Arxiu de mesfebrer, 2007


Quim Ferrer, candidat a regidor d’esports

diumenge, 25 febrer 2007

Fa molts mesos que molta gent em reclama un pla de xoc per reorientar amb decisió la falta de polítiques esportives a la ciutat.  M’expliquen els greus dèficits d’equipaments i denuncien la falta notòria de polítiques esportives pensades per a la promoció de l’esport com a pràctica de salut i lleure, a l’abast de tothom. Parlant amb molts esportistes de la ciutat, també m’ha dolgut escoltar que en la majoria dels casos, tot el que havien aconseguit ho havien fet sols, sense cap tipus d’ajut municipal. És així que m’he decidit a donar a conèixer el primer nom del meu nou equip per al proper mandat municipal, a partir del candidat a regidor d’esports. Es tracta d’en Quim Ferrer, exjugador de la Unió, esportista valorat i estimat a la ciutat com a jugador i com a persona. Vull que aquest gest serveixi com a símbol de la importància que donaré a la regidoria d’esports, si la ciutat està pel canvi, i em fa el proper alcalde.


Bus gratis per als avis!

dissabte, 24 febrer 2007

La setmana municipal ha transcorregut amb la tediosa normalitat habitual. Una tranquil·litat només saccejada per la proposta de l’alcalde Armangué de facilitar l’accés gratuït dels vells al transport públic municipal. Poc importa que aquesta proposta ja s’hagués plantejat infructuosament pels diversos grups fa més de dos anys. Tampoc no sembla que sigui especialment criticable que es plantegi la seva entrada en vigor just un mes abans de les eleccions. El cas és que la iniciativa sembla que ha estat rebuda com a positiva "pel sector". Encara que en la primera fogorada des d’ERC semblava que el tuf inequívocament electoralista de la idea seria raó suficient per votar-hi negativament, amb el pas dels dies el conjunt dels grups de l’oposició ha vist una cosa (que humilment he de dir que personalment vaig veure clara a l’instant): que mal si es vota en contra, perquè finalment els perjudicats són els avis usuaris del transport públic, i mal també si es recolza, perquè el murri Armangué s’apunta una victòria, per pírrica que sigui. Aparentment, doncs, punt per a l’alcalde Armangué. Clar que si aquesta idea és la millor que té per aturar la caiguda electoral que tot sembla indicar que patirà, intueixo que durant les properes setmanes patirem. I després diuen que això d’insultar la intel·ligència dels ciutadans i el virus populista és cosa de llatinoamèrica o dels partits perifèrics. I després l’Honorable Conseller Saura encarrega estudis perquè algú li expliqui les raons del descrèdit de la política.. Voleu dir que calen?


adhesions a candidats

divendres, 23 febrer 2007

Després del Mou-te per Figueres, la campanya de suport a la meva candidatura a alcalde que van endegar un seguit d’amics personals, llegeixo a la premsa que ahir al vespre també es va presentar una nova plataforma de suport, en aquest cas al candidat d’ERC. Més enllà de la satisfacció de comprovar que malgrat tot el que ha plogut encara hi ha ciutadans generosos que es mostren disposats a significar-se públicament per aquest o aquell candidat, admeto que en el terreny estrictament personal comprovar que algunes cares que em són conegudes i amb les que he treballat intensament es posicionen en favor d’una altra candidatura electoral em dol. Sé que no hauria de ser així, i que molts ciutadans continuen anant a votar a les municipals moguts per conviccions ideològiques, però confesso que em sap greu. Sempre he pensat que un candidat ha d’estar disposat a perdre les eleccions. El que no es pot admetre d’un candidat però és que no aconsegueixi l’adhesió dels qui el coneixen bé, dels qui diuen que li tenen confiança i fins i tot que desitgen que algun dia sigui alcalde. Com a paliatiu al desaire, només se m’acut seguir treballant.  És dur això de la política, no?


Reunió amb el President de l’Audiència Provincial

diumenge, 18 febrer 2007

Dilluns dinou de febrer em reuneixo amb el sr. Fernando Lacaba, president de l’Audiència de Girona. Sobre la taula, el debat/ polèmica a l’entorn de la seva proposta de dividir el partit judicial de Figueres. De moment, hem intercanviat posicions a través dels mitjans de comunicació. Tinc interès per conèixer els seus arguments i confio que ell sigui sensible als del territori. Veurem.


La maternitat d’Elna, a Figueres

diumenge, 18 febrer 2007

Aquest dissabte vaig tenir l’honor de presentar a Figueres el llibre de l’Assumpta Montellà sobre la Maternitat d’Elna. Una sala plena de gom a gom i un munt d’ulls emocionats em van confirmar la meva radical confiança en el gènere humà i en la seva capacitat de sentir-se membre d’una comunitat superior, dotada de responsabilitat moral, capaç de discernir entre el que està bé i el que està malament. En una europa convulsa i amb unes democràcies agredides per nazis, feixistes i comunistes, una idealista pacifista d’origen suís, l’Elisabet Eidenbenz va donar el millor de si mateixa per fer possible que entre 1939 i 1944 597 nens i nens condemnats a néixer i segurament morir a les fredes platges d’Argelers, El Barcarès i Ribesaltes puguessin fer-ho en condicions higièniques i de salut mínimes, sortejant així l’espectre de la mort. mentre alguns homes i dones omplien el seu cor d’odi i desig de mort, Eidenbenz va hisar a Elna l’estandart de la vida. Quin orgull, formar part del gènere humà, a voltes tan miserable.. i de vegades tan gran!


Visca la República de l’Amistat

dilluns, 12 febrer 2007

Des de fa algunes setmanes, aprofito els dilluns per visitar les escoles de la ciutat. Penso que qui aspira a ser un bon alcalde ha de conèixer, abans de res, les escoles del seu poble i els problemes del seu quotidià. Avui he visitat el Pous i Pagès, el Sant Pau i el CEIP Amistat. A banda que tal i com m’ha passat en d’altres visites, escoltant en Xavier del Pous o la Montserrat del Sant Pau he constatat fins a quin punt són valuosos i tenaços els mestres -i desgraciadament, fins a quin des de la societat els menystenim-, el cas és que la visita més sorprenent ha estat sens dubte la de l’escola de mòduls prefabricats situada a l’Olivar Gran. A simple vista el CEIP Amistat tenia tots els números per rebre’m amb cares llargues: tota l’escola bastida sobre mòduls, uns índex d’escolars d’origen no nacional importants, problemes d’accés… Ben al contrari, la Joana, la Maria i en Jordi m’han omplert d’optimisme i m’han inundat d’idees i projectes en marxa i pendents d’executar. M’han convidat a un tè i a xocolata, m’han detallat el repte d’intentar esdevenir una comunitat d’aprenentatge, capaç de transcendir els murs de l’escola i d’actuar per tant sobre el conjunt de la comunitat. Mireu si m’han commogut, que fins i tot m’han arrencat el compromís que si sóc alcalde, els dedicaré, passi el que passi, una hora cada setmana. De què serveix un alcalde si no està aprop dels seus millors conciutadans? I qui millor ciutadà que un mestre, flor de present i llavor de futur. Després d’ensenyar-me l’hortet que conreuen amb els nens,  o de mostra-me l’anunci de classes d’anglès per als pares m’han acomiadat amb un curiós “Visca la república de l’Amistat!” Ara, quan escric aquestes ratlles i rebovino tot el que m’han explicat els mestres que he vist durant el dia.. penso… que no els puc fallar.. Estic segur, que no els fallaré.


Bojos pels blocs

dilluns, 12 febrer 2007

A mesura que s’apropa la data de les properes eleccions municipals sembla que proliferen les configuracions de nous blocs! Em sembla una excel·lent notícia, sempre que tinguin continuïtat, sempre que siguin intel·lectualment i èticament honestos i, sobretot, sempre que aquesta nova forma de comunicació virtual no estalvïi/substitueixi la presencial. Pensant en molts dels meus alumnes universitaris de primer, m’adono que molts d’ells eren tan hàbils en l’ús de l’internet i la comunicació pel msn com porucs a l’hora d’establir relacions personals directes, físiques. Així, per exemple, convidar-los a parlar en públic era una de les més grans tortures imaginables, només comparable al garrot vil dels temps de la dictadura! En el meu cas, com que no formo part del que n’han dit la generació @ sinó més aviat de la de Reality Bites, adopto un compromís: sí als blocs dinàmics i sincers i oberts al món, però encara més sí a la comunicació directa, física, pròpia d’aquests bípeds mediterranis tan donats al carrer, als vins, a les tapes i als cafès.. (mentre el govern no ens els prohibeixi definitivament). Sobre això, vegeu l’article que publico aquest dimarts a Hora Nova.


Fomento no pot deixar d’invertir a Figueres

dimecres, 7 febrer 2007

Com és sabut, dilluns passat vaig formar part de la delegació municipal que va desplaçar-se al Ministeri de Fomento per negociar les al·legacions a l’estudi informatiu de la variant de Renfe al seu pas per Figueres. Valoració? Agredolça. Certament es va aconseguir precisar més correctament la ubicació de la nova estació i es van establir complicitats per minimitzar l’impacte ambiental (efecte barrera…) en determinats trams del nou traçat. Ambtot, no sembla just que Fomento s’excusi en les inversions que pensa dur a terme per impulsar el TGV per deixar d’invertir en la millora del servei que presta Renfe a la ciutat i, concretament, en el repte de desplaçar la via i els seus dos passos a nivell del centre de la ciutat fins a la nova estació. No és acceptable carregar sobre les espatlles municipals, i en definitiva sobre la dels figuerencs, el repte de generar les plusvàlues necessàries per finançar el desplaçament de la via del tren. Penso que l’urbanisme ha de servir per a fer ciutat i no només per a generar plusvàlues urbanístiques. Per tant, hem de dir sí a la nova estació però també ens cal estar disposats a plantar cara al Ministeri i a exigir-li que es faci corresponsable dels costos de la variant ferroviària.


ERC i PP volen repicar i anar a missa

divendres, 2 febrer 2007

En el ple d’ahir a la nit a l’Ajuntament de Figueres, els grups d’ERC i del PP es van molestar amb l’alcalde Armangué perquè aquest no els ha convidat a ser presents a la negociació de les al·legacions a l’estudi informatiu de la variant de Renfe al seu pas per Figueres, que es durà a terme el proper dilluns, a Madrid. Salta a la vista que l’incident és desagradable per tothom i, lògicament, poc elegant per part del govern municipal. No és menys veritat però, que ERC i PP haurien de decidir d’una vegada en quin espai de l’actuació política se senten més a gust: formant part de plataformes ciutadanes que sovint titllen d’especuladors als polítics i que es mostren poc afectes als matisos o bé,  en la discreta i pragmàtica via de la negociació, la cultura del pacte, la minimització dels efectes negatius i la consecució de compensacions per als ciutadans que es troben enmig de projectes de noves infrastructures, pròpia de les discretes administracions en mans de polítics que "només" aspiren a ser eficaços. No es pot repicar i alhora anar missa!