De la ma de l’esbart Mediterrània Dansa, un centenar de marrecs ens han ofert aquest matí un espectacle a l’entorn de danses, contes i cançons tradicionals catalanes. Hi ha hagut temps per al gall i la gallina que estaven al balcó, per al ball de la civada i, com no, per als homes i dones del cap dret, disposats a no treptijar en Patufet. Encara que tots els nens i les nenes, tots els adults del món som fets de la mateixa fusta, plorem i riem per les mateixes coses, és important que tots puguem trobar el nostre lloc dins del Planeta blau i que puguem fer-ho essent qui som, conscients i coneixedors d’on venim, il·lusionats amb el camí que tenim per davant. Recuperar la tradició d’en Folch i Torres i d’en Patufet és entroncar amb la millor tradició de cultura i civilitat, estretament lligades a la catalanitat. És una excel·lent ocasió, també, per retre homenatge als avis, que de petits ens feien barrets de paper i ens recordaven que, a la panxa del bou.. no hi neva ni plou. Perquè la missió educativa dels grans és sembrar la llavor de l’esperança que tot ho creu possible en els petits.