Especialment a partir de l’any 2000 la presència d’estrangers amb ànim de permanència a la nostra ciutat s’ha incrementat de forma molt significativa. Si a la dècada dels noranta parlar d’uns índex d’immigració d’un 5% semblava una xifra impressionant i inassumible, la realitat actual ha conformat una ciutat on hi conviuen noranta nacionalitats, amb un pes sobre el conjunt de la població que depassa el 20% i que en alguns barris concrets fins i tot esdevé majoritària. Lògicament, persones arribades d’arreu del món  vénen amb ànim de treballar i guanyar-se millor la vida d’oferir un futur millor als seus fills, d’integrar-se més o menys a la comunitat que els acull, però sense que això hagi de suposar necessàriament la renúncia a la pròpia identitat. No em sembla que per als catalans aquest hagi de ser un tema especialment difícil d’entendre. Tampoc ho hauria de ser per als milers de persones d’arreu de l’estat que als anys seixanta i setanta van protagonitzar aquest mateix procés migratori també amb punt de destí a Catalunya. En aquest context, aquests darrers mesos un col·lectiu figuerenc de confessió musulmana m’ha plantejat dues reivindicacions que han despertat certa polèmica: en primer lloc, la necessitat de poder atendre segons els propis costums els ritus funeraris per als seus morts. Han treballat durant anys a Figueres, han constituit casa i família i no estan disposats a ser enterrats fora de la seva ciutat o a haver-ho de fer renegant de les pròpies conviccions. Segonament, aquest col·lectiu m’ha demanat terrenys per a poder construir una mesquita.

De cares a fer front a aquestes peticions, que el Govern municipal hem començat a estudiar, penso que cal fixar algunes premises, del tot irrenunciables: vivim en un estat democràtic i laic, on la pràctica religiosa forma part de l’esfera privada de la vida. Igualment, però, la constitució espanyola s’obliga a garantir la llibertat de cultes, com a un dret civil fonamental, tan important com la llibertat d’opinió o, teòricament, l’opció educativa.

Des d’aquest marc de referència, penso que és just que, en el marc del cementiri municipal l’ajuntament sigui sensible a les diverses sensibilitats confessionals i faci possible que tothom pugui ser enterrat segons les pròpies conviccions. Altra cosa és la reivindicació d’uns terrenys per a fer possible la construcció d’una mesquita, un tema que justament avui el Parlament debat i que segons com es faci pot suposar generar més problemes que no oferir solucions, si més no per a uns Ajuntaments, que sobre els seus terrenys d’equipaments han de garantir metres per a escoles, instituts, centres sòciosanitaris, instal·lacions esportives.. Si hi hem d’afegir terrenys per a garantir l’exercici del culte, d’entrada haurà de quedar clar  que posem fi, d’una vegada a les posicions de determinats sectors polítics que consideraven que això del conreu de l’ànima era una cosa secundària, pròpia dels temps preil·lustrats. Veurem..