Arxiu de mesjuny, 2007


Portem la música al cor de la ciutat

divendres, 29 juny 2007

Avui la ciutat ha estat de festa! Figueres ha celebrat sant Pere i ho ha fet, a més, homenatjant els nens i nenes i els nois i noies de la coral del Sant Pau i del Muntaner, a la Rambla, el lloc més emblemàtic. Les ciutats són la seva gent i per tant és important que quan petits o grans dediquen moltes hores i esforços a una iniciativa cultural o esportiva o social.. aquest treball els sigui reconegut i valorat. Si a sobre, com és el cas d’aquestes corals, a més del treball esmerçat aquesta feina ha acabat sent goardonada amb un primer premi del concurs Sons i Cançons, al Palau de la Música Catalana, el reconeixement i la satisfacció han de ser dobles. Com a alcalde de Figueres, m’he sentit orgullós d’aquests veritables chicos del coro i encara més, si cap, de la feina discreta però incansable de la Carme, de l’Ernest, d’en Josep Maria i dels mestres de música de conjunt de la ciutat que, sense fer soroll ni presumir fan ben real el compromís de convertir els nens i nenes d’avui en els homes i dones del futur, dotats de coneixements però encara més amb l’ànima plena de valors, de sensibilitat i resposabilitat ètica!  Avui, sota els plàtans de la Rambla els figuerencs hem escoltat Mozart, el Cant de la Senyera i el general bum bum, hem sentit nois i noies cantar cançons d’amor, patriòtiques i liberals, interpretar lletres tradicionals i modernes. Des que era un marrec que seia a la falda de l’avi que no havia sentit parlar del general bum bum! M’ha semblat emocionant, sentir nens i nenes d’avui, moderns i il·lusionats, cantar cançons de sempre. Això és fer ciutat, fer país i fer veritables ciutadans… penso! Aprofitem aquests anys, doncs, per dur la música al cor dels figuerencs!


Per un govern fort, estable, plural i modernitzador

diumenge, 24 juny 2007

Dilluns al matí a les onze, al saló de plens de l’Ajuntament es presentarà el nou govern de la ciutat. Un govern que, en la línia del que vaig plantejar en el discurs d’investidura, volem fort, estable, plural i modernitzador. Si res no ho impedeix, aquesta mateixa propera setmana, culminaran les negociacions amb ICV per tal que s’incorporin com a membres de ple dret al Govern de la ciutat, amb responsabilitats en matèria de Medi Ambient. Un acord que, si s’acaba concretant estic segur que serà molt positiu,  sobretot tenint en compte el valor afegit que Iniciativa pot incorporar al Govern a partir del seu equip local però també pensant en les complicitats que sens dubte podran establir amb el Govern de Catalunya en general i amb la Conselleria de Medi Ambient en particular.  La incorporació d’ICV ha de ser el primer pas en la conformació definitiva del govern, que confio tenir completada durant els propers mesos d’estiu, amb el concurs del PSC o amb ERC. 


Primer dia d’alcalde

dilluns, 18 juny 2007

Sense cap mena de dubte avui ha estat el dia més important de la meva vida política. A les vuit menys cinc del matí l’atzar ha fet que pogués començar la meva activitat com a alcalde, a peu de carrer, saludant als membres de la brigada municipal. Pocs minuts més tard, he trepitjat per primera vegada l’ajuntament com a nou alcalde. Quina il·lusió, quina responsabilitat! Reunions amb els primers funcionaris de la casa, amb el cap de la Guàrdia Urbana, primer contacte amb el gabinet d’alcaldia, primeres decisions sobre temes urgents i allau de trucades del Govern de Catalunya, de ciutadans i altres alcaldes. Alguns per felicitar-me i expressar-me els seus millors desitjos, d’altres simplement reclamant… anar per feina! En més d’un moment m’ha vingut al pensament allò del Shakespeare.. i del "El rei ha mort! Visca el nou rei! Suposo que és normal. Abans de dinar, reunió constituent del grup municipal i predisseny del nou govern. A la tarda, una altra emoció forta: visita a Tabertet, al Raimon Panniker. El motiu ha estat doble: convidar-lo a Figueres a pronunciar una conferència sobre què podem fer des de l’administració per afavorir la cultura de la Pau i demanar-li orientació sobre una iniciativa legislativa que acaba d’iniciar el seu tràmit al Parlament. Finalment, a dos quarts i mig de nou, arribo a casa, lògicament… rendit i.. emocionat: un dia que no oblidaré mai.


Eliminem la mala llet

dissabte, 9 juny 2007

En el seu darrer discurs com a alcalde, en Joan Armangué va referir-se a un dels molts missatges de comiat i suport que ha rebut durant aquests darrers dies i que més o menys venia a dir-li: "Joan, et felicito perquè has acabat amb els estornells però lamento que no has acabat amb la mala llet d’aquesta ciutat".  Som molts els que pensem, amb dolor, que des del punt de vista polític Figueres ha tingut mala sort:  als setantes i primers vuitantes, inicis convulsos plens de traïcions i ferides que encara avui són visibles entre els qui les protagonitzaren; als noranta, sota l’embranzida del Fòrum Cívic, relleu traumàtic de Marià Lorca i primeres passes dels governs Armangué, sempre inestables, gairebé sempre minoritaris. Ara, victòria contundent i contrapronòstic de CiU però amarada des del primer moment pel regust amarg de constatar que, malgrat totes les promeses i manifestacions grandiloqüents de precampanya de més d’un bocamoll, el nou govern naixerà en minoria, amb l’espasa de Dàmocles al cap des del primer moment. Sincerament, no sé què més hem de fer per eradicar d’una vegada els cors agres i el protagonisme del ressentits en la vida pública local i donar pas d’una vegada a la sang nova, a les cares noves, a l’aire fresc. En campanya hem aconseguit despertar il·lusió parlant del futur del Castell amb en Genís Matabosch i en Diaz Capmany, de la necessitat d’abordar la modernització tecnològica i  recolzar la innovació amb en Dídac Lee, del futur de El Far Vilamalla com a Plataforma logística, de les infrastructures ferroviàries definitivament orientades pel darrer govern i amb els sectors empresarials, dels actius patrimonials i creatius de la ciutat amb en David Salleres, de la necessitat d’estar als costat de les persones grans que vien soles, o de la urgència de recolzar els joves que volen poder accedir per primera vegada a un pis! Centenars d’iniciatives posades damunt la taula per rependre el camí de la il·lusió col·lectiva que no podem permetre que quatre resentits del segle passat ens malversin! Figueres ha de mirar endavant! De fet, a les eleccions, Figueres ha mirat endavant! No podem permetre’ns que, de nou, els de la mala llet triomfin per damunt dels qui hem jugat net, honestos i esperançats, i que estem preparats per governar!


Posem la política en mans de gent honorable

dimecres, 6 juny 2007

Durant la campanya electoral vaig assumir com a compromís personal el repte de fer política d’una manera molt diferent a la practicada fins ara. Política de transparència i joc net. Després d’haver mantingut converses formals amb els representants polítics de tots els partits amb representació a l’ajuntament crec important donar a conèixer les meves primeres impressions: Primera. Si aconsegueixo ser elegit alcalde de la ciutat, més enllà del fet d’haver guanyat les eleccions, deuré exclussivament aquesta oportunitat al grup socialista, que honestament ha entès que ha perdut les eleccions i que per tant, en consciència, han decidit que el que ara els correspon és passar a l’oposició. Aquesta és una opció honorable, que agraeixo profundament, i més coneixent com conec les pressions que han rebut des de fora de la ciutat i en especial per part del candidat d’ERC per intentar conformar un tripartit. Segona: vaig oferir a ERC la possibiltat d’entrar a formar govern amb nosaltres, tal i com havíem compromès en campanya, quan encara no sabíem qui quedaria primer. El compromís era que si existia una suma natural que s’hagués manifestat pel canvi, qui quedés primer governaria amb el suport del segon. Malgrat que en política cal ser racional -i és el que serem-, admeto que en el terreny dels sentiments l’expressió del cap de llista republicà confirmant que “les circumstàncies respecte abans de les eleccions han canviat ” i reivindicant el dret a conformar un tripartit a la ciutat, m’han dolgut especialment. Mai de la vida he faltat a la meva paraula d’honor i per tant, em costa molt d’acceptar que algú, i especialment algú que es vulgui dedicar a la cosa pública pugui fer-ho. Tercera i última consideració: I tanmateix, la ciutat necessita un govern estable i fort, capaç de liderar la seva modernització i de reeixir en els reptes d’infrastructures i nous equipaments que haurem d’afrontar durant els propers quatre anys. Per tant, si finalment sóc elegit alcalde, la meva prioritat serà dotar la ciutat d’un govern fort i estable, sense exclusions partidistes ni ideològiques, això sí, amb gent disposada a posar els interessos de Figueres per davant de tot i a mantenir sempre la paraula donada, tan si el vent gira de cares com si va a la contra. En aquesta actitud rau justament la viabilitat del darrer govern socialista, amb un alcalde amb paraula al front del govern i jo a l’oposició actuant corresponsablement i consonància amb aquesta actitud ètica. O anem per aquí o això serà el principi del final del joc democràtic.


Agenda de converses per a l’elecció d’alcalde

diumenge, 3 juny 2007

Coherents amb el resultat de les eleccions, demà dilluns, a l’Ajuntament, a partir de dos quarts de 10 del matí oferiré de forma formal a en Francesc Canet i la gent d’ERC entrar a formar part del nou govern de la ciutat. També li demanaré el seu recolzament per a ser elegit alcalde en la votació del proper dissabte 16 de juny. A partir de les cinc de la tarda, també a l’Ajuntament, ens reunirem amb representants del PPC, l’altra formació que durant la campanya va propugnar un missatge nítid de canvi per a la ciutat, per constatar la seva disponibilitat a elegir-me com a alcalde i conèixer els seus plantejaments de futur. A partir de dimarts serà el torn del partit socialista i d’Iniciativa per Catalunya. De les converses informals i fins i tot dels posicionaments públics produits durant aquests dies, no cal dir que, de moment, només puc agrair l’actitud honorable que han tingut l’alcalde sortint, en Joan Armangué i els nous electes del PSC, que no han dubtat a manifestar la seva convicció que cal que sigui jo qui rebi l’encàrrec de formar govern i que, mentrestant, es mostren disposats a passar a l’oposició. De fet, la seva actitud és coherent amb l’oposició positiva i responsable que ha caracteritzat el treball que hem dut a terme des de CiU durant tot el darrer mandat i que ha fet possible compatibilitzar l’acció de control i propositiva de l’oposició amb l’estabilitat del govern. Com ha de ser.