Arxiu de mesMaig, 2007
Dimecres, 30 Maig 2007
Assisteixo asturat a la controvèrsia política sobre les causes de l’augment de l’abstenció a Catalunya, deu punts més elevada que a la resta de l’estat. De nou, lluny de l’autocrítica, els partits han atribuit les causes de l’abstenció a les nefastes estratègies dels rivals.. Lamentable. És absolutament urgent recuperar el prestigi de la política i en especial dels polítics, homes i dones honorables que haurien de procurar exercir la seva responsabilitat de forma exemplar, sense partidismes ni visions de vol gallinaci. D’entrada, crec que comença a ser necessari deixar de veure com a normal, que a Catalunya, a diferència del que passa arreu, pugui concebre’s com a habitual que qui guanya les eleccions no tingui dret preferent a formar govern. També sorprèn que homes i dones de trajectòries professionals i acadèmiques impecables, quan es posen el vestit de polític semblin tenir l’obligació de transformar-se en energúmens partidistes, únicament decidits a fer prevaldre les opcions dels propis i a perjudicar les dels extranys, fins i tot, si cal, desdint-se de les paraules donades. Un clima lamentable i grotesc, que afortundament té ben poc a veure amb la vida real. Estic segur que la primera mesura que cal prendre per reconduir el creixement de l’abstenció és justament.. recuperar l’actitud honorable dels qui fem política. Respecte als guanyadors i correcció formal amb els rivals.
Dilluns, 28 Maig 2007
Escric aquestes paraules des de l’absoluta gratitud als 4.779 ciutadans i ciutadanes que han decidit fer-nos confiança i situar-nos, contra pronòstic, com a principal partit de la ciutat i com a guanyadors de les eleccions. Més de 1700 vots ens separen del PSC i més de 1000 de l’Esquerra. Després de la gratitud i la satisfacció legítima, ara és el moment però d’obrir converses amb totes les formacions polítiques per tal de garantir que el seguit de decisions importants que s’hauran de prendre durant els propers anys es puguin adoptar amb rigor, ambició i solidesa. Avanço que, coherent amb el desig expressat per l’electorat i amb el discurs que hem mantingut en campanya la meva prioritat és ser elegit alcalde i arribar a formar govern amb el suport dels partits que han compartit amb nosaltres la diagnosi que Figueres necessita un canvi, de rumb, d’orientació, de persones i lideratges. Per això, el meu objectiu és explorar la disponibilitat d’en Francesc Canet i de l’Esquerra a fer possible aquest canvi. Tenim l’oportunitat històrica d’alliberar-nos de partidismes i de mostrar-nos honestos, il·lusionats i responsables. Avanço també que decidit com estic a contribuir a restituir la credibilitat de política entre els ciutadans, les negociacions del meu equip seran transparents i públiques, perquè només així els ciutadans aniran recuperant la confiança en els qui fem política. No vull acabar aquestes primeres notes postelectorals sense mostrar públicament el meu reconeixement a Joan Armangué i a la tasca que ha dut a terme durant els darrers vint anys, servint amb tant d’encert com ha pogut la ciutat. Procuraré ser un digne continuador de la seva dedidació i constància.
Dissabte, 26 Maig 2007
Gràcies a les més de 500 persones que ahir van tancar la campanya amb nosaltres. Gràcies al seguit de militants i simpatizants que ens han recolzat durant aquests darrers mesos de precampanya i campanya. Gràcies a tota la candidatura, pel seu seu treball, per la confiança que han dipositat en mi, per la il·lusió renovada que han contribuit a impulsar novament a Figueres. I gràcies molt especialment als amics i amigues que han estirat del carro, que han conduït voluntariosament amb èxit i ambició la millor campanya de la dècada a la ciutat. Els ho agraeixo per la seva actitud desinteressada i encara més, perquè en molts casos l’impuls que els ha dut a participar no ha estat ni tan sols partidista sinó únicament el desig de servir el bé comú i, en alguns casos, simplement el d’estar al meu costat, com a bons amics, com ha de ser. Penso que un candidat local que no guanya les eleccions no fracassa. Fracassa el candidat que no aconsegueix que la gent que el coneix, que la gent que l’estima, no el recolzi. Mirat així, sense cap mena de dubte em sento, a distància, el més afortunat dels candidats. Per tots aquests motius, és el moment de dir… gràcies!
Divendres, 25 Maig 2007
Després de dues setmanes llargues de presentacions dels equips, de formulació de propostes i de debats amb les candidatures rivals arribem al final de la campanya electoral. Penso que aquesta ha estat una campanya positiva, segurament emocionalment menys intensa que la d’anys anteriors, senyal per una banda de l’innegable cansament i descrèdit de la política però potser també senyal inequívoc que vivim en una societat raonablement pròspera que es mira la contesa electoral sense maximalismes ni falses expectatives. Me n’alegro. Confio en les societats serenes, tranquiles, ponderades, que procuren donar la raó a qui la té i retirar la confiança a qui ha deixat de merèixer-la. En aquest sentit, alguns dels comentaris que apareixen al blog - que celebro que es puguin fer amb tota llibertat- segurament són poc representatius del sentiment general de la ciutadania. A diferència de la minoria partidista exaltada, la major part dels ciutadans exerciran o no el seu dret a vot amb tranquil·litat, sense estridències. Sempre he vist en el joc democràtic la història d’un èxit, ple de matisos, riscos i dificultats, però finalment.. un èxit. Acabem doncs la llarga campanya electoral, amb una festa a la Creu de la ma, avui a les vuit amb la Vella Dixieland! Ens ho hem guanyat! Demà a reflexionar i diumenge a esperar que la ciutadania en doni o tregui la raó. Per molts anys.
Dilluns, 21 Maig 2007
Sembla evident que l’endemà de les eleccions els partits haurem de revalidar la nostra capacitat d’entesa i d’assolir pactes que permetin conciliar un programa de govern per a la ciutat. Ho haurem de fer de grat.. i per força, ja que si del resultat de les eleccions no en surt cap opció majoritària seria realment lamentable que condemnéssim l’ajuntament a quatre anys més de govern feble i inestable. Per tal d’anar afavorint espais de participació ciutadana que ens orientin a l’hora de prendre aquesta decisió, des d’avui poso a disposició dels meus lectors l’enquesta sobre amb qui creuen que hauria de pactar CiU si aconsegueix ser la força més votada. Perquè participar políticament vol dir exercir el dret de vot, però també influir sobre els electes abans no es prenen les decisions.
Dilluns, 21 Maig 2007
M’expliquen que a algunes ciutats sudamericanes, en contextos de campanya els diversos partits es distribueixen els espais electorals, es limiten i es respecten la respectiva propaganda. Ben al contrari, a Figueres, l’inici de campanya coïncideix amb una veritable inundació de paper i plàstic a tots els carrers i places. Molta retòrica de la sostenibilitat, però durant aquests quinze dies els partits perden el cap i tenen (o potser hauria de dir tenim) una actitud ecològicament ben poc exemplar. És per això que proposo que aquesta sigui la última campanya feta en termes antics, de segle XX, amb banderoles, cartells i plafons a tort i a dret i que comencem a situar Figueres com a ciutat de referència dels nous hàbits del segle XXI, autolimitant-nos la instal·lació de tanta paperassa estèril.
Dimarts, 15 Maig 2007
Surto d’un dinar amb empreses exportadores de la ciutat i l’Ignasi Guardans, president de comissió de comerç exterior al Parlament Europeu. Coïncidència entre els assistents que la política dels darrers anys ha estat decebedora. Bona part de les crítiques, a més, engloben govern i oposició. Durant la trobada, però, també hi ha hagut veus que han admès que la falta de lideratge també es fa notar més enllà de la política, entre importants sectors empresarials. Un país que avança necessita de lideratge polític però també d’un teixit empresarial fort i organitzat que pugui posar sobre la taula amb rigor i objectivitat els seus reptes i reivindicacions per guanyar nous mercats, per ser més competitius, per crear riquesa, en definitiva. Davant l’estancament de la política, és hora que els sectors empresarials es mobilitzin i reclamin a les administracions respostes i solucions! El camí que ha encetat la Cambra de comerç de Girona, el cercle Euram i més tímidament la Federació Alt Empordanesa d’Empresaris denunciant l’error que suposa la solució ferroviària plantejada al seu pas per Figueres és una novetat en la bona direcció. Si Fomento s’equivoca, si les administracions locals no saben alçar la mirada més enllà del campanar, cal que algú planti cara! Sovint parlen - i fan bé de fer-ho- els ecologistes. Cal començar a sentir més, també a les empreses! Ens hi juguem massa.
Dissabte, 12 Maig 2007
Els partits amb representació a l’ajuntament hem iniciat amb estils ben diferents el darrer tram de campanya electoral. El PSC ha recorregut a un cartell de tipus institucional intentant mostrar Joan Armangué com a "El teu alcalde". Deuen pensar que val més estalviar-se fer balanç de la feina feta i projectar un missatge tirant a neutre, a veure si la gent es pensa que això de fer d’alcalde és una qüestió vitalícia. A més, m’expliquen que en un vídeo promocional han intentar fer veure que el President de Catalunya continua sent Pasqual Maragall (ja és trist que fins i tot els socialistes s’avergonyeixin del seu president real, Pepe Montilla). El PP per la seva banda, recorda als seus electors fidels un dels valors que els serveixen sempre per autorepresentar-se: Confiança! Als seus militants, d’això realment no els en falta. Els més agressius són els d’ERC, que satisfent la víscera de propis i extranys han optat per l’eslògan "Visc a Figueres", en clara al·lusió al fet que d’altres candidats no hi viuen, lògicament. En aquest punt reconec que, malgrat el pas dels anys, la capacitat dels republicans de ser innecessàriament grollers continua sorprenent-me! Realment els d’Esquerra són gent sense manies ni complexos, com els d’aquell anunci del conyac. Tots plegats em confirmen l’encert del cartell que proposem i que "simplement" confirma que "És el moment de canviar", als uns els diria que d’alcalde, als altres de maneres de fer i d’anar pel món.
Divendres, 11 Maig 2007
Ha començat la campanya electoral per renovar els alcaldes d’arreu del país. La candidatura que encapçalo a Figueres volem connectar amb el desig de canvi que la majoria de figuerencs ens han fet arribar durant aquests darrers mesos. Estem segurs que la ciutat necessita un canvi i pensem, humilment, que estem preparats per a liderar-lo. A més, malgrat que l’alcalde demana quatre anys més pròrroga, en la nostra opinió, pe’n Joan Armangué, després d’haver estat 24 anys a l’ajuntament, dotze com a cap de l’oposició i dotze com a alcalde és l’hora de fer balanç, no de renovar promeses. Si aconsegueixo assolir l’alcaldia tothom pot estar ben segur que sota cap circumstància seré alcalde per més de dotze anys. És un compromís per la salut democràtica de la ciutat i, per la meva pròpia i de la gent que m’estima! De moment, avui, primer dia de campanya electoral, hem fet el que s’espera que faci una candidatura honesta: traslladar a la ciutadania el nostre programa electoral: 500 compromisos per fer de Figueres una ciutat gran! És el moment de canviar! A Figueres, l’equip que lidero, estem preparats.
Diumenge, 6 Maig 2007
Llegeixo a La Vanguardia de divendres que Toni Soler recomana mofar-se de les feministes, dels pacifistes, dels ecologistes, dels gais.. Per fi una alenada d’aire fresc! I és que paradoxalment, des de determinats àmbits pretesament progressistes sembla com si els perfils grotescos mereixedors de caricatura o crítica només existissin en els partits conservadors, entre els banquers, en el marc de la indústria farmacèutica i dels productors de petroli, entre els constructors i, com no, en tots els qui tenen alguna relació amb els EUA! Com si tots els humans no estéssim fets de la mateixa pasta… uf!! Que avorrits i conservadors que són els progres de la generació del 68.. avui tan instal·lats i satisfets… amb ells mateixos. Per sort, sembla que a França els lideratges ideològics i generacionals comencen a canviar. Veurem..
