De pau, justícia i amor, a propòsit de la mort de Companys.
En temps de crisi i de dificultats, just quan entre nosaltres arrela el fanatisme i la intolerància cap als qui pensen o vesteixen o parlen o resen o estimen diferent, una bona manera de retre homenatge al President Companys pot ser el record dels mots de perdó que va escriure a Montjuïch, poques hores abans de morir i amb què va correspondre l’odi dels seus botxins: “A tots els qui m’han ofès perdono, a tots els qui hagi pogut ofendre demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals [..] Per Catalunya, i el que representa de Pau, Justícia i Amor.”


17 octubre, 2011 a les 21:20
Avui, 17 d’octubre, hem conegut la Declaració d’Aiete. Lliga amb el teu escrit d’intentar mirar cap al futur i no enrere. Llegia intervencions de lectors en els diferents mitjans digitals i, en general, es veu molt d’odi, ànim de revenja i molta manca de respecte cap a les personalitats internacionals participants.
Em sembla difícil no voler reconèixer que a Euskadi hi ha hagut una guerra plena de violència en tots dos bàndols i que estem encetant el camí de la pau amb una mediació internacional. Un cop finalitzada aquesta guerra serà l’hora de la política, ara presidida per un final de l’activitat d’ETA. Cap intent del PSOE ni del PP per acabar amb el conflicte va reeixir. Ara, tant de bo, pot ser un bon moment per redreçar el moviment independentista basc pel camí de les urnes.
Que aixequi la mà qui no vulgui un final dialogat del conflicte. Que aixequi la mà qui no estigui disposat a fer cap concessió en favor de la pau. Que aixequi la mà qui no vulgui veure la fi de la tensió als carrers d’Euskadi.
Les idees es defensen des de la política.Totes. Des de la violència de l’afussellament, de la tortura o del cotxe-bomba no es pot avançar en favor de les solucions.
Gràcies a tots els que volen implicar-se en la fi de la violència com a expressió política.