Arxiu de la categoria 'General'
divendres, 22 febrer 2013
Setmana intensa a l’entorn del corredor mediterrani. Per fi, totes les administracions semblen decidides a deixar enrere la decimonònica planificació d’infraestructures amb criteris estrictament polítics i passar a prioritzar aquelles inversions amb una clara rendibilitat social i econòmica.
El corredor natural entre la península i la resta d’Europa intuït des dels temps dels romans a través de la via Augusta, augurat com a estratègic pel Banc Mundial ja en els anys seixanta, per fi compta amb sòlids aliats, entre la societat civil i els agents governamentals, fins i tot espanyols. Si convenim que el nostre món és el món, si estem decidits a vertebrar l’arc mediterrani com a una de les megaregions més pròsperes i obertes del planeta, planificar carreteres i trens amb vells criteris nacionalistes fa riure. En una setmana amb intensa activitat en favor del corredor, amb reunions amb les principals empreses que hi operen, amb la creació de l’Observatori del Corredor Mediterrani –des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya– i l’anunci i la licitació de noves obres al Port de Bcn, entre Vandellós i Tarragona per part del Ministeri, avui a Peníscola, l’Institut Ignasi Villalonga (www.iivee.org) s’ha posat en mans d’Antoni Serra Ramoneda.
A més, regal inesperat, he conegut personalment Isabel Bonig, consellera d’Obres Públiques del govern valencià, una dona forta i amb valors, decidida a regenerar la política, també des del PP. Tot plegat, raons per a l’esperança! Veurem.
Amb Isabel Bonig a les jornades de Peníscola.
dijous, 21 febrer 2013
Exigència dels nostres temps moderns, avui us presento els meus ingressos i patrimoni, en un gest de transparència (o de pornografia). Tot depèn de la cultura política que s’ho mira.
- Habitatge en propietat a Figueres adquirit el 2006 amb un valor cadastral de 29.004 €
- Vehicle BMW sèrie 1 adquirit 2006
- Habitatge en propietat a Figueres adquirit el 2010 amb un valor cadastral de 69.787 €
- Pàrking en propietat a Figueres adquirit el 2010 amb un valor cadastral de 6.300 €
- Retribució anual bruta de conseller 108.576,84 € ( amb 2 pagues extraordinàries)
- Import en comptes corrents per valor de 9.513 €
- Plans de pensions i d’estalvi per valor de 34.604 €
diumenge, 6 gener 2013
A propòsit de la meva sortida com a alcalde de Figueres i de la meva incorporació al Govern de la Generalitat que presideix l’Artur Mas, un alt funcionari municipal em regala un fragment de “Els deu mil” de Xenofont, on aquell vell atenenc convencé als grecs abatuts per la guerra i les injustícies, que els temps dels pactes amb el Rei s’havien acabat, que el descoratjament havia de quedar enrere i que, mortals com som calia procurar viure “bellament”, que vol dir servint els ideals més nobles, única recepta, a més, per arribar a vells i ser realment feliços. M’agrada..
dimarts , 25 desembre 2012
I què és Nadal sinó el dia en què, per unes hores, els xais s’imposen sobre els llops o, millor encara, com anunciava Isaïes, el moment en què el llop conviu amb l’anyell, la pantera jau amb el cabrit, el vedell i el lleó mengen junts!
Arracerat a casa, amb la taula perfectament parada des del matí, esperant els convidats, rememoro commogut, els darrers sis anys de la meva vida, al servei de la gent de Figueres, que tant m’ha donat i als qui he procurat correspondre.
Com cada any, avui he visitat l’Hospital, el sòciosanitari, l’Asil Vilallonga i el menjador social, refugi dels pobres de solemnitat, als qui he saludat fraternalment, jo, que també sóc un pobre de Jahvé. Què és el Nadal, pensava mentre els mirava? El dia, en què els xais conviuen amb els llops! Bones festes!
divendres, 30 novembre 2012
En un país qualsevol, en unes circumstàncies com les actuals, immersos en una recessió que incansablement segueix destruint ocupació i sotmesos a unes polítiques d’austeritat que continuen deprimint el consum, els governs inevitablement es desgasten i cauen. En el darrer bienni ha passat a Espanya, a França, a Grècia, a Itàlia.. i podia haver passat també a Catalunya. Però no ha passat!.
Malgrat que Catalunya viu tenallada entre l’ortodòxia de l’austeritat que imposa el Banc Central Europeu i l’asfíxia premeditada i sistemàtica dels governs espanyols -que puntualment espolien fiscalment el país i el marginen en l’aprovació i execució dels respectius pressupostos-, el Govern que presideix l’Artur Mas ha guanyat novament les eleccions, obtenint més d’1.100.000 sufragis, més del doble que ERC, el segon partit amb nombre d’escons i aconseguint més vots que la suma de les dues formacions unionistes, PP i PSC. Aquests resultats incontestables a Catalunya, encara ho són més si analitzem les dades a nivell estrictament gironí, on el suport a CiU és superior a la suma dels vots obtinguts per ERC, PSC, PP i ICV junts. I malgrat aquest fet irrefutable, la realitat és que a l’espai convergent segur, i a bona part de l’espai sobiranista probablement, el resultat de les eleccions deixa un marcat sabor agredolç, que no és fàcil d’interpretar, digerir i reconvertir en energia renovada.
Més enllà del compromís inequívoc amb l’agenda per exercir el dret a l’autodeterminació en aquesta legislatura, és evident que el nou Govern que es constitueixi haurà de procurar urgentment garantir un marc d’estabilitat i confiança que permeti reobrir l’accés als mercats financers i reforçar les inversions estrangeres a Catalunya. Tan important com això, però, ho és afrontar amb determinació les mesures necessàries per evitar la fallida de l’estat del benestar i, per si això fos poc, concentrar-se en evitar la fractura social que es deriva de l’increment de l’atur, del final de les prestacions de protecció a moltes famílies i del risc de pèrdua de l’habitatge de desenes de milers de ciutadans. Els posicionaments partidistes de les primeres hores postelectorals no semblen coincidir amb aquesta agenda urgent de prioritats. Ben poc edificant. I ben poc patriota. Sóc dels que pensen que no són temps per al tacticisme sinó que, ben al contrari, com va saber fer Alemanya, ara és l’hora dels grans acords, dels grans pactes per impulsar reformes, per assumir ajustos i, també, per aconseguir que Catalunya es doti d’estructures pròpies d’estat. I a Catalunya, els grans acords han d’arribar de la mà de les tres grans forces nacionals, CiU, ERC i PSC. La ciutadania ha negat al President Mas la gran majoria que reclamava, és cert. Com ho és, però, que qualsevol persona sensata sap que difícilment sortirem de la crisi amb un govern feble i inestable. I sense reprendre el camí del creixement i de la creació d’ocupació parlar del dret a l’autodeterminació o pronosticar el final del capitalisme és com trobar-te a la porta de casa algú que té gana i que et demana ajut i respondre-li que la culpa és del Banc Mundial, dels Estats Units o de la pèrfida globalització!
En la campanya que queda enrere molts hem parlat del final d’una època de decadència econòmica i moral, de l’inici d’un veritable moment fundacional i regeneracionista basat en el somni que podem construir, tots junts, un estat modern i social i liberal del qual ens en puguem sentir orgullosos. Sabíem i continuem pensant que resistir un present tan ple de dificultats només és plausible si confiem en la possibilitat d’un futur millor. Aconseguir-ho té a veure amb saber fixar objectius ambiciosos a mig termini, amb no desanimar-se a la primera de canvi, però també, pensant a curt, amb una actitud generosa alliberada de tacticismes polítics de vol gallinaci, ara que ens apreten les urgències de la nostra gent més feble, que ens reclama que actuem, que governem bé.. i ja!
Les eleccions han servit per retratar amb precisió els punts forts i les dificultats que tenim al davant d’aquest procés. Malgrat les campanyes difamatòries i de la por, malgrat les dificultats de moltes empreses i el patiment de milers de famílies, malgrat les retallades a funcionaris i la indignació justificada, la ciutadania ha donat la cara, cívicament i responsablement i ha votat amb claredat més sobiranisme i més esquerra. Amb el concurs de republicans o no, mentre els socialistes busquen el seu lloc al món, el nou Govern del President Mas ha de fer-se seu aquest mandat de la ciutadania i prendre’l com a nou full de ruta. Un figuerenc, patriota i socialista desenganyat com va ser Josep Pallach va escriure fa quaranta anys un consell ben oportú per als nostres dies: “No et descoratgis mai i que res no et descoratgi. L’home es fa en un etern recomençar. És el mite de Sísif, si vols, però és la seva dignitat.” Ni deprimits ni arrauxats, és l’hora de respondre, infatigables, a la voluntat d’un poble, expressada a les urnes, que vol al seu govern més a prop i més lliure!
dijous, 29 novembre 2012
Amb nou diputats, CiU repeteix resultat respecte del 2010, i no compleix la previsió d’augmentar la representació. Fins a quin grau és una decepció? A Girona hem aconseguit una victòria agredolça, perquè ha sigut un magnífic resultat tenint en compte el context en què s’han fet les eleccions: una vaga general amb manifestació, les restriccions pressupostàries, els atacs que hem rebut… Els nou diputats són bons, però sap greu no haver contribuït més al projecte. Però també eren unes eleccions plebiscitàries en què ens presentàvem amb la necessitat d’aconseguir un govern fort, i la ciutadania ha escollit un escenari més fragmentat que ens dóna més fragilitat.
Què va fallar en les previsions?
La campanya ha estat molt dura, i l’Estat ha jugat fort les seves cartes. Han calat els arguments de la por i la difamació, en un context d’un atur molt elevat que afecta també, i en bona mesura, un espai sociològic de base més espanyola.
Com s’ha de governar ara la nova situació?
Hem d’apel·lar al patriotisme i la generositat, perquè ha quedat clar que la gent ha demanat que es faci el procés cap al referèndum i l’estat propi, però alhora vol que hi hagi un lideratge més coral. El dret a decidir ha de ser compatible amb la gestió del dia a dia, en una situació en què s’ha de navegar amb el vent de cara. Confio que ERC, que ha sortit reforçada de les eleccions amb tot mereixement, ens vulgui ajudar.
Fora d’ERC, us plantegeu altres alternatives?
Ja es veurà, però és impensable un acord amb partits que no estan pel dret a decidir. En tot cas, s’ha de fer el possible per l’acord amb ERC.
El resultat és un toc d’atenció per les retallades?
Sí que ho és, però és que el marge de sobirania del que disposem és el que és. En tot cas, la sortida de la crisi i la consulta són dues cares de la mateixa moneda. Ara serà la legislatura de la consulta, però alhora l’energia també ha d’anar encaminada a crear riquesa i ocupació.
Es pot frenar el procés cap al dret a decidir i l’estat propi?
La imatge que hem donat a la comunitat internacional és de més feblesa que fa un mes, i ara això s’ha de contrarestar amb altres arguments, com el fet que el primer partit de l’oposició és partidari de la independència. Però cal un lideratge clar perquè l’Estat ja ha demostrat que va fort. Pel que fa a les comarques gironines, s’ha demostrat que mengem a part perquès’ha vist que aquí ja sabem què volem ser quan siguem grans.
Aquests resultats s’han de traslladar també en la formació del nou govern?
Jo repeteixo que sóc molt feliç com a alcalde de Figueres, i que el president em té a la seva disposició pel que consideri convenient.
27/11/12 02:00 – elpuntavui- figueres – Oriol Mas.
dijous, 22 novembre 2012
En el següent recull hi trobareu les màximes que durant aquesta campanya he anat piulant a les xarxes facebook i twitter. També, en alguns casos, hi ha el link de la notícia per si voleu aprofundir-hi un xic més. En tot cas, aquest dia de reflexió serveix per pensar pel futur de la nostra mil·lenària nació. Fem-ho possible
1. Amb el contenciós contra Girona i Figueres pels trens de l’onze de setembre, el PP es treu la careta: ni rastre de respecte a les idees dels qui no pensen com ells! No afluixarem!
2. President: fas que volguem ser un país millor! Fas que volguem ser millors persones! No fallarem
3. La mort d’en Jordi Comas commociona I commou a tot el país! Va ser un empresari compromès les 24h del dia amb els gironins I amb el futur de Catalunya!
4. Ni ens atraparà la depressió de la bronca ni la temeritat dels qui voldrien tirar pel dret!
5. De grat o per força, el catalanisme hem sortit del confort de l’ambigüitat. Ens cal decidir si ens assimilem resignadament a Espanya o si juguem fort per l’estat propi! Jo ho tinc claríssim! http://comunitat.emporda.info/entrevista-chat/4426/eleccions/xat-amb-santi-vila-ciu/entrevista.html
6. Que es deixin d’històries! Tota una època s’ha acabat! Anem a situar Catalunya entre els millors estats del món!
7. A deu dies de les eleccions més importants dels darrers tres cents anys! Som una comunitat prou rica i emprenedora com per no haver de renunciar a un estat millor, socialment just i nacionalment lliure!
8. Aquesta és una vaga legítima i compresible, com ho és que milers de ciutadans prefereixin seguir treballant per no empitjorar encara més les coses!
9. “..doneu-nos la tramuntana justa, que ens aixugui l’herba i no ens espolsi el blat!” Fages de Climent
10. Avui al Castell de Montsoriu, reflexions d’un moment fundacional per Catalunya: estat propi, cultura i patrimoni. Som una nació amb història i caràcter.
11. Tota una època s’ha acabat. El futur.. és ara! Volem l’Estat propi, no contra ningú sinó per un país millor i lliure http://bit.ly/S9lOTv
12. Un estat propi ens donarà llibertat per desenvolupar els nostres ports amb tranquil·litat. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/591966-ciu-denuncia-que-lestat-abandona-el-port-de-palamos.html
13. La cultura és un espai de cohesió social i creixement. http://www.vilaweb.cat/noticia/4053244/20121106/manifest-progressistes-favor-president-mas.html
14. Una Catalunya amb estat propi potser la porta definitiva del mediterrani al món. http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2012/11/22/vila-diu-que-catalunya-propi-pot-porta-mediterrania-al-mon/592025.html
15. Ser referent en polítiques progressistes només té un camí possible. http://catalunyaestatprogres.wordpress.com/author/catalunyaestatprogres/
16. “Manifest per l’Estat propi, la cohesió i el progrés social”. L’auditori del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha acollit avui l’acte per donar a conèixer el “Manifest per l’Estat propi, la cohesió i el progrés social”, que han firmat més de 150 intel·lectuals i empresaris de diverses ideologies d’arreu de Catalunya. Entre les persones que han signat el document destaquen noms com els de Xavier Rubert de Ventós, Ferran Mascarell, Vicenç Altaió, Clara Ponsatí, Esther Sánchez, Carles Hac Mor, Fèlix Martí, Àlex Susanna, Jaume Sobrequés, Juste de Nin, Laura Borràs, Xavier Bru de Sala, Vicenç Villatoro, Pau Garcia-Milà, David Castillo i Ferran Requejo, així com els gironins Esther Casademont, Ramon Sargatal, Francesc Aleu i Ricard Planas, entre altres.
Un Estat propi ens permetrà ser un referent en polítiques progressistes. En uns moments tan excepcionals com els d’ara, és imprescindible una majoria suficient a les urnes per fer aquesta aposta definitiva.
Treballar per un Estat propi que sigui una eina eficaç per a garantir els fonaments de l’Estat social del benestar, la voluntat de justícia social del poble i la qualitat de vida de tots els ciutadans que hi viuen.
Ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans, la presència de la cultura catalana en un món globalitzat i la voluntat d’innovació imprescindible per afrontar amb garanties el nostre futur com a comunitat.
Un Estat propi que es comprometi amb la cultura humanística, científica i artística, i amb l’educació com el veritable fonament bàsic de la identitat i del progrés del poble.
17. ” Tot és possible, tot està per fer”. Miquel Martí i Pol.
18. Som una nació mil.lenària, decidits a aconseguir la llibertat plena. Els gironins serem claus. Comença la campanya.
19. La riquesa que generem no es retorna en infraestructures. http://www.lavanguardia.com/local/girona/20121122/54355737601/vila-diu-que-ciu-ha-acreditat-el-compromis-amb-l-aeroport-de-girona-amb-el-projecte-del-baixador-del.html
20. Vull que l’Estat propi sigui una esperança per als sectors més innovadors i progressistes. Populars i socialistes continuen analitzant la realitat amb ulleres del segle XX!
21. Ho tenim clar! Apostem pel futur.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/591070-ciu-vol-demostrar-que-la-diada-no-va-ser-una-deria-puntual.html
22. Les pensions estan assegurades en un estat propi català.
23. Cal fer entendre a Barcelona que més enllà d’aquesta magnífica ciutat hi ha vida intel·ligent. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/eleccions-2012/santi-politic-que-llegeix-aixo-gaire-habitual-2253812
24. “Ens alçem els dos en encesa espera, el poble i jo”. Salvador Espriu
dimarts , 6 novembre 2012
Fa dos anys una cinquantena de gironins publicàvem un llibre-manifest amb el títol “Començar il·lusiona. Un moment fundacional a Catalunya.” El denominador comú de tots els escrits compil·lats en aquell opuscle era el convenciment que després de trenta anys frustrants d’intentar i comprometre’ns amb la viabilitat d’una Espanya plural s’albirava l’hora que els catalans emprenguéssim el nostre propi camí cap a la llibertat plena, sense agrors ni ressentiments però també determinats a no haver de fer renúncies ni autogols. El desaire recent del Govern espanyol davant l’enèssim intent de reconduir l’injust tracte fiscal cap a Catalunya ha precipitat els esdeveniments i la necessitat de canviar d’estratègia. De fet, pocs dies abans, un milió i mig de ciutadans ens havíem manifestat pels carrers de Barcelona reclamant sense matisos la llibertat plena.
En disoldre el Parlament, convocar eleccions i comprometre la convocatòria d’una consulta per saber si els catalans volem tenir un estat propi, el President Mas ha interpretat el signe dels temps amb honestedat, valentia i generositat. Per damunt de partidismes i càlculs oportunistes és l’hora que ciutadans i polítics convergim en un únic projecte veritablement fundacional a Catalunya: la constitució d’un estat propi, en el marc de les nacions d’Europa, que garanteixi el nostre model de societat, la llibertat, el progrés i el benestar del conjunt de catalans i catalanes. Martin Luther King, en un dels seus discursos més memorables i també en un veritable moment de refundació en aquest cas dels Estats Units va recordar als seus conciutadans que als ulls de les generacions futures clamarien tant al cel les injustícies dels malfactors com els silencis i la falta de compromís dels homes i les dones de bona fe. Davant la gravetat dels temps que ens toquen viure és l’hora de fer un pas endavant i posar-nos al costat del President!
dilluns, 10 setembre 2012
La crisi institucional i de confiança que viuen Catalunya i l’Estat espanyol recorda la crisi finisecular que es va viure a propòsit de la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines ara fa més de cent anys. Com aleshores, una greu recessió econòmica i l’esnfonsament de la credibilitat i autoritat de l’Estat espanyol han fet aflorar la voluntat d’exercir la plena sobirania de la majoria de catalans. En aquells moments, va ser configurant una personalitat nacional moderna, ara ho és plantejant obertament la necessitat de la secessió.
Abans de dir res més, una veritat em sembla incontestable i necessari de recordar amb claredat i sense matisos: Espanya i Catalunya han viscut els millors 30 anys de la seva història: creixement econòmic i extensió de l’estat del benestar, estabilitat política, pau social. Davant la creixent tensió política i institucional i especialment davant de les respostes polítiques que hi estem donant, alguns pensen que els humans, de vegades, sembla que ens cansem d’estar bé.
Dit això, més enllà de la ciclòpica recessió econòmica que colpeja empreses i persones, que és la que explica realment la indignació transversal que sentim tots, intentar explicar els motius que han dut a aquesta situació penso que té a veure amb dos tipus de raons: les raons econòmiques, expoli fiscal i discriminació sistemàtica en la planificació de les inversions i les raons polítiques, de base cultural.
Alguns diuen que plantejar la necessitat d’un nou Pacte fiscal és un error, similar a la darrera revisió estatutària. Més enllà de l’escepticisme davant del seu possible èxit o fracàs, és innegable que si el seu resultat és novament frustrant incrementarà la legitimitat i consens social de l’opció per la independència. Igual d’important, la planificació de les infraestructres aeroportuàries, ferroviàries, marítimes s’ha fet sempre amb criteris polítics, que no econòmics, posant així en risc la pròpia viabilitat econòmica de l’Estat en general i de Catalunya en concret. Pressupostos discriminatoris que, a més, al nostre país mai no arriben ni a executar-se íntegrament.
Raons polítiques. Especialment a partir dels noranta, els catalans hem patit sistemàticament l’acció d’uns governs hostils, del PP i del partit socialista, per als qui la diversitat cultural i ideològica i l’autonomia política no han estat mai un valor sinó un problema. Fills de l’Espanya negra, els dirigents espanyols d’aquests darrers vint anys han estat perfectes continuadors d’una cultura política excloent i unitarista, que sempre ha tingut els seus dimonis particulars a perseguir: moros i jueus a l’Espanya moderna; liberals, maçons, protestants, comunistes i catalanistes fins als nostres dies. La sentència del TC contra l’Estatut, les contínues sentències en contra de la llengua per part del TS o, de fet, la pervivència de la pròpia constitució, un veritable insult als valors democràtics de la meva generació, més sensible encara avui a principis antidemocràtics (arts 155, 116) que al que haurien de ser els principis fundacionals d’un estat de dret democràtic són alguns dels tants i tants exemples que encarnen aquesta lamentable mala tradició, com hauria dit Carles Cardó.
Per tot això, estic absolutament segur que la manifestació independentista de demà serà un gran èxit. Catalunya es mostrarà al món independentista encara que molts dels que hi serem hàgim dedicat tota la nostra més curta o més llarga trajectòria política a intentar aconseguir que l’Espanya plural sigui possible. Molts dels que hi anirem, a més, treballarem fins al darrer minut perquè les coses acabin bé, perquè Catalunya assoleixi finalment la sobirania fiscal i pugui esdevenir un estat propi sense haver d’arribar al conflicte ni la secessió. Si existeix però alguna possibilitat que les coses acabin bé, sense ruptures ni conflictes violents, és imprescindible que el Govern d’Espanya i el món vegin que estem disposats, sincerament, a arribar fins a l’extrem, que vol dir a prendre el camí de la independència i dir adéu a Espanya!
dissabte, 14 juliol 2012
I els humans, de vegades, sembla que ens cansem d’estar bé. Ens ha tocat viure temps convulsos. Xerraires de tertúlia i gurús pseudoacadèmics prediquen novament la fi del capitalisme, la crisi irreversible de confiança entre ciutadans i institucions, el divorci irreparable entre Catalunya i Espanya i, sobretot, una profunda crisi de valors. Els reaccionaris i ultraconservadors sempre aprofiten els temps difícils per idealitzar èpoques pretèrites. Enmig de tant soroll apocalíptic penso que els ciutadans, més que mai, hauríem de procurar situar al davant dels nous reptes polítics i socials homes i dones feliços i amb pau d’esperit.. que tinguin alguna cosa a perdre i per tant a protegir: fills, patrimoni, sòlids valors morals. Perquè en temps de dificultat extrema, el més temerari que podem fer és confiar la nostra sort a caps escalfats i infeliços que busquen en la defensa de causes romàntiques raons per a sobreviure a la pròpia mediocritat.
