El perill de les dues Espanyes
Aquest cap de setmana he tingut l’ocasió de representar diversos ajuntaments gironins davant de l’Assemblea de la Federación Española de Municipios y Provincias. Reunits al Palacio Nacional de Congresos, situat a l’ "Avenida Madrid, Capital de España" (sic), en aquest fòrum municipalista es van tractar múltiples qüestions, vinculades amb el món local i, també, amb la defensa dels símbols de l’Estat. Més enllà dels temes tractats, però, la delegació catalana assistent vam contemplar, commocionats la tensa confrontació de les dues "hinchadas": la pepera i la socialista. Com si d’enemics i no d’adversaris es tractés, uns i altres es van passar el cap de setmana intercanviant-se insults, aplaudint amb excitació les intervencions dels propis i escridassant fins a fer-les inintel·ligibles les dels extranys.Davant aquell trist espectacle, vaig recordar aquells mots d’Eugeni D’Ors a La Vanguardia, a principis dels anys trenta quan, a la vista del nivell i de l’actitud de la classe política espanyola, Xènius va vaticinar que "esto acabará mal". Nacionalistes viscerals fins a l’extenuació, el discurs i l’actitud dels socialistes i populars espanyols és impròpia dels polítics de l’Europa rica i il·lustrada que hauria d’aspirar a ser un referent de civilització per al món. És ben bé que durant l’any, els únics tics independentistes només m’afloren quan visito Madrid. Clar que quan coïncideixo en un debat, com em va passar ahir a la nit, amb polítics com Joan Tardà, constato que.. a tot arreu n’hi ha per a donar i per vendre..
13 Novembre, 2007 a les 11:19
Jo no he tingut mai l’oportunitat d’assistir a un d’aquests habituals penosos espectacles com el que descrius però la sensació de que la política espanyola ( sobretot des del PP) s’ha “holliganitzat” també la tenim els que ens informem des de la distància, a través d’internet o altres mitjans.
Crec que al SXXI tothom ja hauria de tenir clar que cap ideología política concreta ni cap manera d’entendre el món i com hauria aquest de funcionar estan lligades a cap tipus de superioritat moral o intel.lectual, hi ha gent molt vàlida i d’altra de molt buida i ridícula que defensen concepcions diametralment oposades, per lo que les ideologies està clar que responen únicament a la defensa d’uns determinats interesaos personals de cadascú o de cada grup; no obstant alguns sectors del PP actuen des d’una suposada superioritat intel.lectual o social que per desgràcia s’ha extés entre part de la població espanyola ( en certs àmbits de Madrid sembla que si votes al PSOE ets un pobre desgraciat i un fracassat i que si votes al PP ets un exitós professional amb una vida meravellosa i envejable..en fi, una ficció ridícula que per sort no existeix a Catalunya, o com a mínim jo no la percebo) i que traslladen al parlament, corts..mitjançant actituts que acaben provocant a la més freda i racional de les persones.
Dit això i en referència al que comentes dels “tics independentistes puntuals” , jo entenc, Santi que un nacionalista del segle XIX o inclús XX pogués no ser independentista però no ara..m’explico.un nacionalista ha d’aspirar al màxim per la seva nació; aquest màxim fa 1 segle o mig segle podia anar lligat a formar part d’un altre estat polític perquè això podia beneficiar clarament als ciutadans i a les empreses de la nació ; abans els països eren sub-mons, amb mercats tancats a l’economia internacional, amb monedes locals, els països-estat eren molt més sobirans que ara en la presa de decisions, es requeria d’un exèrcit foro.ara mateix les entitats supra-nacionals han assumit gran part de la sobirania dels estats, el mercat ja és el món..i el que ens cal ( com demostra el fet cada vegada hi ha més països a l’ONU, i que d’entre les 10 més rics del mon en termes de renta per càpita, 8 tenen menys de 10 milions d’habitants) es que el fet de formar part d’Espanya ens deixi de bloquejar.de veritat, als anys 80 veia aventatges de formar part d’Espanya, ara mateix no et veig ni una.
13 Novembre, 2007 a les 11:31
Santi, suposo que aquest cap de setmana has pogut constatar també l’existència de la 3a Espanya, formada per tots els nacionalistes perifèrics. Què s’hi respirava en aquest conjunt? A tots ells els hi sorgia de l’interior brots independentistes?
Imagino que observar aquest panorama que has descrit, no pot produir altre conseqüència, que preguntar-se; a quin sets ous de país ens ha tocat estar i conviure, i començar a buscar solucions alienes a l’estratègia portada a cap fins a l’actualitat, d’intentar, pedagògicament, transformar les institucions espanyoles i la mentalitat dels espanyols, cap a acceptar i tolerar la realitat d’un estat plurinacional… Jo particularment penso aquesta visió ha fracassat i que a aquesta estratègia se l’hi ha acabat la metxa… Aleshores, que toca ara? Què es respira? Plans Ibarretxes?… 2014?… quin futur té aquesta 3a Espanya?… i el més important, a mans de qui està?
Si ens creiem l’article de López Tena del centre d’estudis sobiranistes al “público”; la maquinària cap a l’ independència ja està engegada… I hi coincideixo plenament, ja que l’ independentisme econòmic està agafant cada cop més protagonisme.
Per cert, Santi; de gent mediocre, o poc vàlida, n’hi ha a tots als partits, incloent-hi, evidentment, el teu… ho dic per la cita que has posat del diputat al congres d’ERC, Joan Tardà,… Si vols te’n cito uns quants dels teus… però em temo que no farà falta, tots els coneixem. I també tots, perquè no dir-ho ara i aquí, lamentem la manca d’unitat dels partits catalans…
Apa. Salut!
13 Novembre, 2007 a les 11:32
per cert, tens tota la raó amb lo de’n Tardà….però el nacionalisme català tampoc és superior moral o intel.lectualment a cap altra ideologia..simplement´, és també una defensa d’interessos i sensibilitats , i com a tal, s’hi pot identificar tant un premi nobel com un hooligan.
Tornant al que deia de que no entenc que un nacionalista català no sigui independentista…creus que si es demostrés que sent un país sobirà dins la UE el nivell de vida dels nostres ciutadans millorés..seria ètic i coherent que un nacionalista català pogués a votar no a l’independència?..no es convertiria aleshores en un nacionalista espanyol perquè estaria d’acord en scarificar benestar dels ciutadans a canvi de sustentar un estat polític com l’espanyol?
13 Novembre, 2007 a les 11:36
Jo tampoc he tingut l’oportunitat de participar en aquesta mena de trobades, però la decripció que ens fa en Santi és prou clara i entenedora. Segueixo amb interés els debats al Parlament espanyol i al Parlament català i, de vegades, sobre tot en el cas espanyol, fa vergonya la fressa, els comentaris, els insults de pati de col·legi i les escridassades que s’arriben a sentir. No m’estranya aquell cas del diputat aragonés que va engegar literalment a “la merda” la bancada pepera. En fi… No puc creure que un Parlament respongui a la tipologia social imperant. Semblen entestats a donar un pèssim exemple que no fa res més que desacreditar la classe política, que la percepció que la societat tingui del polític i de la política sigui semblant a allò que es pugui sentir en qualsevol programa de la tele sobre el món del cor o de les intimitats. Com diu en Santi, quin pobre exemple per a tots aquells que creuen que som un país desenvolupat.
De totes maneres, agraeixo molt aquestes mostres del nacionalisme espanyol ja que, des de l’estricta sinceritat, es mostra sense embuts, primari i populista. Així no hi ha cap dubte sobre el rerafons ideològic. Cal primar la llibertat d’expressió per conèixer el que hi ha darrere els polítics. Dit això, quin flac favor a la consideració honorable de la política i quin camí més ben aplanat per l’arribada d’un salva pàtries.
14 Novembre, 2007 a les 19:24
Però estiguem tots ben alerta, ja sabeu que quant dos es barallen el tercer sempre acaba rebent, la història de la nostra dissortada nació n’està plena d’exemples.
L’únic que els uneix es la marginació sistemàtica de Catalunya, i sempre acaben fent les paus a costa nostre.
Si a aquesta formula explosiva hi afegim el nacionalisme de “gallitaso” que fan els “pinxos de poble” d’Esquerra (per justificar davant les seves bases que el molt honorable Pepe, sigui el principal botxí de l’estatut) ja ens podem anar preparant.
Per cert, EL LLIBRE FIGUERES, ARTITECTURES I HISTÒRIA és excel·lent, GRÀCIES.
21 Novembre, 2007 a les 10:48
Amic Santi,
Un matís: alguna responsabilitat va tenir també l’ultradreta en el final de la Segona República, entre els quals d’Ors que en el primer franquisme i durant la Guerra Civil espanyola té textos que fan molt difícil saber trobar quines diferències el separen de feixistes i de la cort literària, com dius en els Carbajosa, de José Antonio (Sánchez Mazas, Caballero, entre d’altres). Una abraçada forta del teu amic, Alfons.