De nou, davant l’arribada imminent de les eleccions, els ciutadans es preparen estoicament a presenciar quinze dies de sorolls, de pancartes més o menys ocurrents que embruten els carrers, de banderoles posades a deshora, sempre absolutament previsibles i de fet intercanviables, de pamflets i materials propagandístics que no dubten a fer compatible la denúncia de l’escalfament del planeta amb la crema de tones i tones de paper, plàstics i derivats. Arriben les eleccions i tornen els polítics als mercats, retornen els petons i les abraçades falsos i els missatges més propis d’una campanya publicitària comercial que política.

Talment com si fóssim una societat poc evolucionada, les campanyes electorals graviten a l’entorn del soroll i dels gestos, estiren els argumentaris i obvien els arguments racionals. I tanmateix, tots convenim a reconèixer la importància de participar a les eleccions, com pensem, també, que no tots els partits i polítics són iguals. No comparteixo la crida abstencionista de l’expresident Maragall però tampoc estic disposat a fer-me còmplice del cinisme partidista que mostren alguns estrategues de partit. És per això que em sembla absolutament necessari reclamar a les direccions dels partits, en especial (per la part que em toca) a Convergència i Unió, que fem una campanya exemplar, continguda en els gestos i sòbria en l’edició de materials, dotada de propostes i crítiques als adversaris, però sempre des d’una veu serena i responsable. Fem-ho així, i reconciliarem els ciutadans amb la política!

Penso que això és el que la majoria sensata del país espera dels partits, i en especial de Convergència i Unió i confio que sabrem estar a l’alçada. De moment, els darrers quinze dies diuen poc en favor nostre.