L’ànsia de Veritat
Divendres al vespre vaig tenir l’honor de ser convidat a la presentació, a Figueres, de Fragmenta, “una editorial independent sobre totes les religions”. Avui, al matí, juntament amb prop de sis centes persones de múltiples sensibilitats i confessions religioses, he pogut assistir a la III Trobada interreligiosa que se celebra a Garriguella. Penso que ens hem de felicitar per aquestes iniciatives, que novament confirmen que més enllà de les visions empobridores laicistes o dels determinismes de base materialista, els homes i les dones del segle XXI mantenen ben viva l’ànsia de Veritat, la seva vocació Transcendent. I ho fan, sabedors que, com ha escrit Xavier Melloni “totes les religions corren el risc de creure que, en lloc de pertànyer a la Veritat, la Veritat els pertany”. I és que segurament, no hauríem de permetre que l’innegable descrèdit de les institucions que s’autoerigeixen com a guardianes de les religions, suposés el menysteniment de la dimensió espiritual de l’home. Després d’un segle XX marcat pels avenços materials i tecnològics però també per l’Holocaust i el Gulak, els homes i les dones hem aprés que el progrés material no sempre duu aparellat el progrés de l’esperit, la felicitat promesa per la Il·lustració. Per tot això, no ha de resultat extrany que avui dissabte, el poble de Garriguella fos ple de joves i grans interpel·lats per la recerca del camí cap a la plenitud.
28 Novembre, 2007 a les 12:47
En aquest aspecte que ens proposa en Santi estic ple de dubtes. Ahir sentia a la ràdio el cas d’aquesta mestra anglesa que exercia la seva professió al Sudan i es troba detinguda i a punt de ser jutjada per un tribunal islàmic perquè va demanar als seus alumnes de set anys un nom per l’osset de peluix mascota de la classe i va sorgir la idea de dir-li Mohamed, com a nom ben corrent i freqüent al Sudan. Doncs sembla que això és prohibit i ara la senyora aquesta es troba davant la possibilitat de rebre quaranta fuetades de manera pública. Davant d’això, que ens pot recordar el nostre propi passat inquisitorial o moments terribles de la dictadura franquista, veritablement, no sé què pensar de les religions. D’una banda, és clar, suposo que cal pensar que s’han de respectar els usos i costums de cada país i no caure en aquell tic europeu de considerar que nosaltres som els desenvolupats i la resta una colla de salvatges, però d’altra banda, no puc deixar de considerar si no haurien de ser els Drets Humans una base universal de convivència, més enllà de l’esfera religiosa particular de cada persona.
Ára fa poc vaig tenir l’oportunitat de comprobar, en el cas d’una defunció, com la crennça religiosa profunda va ajudar una família a acceptar amb resignació un trapàs inesperat. I vaig pensar que la religió en aquest cas havia estat ben útil i vaig sentir pena de mi mateix que no sento la fe que m’hauria d’ajudar a sueprar tràngols d’aquesta mena o a disminuir les angoixes.
No vull extendre’m més, però sóc de l’opinió que la recerca de la Veritat, com diu en Santi, passa per la igualtat de drets dels éssers humans que no és, de cap manera, una igualtat de pensament.
30 Novembre, 2007 a les 14:46
Hola Santi,
Ja sé que no té res a veure amb el teu darrer post, però ens podries aclarir què passa quan una constructora deixa un bloc de pisos a mig fer? están obligades a acabar-los per contracte? n’hi ha molt d’aturats a Figueres i només ens faltava això per a crear un paissatge encara més depriment….la veritat és que em sap greu per Figueres i per tu perquè sé que tens idees i energia per fer una ciutat més estètica i et trobes amb dificultats cojunturals de les que no en tens cap culpa
2 Desembre, 2007 a les 11:28
Et prego que m’escriguis un email i em precisis de quin edifici concret em parles. Com pots imaginar, cada cas és diferent i per tant caldria saber el motiu pel qual les obres estan aturades. Si es tracta d’una qüestió circumstancial o no, en definitiva.