiva a la ciutat. Algunes veus reclamen encara major implicació de l’ajuntament amb el club. Parlem-ne. Està clar però que l’alcalde de la ciutat ha de vetllar i prioritzar una visió de conjunt, un programa d’inversions equitatiu, que faci evident que l’ajuntament és sensible als problemes extraordinaris de la Unió però, també, que deixi molt clar que en matèria esportiva, més enllà del futbol hi ha vida!   I si no, vagin vostès a passejar per les pistes de tennis de la ciutat, per les instal·lacions del CNF, busquin la segona piscina coberta de Figueres o  el segon pavelló que ens correspondria en base al nombre d’habitants..


Canvis d’orientació…

dimecres, 11 juliol 2007

Després d’aquests primers dies de presa de contacte amb la realitat municipal a Figueres, el nou govern que presideixo té clara la necessitat de desmarcar-se d’alguna de les iniciatives endegades per l’anterior govern i plantejar nous criteris a l’hora de orientar-ne la seva concreció definitiva. Avanço alguns dels principals canvis d’orientació: en primer lloc, el govern de la ciutat plantejarà d’acord amb el Departament de Política Territorial la necessitat de donar una nova solució al desdoblament de la C-260 al seu pas per Vilatenim, a partir de dos criteris: 1. Inviabilitat d’una solució seguint el traçat actual, atesa la dificultat de concreció i nombroses afectacions, així com pel desig de consolidar aquest tram com a vial urbà. 2. Inviabilitat d’una solució que posi en risc la potenciació de l’àrea del Manol com a espai verd lúdic per a ús ciutadà. Segonament, encara quant a les infrastructures, exigència de vincular la concreció definitiva de la variant ferroviària sud fins l’estació de Ponent, a la supressió de les vies de tren del centre de la ciutat i la concreció d’un nou traçat ferroviari per a mercaderies, a llevant, capaç d’unir el CIM El Far Vilamalla, amb la frontera francesa, dotant-lo d’un baixador per a viatgers a l’alçada de Vilatenim. En tercer lloc,  abandó de la proposta d’ubicació de l’Escola Oficial d’Idiomes a l’edifici dels antics Jutjats. Aquesta escola mereix un edifici construit expressament per a la seva funció, en una ubicació que el faci accessible per al conjunt de figuerencs i usuaris de la resta de la comarca. El govern també es desmarca i desestima la proposta d’ubicació del futur arxiu al barri de la Creu de la Mà.  Encara en matèria d’equipaments culturals, el govern també ha decidit reorientar el projecte per a l’espai Caputxins, dirigit a esdevenir un Auditori i Centre formatiu vinculat a la música.  Finalment, el govern es desmarca definitivament del Projecte de Palau Firal plantejat durant el passat mandat.  Continuarà.