Arxiu de mesmarç, 2007


El guant d’ERC…

diumenge, 25 març 2007

Llegeixo que Xavier Vendrell acaba d’oferir la presidència de la Generalitat a l’Artur Mas, si aquest es mostra disposat a convocar un referèndum per a l’autodeterminació de Catalunya. El motiu d’aquest viratge dels republicans, pel que sembla, és la constatació que en temes de nacionalisme les dretes i les esquerres espanyoles s’assemblen més del que a tots ens agradaria. En aquesta mateixa línia, dissabte passat en Lluís Llach va retreure als polítics catalans la seva "actitud molt mediocre" en el tram final del procés estatutari. Resulta evident que gran part del descrèdit que pateix la política a Catalunya troba el seu origen en la dificultat que van tenir tots els partits polítics a l’hora d’estar a l’alçada de les circumstàncies en el moment de revisar l’estatut. Per tot això, més enllà dels posicionaments mediàtics i tàctics, comença a ser hora que el catalanisme polític reflexionem seriosament sobre els errors que uns i altres hem comès d’ençà del darrer Govern Pujol. Salta a la vista que per a les persones que estimem el país des d’una lògica nacional, haver posat el President Montilla al davant de Catalunya suposa una commoció que només resultaria acceptable si el càrrec se l’hagués guanyat a les urnes. També commou, però, constatar la incapacitat de l’espai nacionalista a l’hora de superar d’una vegada la lògica dels retrets entre els uns i els altres. El país mereix que reprenem el fil de la política rigurosa, que retornem al camí de la coherència entre els objectius estratègics i la gestió del quotidià. Per això confio que el guant d’Esquerra sigui franc i fruit de la reflexió serena i que la resposta de Convergència estigui també a l’alçada del que s’espera del primer partit de Catalunya.


De què parlen quan es diuen liberals?

dissabte, 17 març 2007

Més enllà de les notícies aparegudes als mitjans, aquesta setmana he tingut la desagradable oportunitat de presenciar, a peu de passadís parlamentari tensos retrets entre Montserrat Nebrera i alguns dirigents del PP pel seu “gravíssim” acte  d’indisciplina -promoure un sopar amb persones d’ordre molt divers  sense permís del partit. Per més que em resisteixo sempre que puc a posicionar-me sobre actuacions del PP (ja prou que d’altres ho exploten per amagar les pròpies vergonyes), en aquesta ocasió crec que és absolutament necessari sortir en defensa de la llibertat i la veritable democràcia i desemmascarar, per inadmissible, la tirania de determinades estructures de partit. No em sé imaginar militar en un partit al qual hagués de demanar permís per promoure un sopar, un acte.. o el que a mi em sembli més oportú. Perquè certament, estem en una democràcia representativa, els electes de la qual són escollits a través de candidatures de partit. Que ningú no s’oblidi mai, però, que almenys per a qui escriu, un cop tens l’acta de regidor, de diputat o del que sigui, et deus únicament i exclussiva a la pròpia consciència i al teu compromís electoral. Els partits són només instruments per a transformar la realitat i mai, per tant, no poden esdevenir fins per si mateixos. L’incident és greu però encara ho és més que el protagonitzin persones que teòricament s’autorepresenten com a liberals. Pensava que això de la maquinària implacable dels partits només afectava als antics espais comunistes. Segurament, però, de personatges grotescos i d’actituds mesquines.. n’hi ha a totes les cases.


Maria Mercè Roca, un luxe per al Parlament

dijous, 15 març 2007

Ahir vaig tenir l’honor de fixar la posició de ciu davant del projecte de Llei del Memorial Democràtic. Per la banda d’ERC va intervenir Maria Mercè Roca. Elegant, delicada, sensible als matisos que una qüestió com aquesta reclama la intervenció de l’escriptora de Port Bou va ser dolça, molt dolça i bella. Més enllà que estic convençut que el seu discurs, com el dels portaveus del PSC i d’ICV partia d’una premissa que senzillament és falsa (la consideració que d’ençà de la mort de Franco a Espanya i a Catalunya ha imperat una espècie de pacte de silenci, de conxorxa per a l’amnèsia col·lectiva, que ha entorpit quan no directament impedit l’exercici memorial) les seves paraules van ser tan boniques, les seves evocacions literàries tan oportunes… que en un moment donat vaig estar temptat de dir-li: – Ilustre Diputada Roca, tots sabem que tot això que ens explica no és del tot cert, però és tan bonic que.. per favor, continuï, continuï tan com vulgui.  En els temps que corren, amb Presidents que a penes saben articular una frase amb sentit i coherència, que pugi a la tribuna algú com la Maria Mercè Roca és simplement un luxe per a Catalunya. Per molts anys.


Festival Internacional del circ a Albacete

dissabte, 10 març 2007

Llegeixo que el meu bon amic Genís Matabosch acaba d’assolir un èxit important com a director artístic de l’espectacle "Estrelles del circ", promogut per l’Ajuntament d’Albacete en el marc del recent restaurat Teatre Circ d’aquesta ciutat. Pel que es veu aquest espectacle s’inscriu en un projecte més ampli liderat pel municipi i que es planteja el repte d’impulsar anualment un Festival Internacional del Circ en aquesta ciutat. Confesso que sento una (sana) enveja per aquest ajuntament que ha estat capaç de posar fil a l’agulla a un projecte d’en Genís i, sobretot, aprofitar-se de l’immens potencial creatiu d’aquest jove figuerenc, tan poc valorat a la Figueres grisa i insulsa d’Armangué. Encara recordo les agres desqualificacions municipals cap al projecte de Museu del Circ per a la sala Edison, d’ara fa uns anys. Com recordo, també, la inconcreció de tot el que s’ha dit més tard per tal de deixar enrere aquell projecte. En fi… en tot cas, llarga vida al món del circ i als èxits artístics del Genís… de moment fora de casa..  i aviat espero que a la seva ciutat natal!


Per la igualtat de gènere però sense proclames papanates

dijous, 8 març 2007

Tot sembla indicar que els partits haurem de concórrer a les properes eleccions amb candidatures que respectin una certa paritat de genère. En aquesta mateixa línia, ahir al Parlament, el màxim responsable de l’Institut Ramon Llull va explicar que un dels criteris de sel·lecció dels autors que hauran de representar Catalunya a la propera Fira de Francfort serà el de gènere (no literarari, que també, sinó el vinculat al sexe). Pel que es veu, arribat el cas els nostres temps moderns prefereixen sinistres polítiques i males autores que bons polítics i escriptors, si pateixen el defecte de la masculinitat. Encara que segurament és políticament incorrecte d’afirmar-ho, estic segur que d’aquest seguit d’iniciatives discriminatòries a mig termini no en quedarà res, o ben poca cosa. Formen part d’aquella estètica pròpia de la internacional progressista papanata que proposa sempre remeis ideològics a problemàtiques que a penes ha estudiat. Dit això, que consti que em sento orgullós de formar part d’una societat on el 41% dels llocs de treball són ocupats per dones. També sóc dels qui pensen, convençudament, que per a determinades activitats, la dona està immensament més preparada que l’home.. També és veritat que no deixa de sorprendre que la majoria d’històries d’èxit de moltes dones passin per haver hagut de reproduir rols de masculinitat (suposo que en gran mesura per força). Ah! I per cert, a les properes eleccions la llista que encapçalaré serà paritària però no perquè la llei m’hi obligui sinó perquè en aquesta ocasió he trobat millors i més disposades dones que homes i per tant.. he deixat els prejudicis… a casa dels progres.


A Figueres els pleits duren més que els jutges!

divendres, 2 març 2007

És una llàstima que a Figueres no sigui cap exageració afirmar que els pleits duren més que els jutges. Ahir vam aconseguir que el plenari municipal es posicionés en contra de la divisió del partit judicial i, més important, que s’instés als diversos grups parlamentaris a endegar les reformes i iniciatives legislatives pertinents per tal que el servei de justícia a la ciutat millori. No pot ser que els magistrats, fiscals i secretaris romanguin amb prou feines un any al nostre partit judicial, i no pot ser, tampoc, que es cronifiqui la interinitat de gran part del personal funcionari. Calen incentius i reformes per a fer agradable l’estada als Jutjats de Figueres, cal augmentar el nombre de Jutjats, cal dividir les jurisdiccions civils i penals, cal fer de la qualitat del servei de justícia a Figueres una prioritat! Des del punt de vista conceptual, fixeu-vos que en la línia del que havia plantejat reiteradament l’exconseller Vallès, em refereixo a la Justícia com a servei i no com a poder. Dels tres poders de l’estat, segurament el qui encara se sent menys servei als ciutadans és el judicial. Cal canviar de xip, cal posar tot allò que se suporta amb pressupostos públics, al servei de les persones i no a l’inrevés.