És l’hora de fixar posicions clares
Efectivament, dimarts passat vaig mantenir una reunió important al Ministeri de Foment, concretament amb la sra. Josefina Cruz, secretària General d’Infrastructures i amb el sr. De Santiago, secretari de ferrocarrils. M’hi acompanyaven els arquitectes municipals Falgueras i Alegrí, el diputat Guinart i el sr. Ramon Boixadors, expresident de Renfe i figuerenc ilustre. De la trobada se n’extreuen algunes constatacions per a l’optimisme, però també d’altres per a la preocupació: en primer lloc, certament, el Ministeri veu amb bons ulls el model ferroviari de conjunt plantejat per l’anterior consistori municipal. Com a revers de la monera, però, el Ministeri admet sense embuts que la seva preocupació és garantir la connexió amb la frontera francesa, que la seva prioritat és impulsar les obres de la variant sud i que conseqüentment, de moment, en l’únic que està treballant és en el projecte executiu que ha de fer possible la connexió de la via actual de Renfe amb la via del TGV - perdò, de l’AVE en nomenclatura espanyola. Dit d’una altra manera, el projecte de supressió de la via actual del centre de la ciutat, és un plantejament que el Ministeri veu bé, sempre que quedi clar, però, que haurà de ser la ciutat i el Govern de Catalunya qui el facin possible financerament parlant. Salta a la vista que, segons i com es miri, la posició del Ministeri no s’ha mogut massa respecte el que ja deia l’any 1980! Això sí, ara el Ministeri reclama lleialtat institucional per a fer possible “el compromiso de Estado” d’arribar a la frontera el 2009. En acabar la reunió els figuerencs vam voler deixar una cosa clara: la ciutat de Figueres i la comarca de l’alt Empordà, no entendríem que l’arribada del TGV a la regió no sigui aprofitada per resoldre, per a molts anys, de forma simultània la cicatriu urbana que suposen les actuals vies de tren, i en especial els dos passos a nivell. Desaprofitar aquesta oportunitat seria imperdonable, seria inadmissible, especialment si tenim en compte que, ben mirat, el propi model ferroviari negociat durant el mandat anterior és radicalment oposat als plantejaments dels més conservacionistes, és vist amb recança per la majoria de residents del centre de Figueres i és acceptat a contracor per l’actual alcalde. En poques setmanes, la ciutat i el Ministeri començarem negociacions. Estem disposats a anar-hi lleials però decidits. No dubto que en aquest moment difícil el Govern de Catalunya i en especial el Conseller Nadal, es posaran al costat del territori.



1 Novembre, 2007 a les 13:43
Sit’has de fiar d’en Nadal…. A ell només li interessa Girona ciutat i intenta enfonsar als seus possibles competidors, en aquest cas,Figueres.
Mare de Déu si ens hem de fiar d’aquest centralista gironí! Mira com el reben a Bàscara,està plè de pancartes en contra. Territori? Quin territori? A ell només l’interessa la ciutat petita i delicada i funcionària.
I la Palma? No diu res la nostra Palma? I en Casellas?
1 Novembre, 2007 a les 20:27
Per a tota ciutat és important fer desaparèixer perills i infraestructures que la parteixen, com el cas del tren a Figueres.
Penso que també, aprofitant aquest fet, es podria crear una mena de tren de rodalies, o metro o tramvia, amb horaris més continuats i molt més amplis per poder agermanar ciutats properes i no haver d’agafar tant el cotxe els que viuen en una i treballen a l’altre.
4 Novembre, 2007 a les 21:02
Benvolgut Joan.;
Per part meva el compromís amb la ciutat és el primer, així ho pots constatar en el pacte de govern com en les meves declaracions en argumentar-lo públicament. Així doncs sàpigues que treballaren (i demanarem) la retirada de la via al mateix temps que la construcció de la noca variant. Tot això és compatible amb la “Lealtad institucional” que comenta l’Alcalde. Pel que fa a la Generalitat tinc la plena convicció (i la seguretat) que el Conseller Nadal farà tots els esforços que calguin per ajudar-nos a aconseguir aquesta fita històrica.
Els que em coneixen saben que tinc molt clara la meva fidelitat a unes sigles però també la tinc a la meva ciutat i en últim terme a mi mateix, mai no prendré cap decissió que sigui perjudicial per als Figuerencs ni estic hipotecat per res ni ningú, només el bé comú.
Una abraçada
5 Novembre, 2007 a les 9:48
Dos formules, Mateix resultat.
Podeu triar, per una banda un PP que amb prepotència i menyspreu et diu ben alt i a la cara que NO.
Per un altra el PSOE, que amb “talante” i “simpatia” ( i un cinisme infinit!!!) va maregant la perdiu tot i que des del principi sap que dirà que NO, si fa falta ho prometen solemnement, “Pascual, aprovaré el estatuto ….”.
Podeu triar, o els “xuletes prepotents” o “els cinisme i la manipulació”, el resultat sempre és el mateix, ELS CATALANS HI PERDEM.
Per cert, ¿El tren passa pel mig de Màlaga Sra.Trujillo?.
Salut i Força.
5 Novembre, 2007 a les 10:33
Certament, el senyor Nadal no es caracteritza per tenir un especial cura del territori.. Bé pel seu sí! Escombra cap a casa simplement. I només cal observar on era i on és la capital gironina…
Aquest exitós progrés de la capital de la província no és tantsols mèrit dels governants de la capital, sino també un desmèrit dels governants de les altres capitals, com ara la de l’Alt Empordà. Que com a segona capital de província, ha tingut uns actius al poder molt poc vàlids, almenys amb comparació.
Un exagerat dogmatisme i supeditació a en Nadal i a les sigles socialistes, ha sigut el tarannà de l’últim govern figuerenc. Els figuerencs, per exemple, hem hagut de sentir durant anys l’alcalde presumint dient que tenia unes relacions excel.lents amb la UDG, sense aconseguir atraure cap facultat a la capital Alt Empordanesa.
Amb això el que vull dir és que la vàlua dels actius dels governants de cada territori sovint va relacionat a l’èxit del mateix. Només caldrà que t’ho creguis Santi, i que ho lluitis fins al final, recorrent on faci falta, i buscant sempre la solució més satisfactòria per la ciutat, que sovint no serà la més fàcil, ni la més desitjada per la majoria en un congrés o parlament nacionals, ja que tothom escombra cap a casa seva.
Sempre s’ha cregut que l’alcalde que aconsegueixi suprimir les vies del centre de Figueres, serà alcalde durant molts anys… tu mateix.
Vinga, salut! I ànims!
7 Novembre, 2007 a les 17:02
Ara ja parlem de coses molt importants. Des del meu punt de vista, aconseguir aquesta simultaneïtat que proposa el nostre alcalde serà difícil, però és el que hauria de ser i, segurament, en Santi pot ser la persona indicada per arribar a la solució que proposa. De moment, però, és evident que Foment té molts mals de cap per arribar a Barcelona i veuen el problema de Figueres com a cosa que ja es resoldrà en el futur. Per la meva part, espero que la solució de l’alliberament de les vies també es vegi en un altre vessant: la rehabilitació definitiva del barri del Culubret amb una bona comunicació amb els representants del col.lectiu gitano, cosa que serà complicada peròm que ha de ser, a més d’una solució des del punt de vista urbanísitc, una solució des del punt de vista d’una integració real i global dels habitants de la ciutat