La nit d’enguany dels premis de Santa Llúcia ha servit per retre homenatge a Gabriel Ferrater. Només per aquest fet es justifica el tedi dels llargs discursos habituals en aquest tipus de festes i que qui escriu va resistir, novament i estoica en una fredíssima nit reusenca. A la primera pàgina de la nota biogràfica del poeta editada per l’Ajuntament de Reus es pot llegir: "Vaig néixer a Reus el 20 de maig del 22. Els altres fets de la meva vida són de més incerta descripció i més difícils de datar. M’agrada la ginebra amb gel, la pintura de Rembrandt, els turmells joves i el silenci. Detesto les cases on fa fred i les ideologies". Els mots de Ferrater em retornen al pensament just quan surto de l’estrena de Deseo, peligro, la darrera pel·lícula d’Ang Lee. L’un i l’altre em reconcilien amb la condició humana, amb la seva fragilitat i em renoven els anticossos contra els virus dels falsos herois, dels simplistes i dels dedicits a fer prevaldre interessos presumptament superiors per sobre de qualsevol altra consideració, fins la més radical, nua i estricta humanitat.  Llegiu l’un, vegeu l’altre i.. parlem.