L’escola Sant Pau celebra el seu 75è aniversari
// 20 Gener, 2008 //
Aquest dissabte l’escola Sant Pau va iniciar els actes commemoratius del seu setanta cinquè aniversari al Teatre El Jardí de Figueres. Alguns dels presents m’han demanat la intervenció que vaig fer com a alcalde. La poso doncs en coneixement dels qui creiem en la força de l’educació com a eina de transformació social, per a ser discutida (si s’escau)!
20 Gener, 2008 a les 22:12
Gràcies
21 Gener, 2008 a les 9:41
Podeu veure 2 videos de tres minuts dels actes del Sant Pau realitzats per Tramuntana.TV al bloc http://tramuntanatv.blogspot.com i a http://www.tramuntana.tv . Esperem que us agradin.
21 Gener, 2008 a les 11:09
Moltes gràcies Santi per fer l’esforç de posar per escrit allò que vas dir a l’acte de dissabte. Crec que molts dels presents vàrem escoltar amb atenciò les teves paraules i ens vàrem sentir orgullosos de tenir un alcalde culte i preocupat pel tema i no un alcalde que va a fer un parlament protocolari per no dir gaire res. Com a elogi de l’acte en general, he de dir que el meu fill de cinc anys es queixava de que, tot plegat, li havia semblat massa curt.
Quant al fons de la qüestiò proposo que al mòn de l’ensenyament només es dediquin els millors vocacionals, que arribin a les aules amb la millor predisposiciò a treballar i a ser models de la feina ben feta, a deixar a les aules el millor de les seves persones. Els ensenyants no podem acceptar el paper d’entretenir nens mentre els pares treballen.
A les famìlies demano suport i confiança. Sense ells no anem enlloc. No pot haver greus contradiccions entre allò que ensenyem i la realitat que viu l’alumne en el camp del respecte als drets humans i a l’igualtat de les persones.
Escric això des d’un magnìfic institut de Perpinyà que ho és en estar en un barri desafavorit. L’administraciò també té el seu paper, no només en les infraestructures sinò també en la fixaciò d’una normativa clara sense improvisacions i ben pensada per dur a terme això que tots volem que sigui l’educaciò.
Torno a dir, per acabar, que em sento orgullòs del meu alcalde.
23 Gener, 2008 a les 10:42
Santi, espero que no cedeixis al xantatge islamista.
Com pot donar un ultimàtum un imam treballador de FISERSA a un alcalde elegit democràticament? Qui l’ha elegit com a representant de tots els ciutadans de Figueres que vénen de paÍsos musulmans? Tots són creients?
Em pensava que era l’alcalde l’interlocutor amb els seus ciutadans i no un imam que a més paguem tots els figuerencs, i s’atreveix a donar ultimàtums al nostre alcalde.
I vol una mesquita gegant. Quan a Barcelona l’Ajuntament hi ha renunciat.
Prou xantatge musulmà. Els altres inmigrants no fan cap xantatge ni amenacen.
Si fas la mesquita o la tramites, em sembla que ja et pots despedir de la reelecció.
23 Gener, 2008 a les 15:39
Joan, la teu manera d’expressar-te fot pena. I perdona que t’ho digui així, però és com ho sento… el gran repte de la integració no s’aconseguirà mai amb aquesta mentalitat tant estesa entre els catalans conservadors. Quina por teniu? Quants metres quadrats fa la Immaculada? O el bon pastor? O… quants cristians practicants hi ha a Figueres? I musulmans practicants? Si no s’acosten en número poc els hi queda.
Crec que un bon punt de partida és no desprestigiar a ningú pels seus orígens, discutir-hi el que faci falta, però titllar irònicament algú com has fet tu, com un “simple” treballador de Fisersa , a sobre moro, i per tant incompetent… Quin problema hi ha? Que de les classes obreres no ha sortit mai res de bo potser? Enfi… potser no desprestigies tant això, però al associar-ho amb la immigració sembla que ho fiquis al mateix sac. De fet sort en tenim els occidentals de les tasques que acaben fent els immigrants aquí. Qui les faria? Segur que bona part dels joves catalans amb carrera universitària no.
Pel que fa a la immigració, no dubteu que no pararà d’augmentar! Les conductes migratòries del 3er món cap a occident no les frenaran ni totes les guàrdies costeres del món. No oblideu que tot això és conseqüència de com van actuar els nostres avantpassats i com seguim actuant en l’actualitat (deute extern, vendes d’armes, gran oblit per part d’occident dels diferents problemes provocats pels abusos d’ells mateixos als territoris abans colonitzats,…) NO HO OBLIDEM! Que sembla que a vegades l’egoisme fa oblidar certes actituds passades o obviar les que segueixen passant; la venda d’armes, per exemple; és quelcom horripilant!! M’avergonyeix de la meva espècie que països com França, Espanya, Estats Units,… ho duin a terme per interessos econòmics purament. I és que quan un país decideix dedicar a la indústria armamentística gran part de les seves aspiracions econòmiques… No ho entenc, i encara si fos per defensa seva, però tot lo vell clar, s’ha de vendre a algú, no? El món està ple d’injustícies, això tots ho sabem, però és bo que ho anem refrescant per conscienciar-nos del que és correcte i el que no.
Dit això, i entenent que aquests moviments migratoris són inevitables, parlem si vols d’adaptació, o de les nostres pors al mestissatge… Tot s’ha de discutir, no construirem res sense parlar-ne, totalment d’acord que tothom hi ha de posar de la seva part. Està comprovat que no és el mateix amb totes les ètnies… Però com s’ha de sentir un immigrant que demana quelcom perquè creu que hi té dret, i immediatament la societat adoptiva el titlla de mil qualificatius, alguns merescuts, però la gran majoria no. Eh? Perquè assentar-se amb ell i explicar-li quina realitat hi ha aquí, explicar-li el que és possible i el que no, no, oi?
És evident també, i així s’ha de poder expressar als 4 vents; que sense deures no hi pot haver la consecució de drets. I deures fonamentals com el respecte a la dona, a les nostres institucions, al nostre territori (que ara també és el seu,…) s’han de fer respectar. Sense aquests i d’altres requisits evidentment difícil serà equiparar-los en drets amb els “autòctons”.
Si hi ha quelcom que Catalunya com a nació crec que ha sabut fer amb un èxit notable (no parlo tant potser de la capital, Barcelona) és la integració; facilitat potser per ser un país patidor d’exilis i per tant emigrant,… La política lingüística i l’adopció social han fet, en un salt de tant sols una generació, un miracle penso jo… els fills dels (perquè ens entenguem) “xarnegos” que van venir als anys 60. Gran part d’ells són catalans, i el més important; se’n senten. Això és precisament l’objectiu com a nació i d’aquestes polítiques tant satisfactòries i que precisament ara el PP està posant en dubte; bueno, un altre dia en parlem, perquè té tela també…
La por a la pèrdua d’identitat existeix sempre, però no hem de permetre que ens immobilitzi o paralitzi, hi ha qui juga aquestes cartes amb un rèdit electoral del tot immoral penso jo perquè juga generant més por a la gent, i ens pot tancar la porta a aquesta oportunitat de fer nostre tot el qui viu i treballa a Catalunya.. mmm … em sona molt; com era? És català tot el qui viu i treballa a Catalunya “by Jordi Pujol”.
Salut! I no em crucifiqueu per dir el que penso. No sóc creient practicant, ni de missa, tot hi haver format part de parròquies molts anys, però crec que em mostro respectuós amb tothom, precisament és el que he trobat a faltar en el teu comentari Joan i me decidit a dir-hi quelcom. Ara això si que m’ho podeu dir, m’enrotllo com una persiana! Ja ho se…
25 Gener, 2008 a les 9:16
Benet,
No val la pena ni contestar-te. Ets un petit “manual progre” amb cames. Res, la buidor intel·lectual.
Respón a algunes preguntes que fins i tot es fa avui La Vanguardia:
- És lícit cedir terreny públic per a construïr instal·lacions on no hi poden entrar les dones, on es produeix la discriminació?
- Per què “els progres” com tu, us esgargamelleu per defensar una religió? Si mai fóssin majoria, els que primer patirieu seríeu els que defenseu el laicisme, l’homosexualitat, etc.
- Els conflictes de classe per al teu manual obsolet. Jo no tinc cap prejudici de classe, critico a l’home aquest - que ni castellà parla després de 20 anys aquí- encara que fós un príncep saudí.
- Que creus que pensa la ciutadania, benet?
- El xantatge que el fagin als porucs com tu, benet. Als que creiem en la legitimitat de la democràcia i la llibertat, ni un. I sinó, cap a casa.
25 Gener, 2008 a les 10:28
Estic molt d’acord amb el que diu en Benet. Possiblement allò que ens ha d’unir a tots és el respecte als drets humans. No tinc res a dir a l’existència de mesquites o cementiris musulmans. Em sembla de calaix.
25 Gener, 2008 a les 11:35
Sisi, Joan, tenyeix-ho com a tu et sembli.
Digues si vols que sóc un defensor a capa i espasa dels immigra’ns, digues que defenso cedir-los-hi la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament, per exemple, què et sembla? Perquè s’hi practiquin ablacions…si home, que quedaria bé com a argument d’ algú amb buidor intel.lectual com jo…
Au va! No diem tonteries siusplau! Qui t’ha parlat de cedir a totes les peticions a ulls clucs? Jo t’asseguro que no. T’he parlat de fer pedagogia, de dialogar-hi,… són persones com nosaltres, i per tant ens hi podem entendre.
Perquè què faries tu? Bueno, ja m’ho puc imaginar…
Amb qui a vegades tinc seriosos dubtes de poder-me entendre és amb gent com tu, o més aviat, amb bona part dels vostres votants. Catalans on hi radica una por i una temença constant amb aquest tema, que els impossibilita a veure més enllà.
Només et vull dir que és perillós jugar amb això; tot i que ens sembli que la humanitat hagi evolucionat molt; no queden tant lluny la xenofòbia i l’odi que han comportat tants conflictes en el transcurs del segle que fa res acabem de deixar enrere.
Sembla que la conscienciació va entrant al món liberal també, de mica en mica; i conceptes com el Desenvolupament Sostenible s’estenen i sobrepassen les fronteres mediambientals per abastar també factors com desigualtats socials i econòmiques; moltes d’elles provocades per la globalització. Economia, empresa i societat han de treballar de bracet per sobrepassar aquests entrebancs, que deixen de ser problemes d’uns quants, per passar a ser globals.
Si res més no, contínuament sentim declaracions conjuntes dels diferents governants per assolir aquesta fita. Sembla que si volem conviure molts anys més en aquest planeta… ens haurem de fer nostres aquestes tesis. Uns més ràpid i els altres més lents, però no tinguis cap dubte que un dia o altre ens haurem de posar tots d’acord i marcar un sol rumb, o sino…
25 Gener, 2008 a les 12:02
Aquest és un tema prou important, sobre el qual durant el mes de febrer obriré un espai per a la reflexió, aportant-vos dades objectives: quines són les necessitats i peticions plantejades per la comunitat musulmana de la ciutat; quin és el marc jurídic de referència i, finalment, quines són les intencions del Govern que presideixo.
Mentrestant, penso que és important que siguem capaços de poder-ho posar tot sota l’imperi de la raó crítica, lúcida però serena i respectuosa amb tothom.
25 Gener, 2008 a les 15:59
Figueras es de todos, tambien latina. Si no se respectuan entre catalanes ya, that’s over.
Vamos a vivirla en paz sharks.
Que viva el Latin Power, bros.
25 Gener, 2008 a les 23:33
Benet,
un altre integrant de l’Internacional Progresista Papanetera !
Més informació, més cultura internacional i més viatjar (en aquest cas a paisos del magreb)
26 Gener, 2008 a les 12:13
Ja que parles de cultura Carles, només era per dir que en català, magreb és estrepitosament incorrecte.
Si vols ser correcte, cosa que trobo important per una una persona amb tanta cultura i tant viatjada com tu, hauries de dir Magrib.
Saludos cordiales,
28 Gener, 2008 a les 11:26
Pompeu,
Perdona si he comés una errada ortogràfica, però segons la web de la generalitat, Magreb és correcte: “El Magrib (o el Magreb ) és la zona del nord d’Àfrica que agrupa el Marroc , Algèria i Tunísia , i els habitants del Magrib s’anomenen magribins (o magrebins [...]” , tot i que estic amb tu que potser Magrib és més correcte.
31 Gener, 2008 a les 13:53
Mira em sembla molt bé el que esteu plantejant aquí, amb baralles léxiques de quin terme és més correcte, o de qui és el més progressista o no! però en moltes ciutats del nostre país i per exemple a figueres es volen fer obres sense diners i sense pagar als veïns les seves cases com es mereixerien, i ara esteu parlant de fer una mesquita regalant els terrenys… gràcies per regalar els terrenys dels figuerencs com jo que portem una vida pagant impostos en aquesta ciutat tan improductiva amb dues fàbriques de merda i plena de serveis , gestories, immobiliàries i merderades que només donen diners a quatre pijos i menja móns! Moltes Gràcies a tots!
2 Febrer, 2008 a les 12:29
Centenars d’anys de revolucions, de MORTS, de famílies destrossades, de injustícies i vexacions, 300 anys de història ens han portat a aconseguir un dels millors sistemes en que han viscut els humans, i tenim la sort de gaudir-lo a CATALUNYA.
No havíem quedat que l’Estat i les institucions públiques són laiques?
Ara, resulta que la gent que ha odiat irracionalment (amb raó i sense raó) l’església catòlica defensa a capa i espasa una religió molt més retrograda que la catòlica?
Ni en la mesquita més progre les dones poden resar al mateix “nivell” que els homes, SENYORS MEUS AIXÒ NO PASSA NI ALS RECINTES DE “L’OPUS”.
Una mica de coherència, si us plau, molts avantpassats nostres van donar la seva vida perquè pugéssim gaudir de la nostra estimada “democràcia laica”.
I sobre l’argument recorrent de lo dolents que som els occidentals i que som els culpables de tot, una resposta, us sona la revolució industrial, la il.lustració, la revolució francesa, la independència americana,les Guerres Mundials, la revolució Russa………… fa uns segles estàvem igual que ells, però amb lluita i sacrifici ens en vam ensortir.
El que haurien de fer aquests “integristes” és portar les revolucions als seus països, però AI L’AS, resulta que els diners per enganyar a dones deficients mentals (últim atemptat a l’Iraq) per “autoinmolar-les a distància” surten dels grans senyors feudals del petroli.