Aquests darrers dies també a Figueres han proliferat  pintades i bretolades diverses teòricament mogudes per un sentiment contrari a la monarquia. Dic teòricament  perquè contemplant els actors d’aquests fets, l’hora i el context en què es produeixen, segurament aquestes accions tenen molt més a veure amb l‘élan vital propi de l’edat juvenívola i amb l’esperit rebel i contestatari consubstancial a l’adolescència que no amb grandiloqüents jusficacions magnicides o patriòtiques.  El cas és, però, que en alguns casos, aquestes accions han infringit obertament les Ordenances municipals de Civisme i convivència, fent malbé mobiliari urbà o simplement embrutint l’espai públic. En algun altre cas, en base a l’ordenament jurídic actual més d’un pensarà que estem davant de fets delictius, tipificats com a calúmnies o injúries al Rei. Personalment opino que no és responsable que els adults riem les gràcies d’accions incíviques per molt que es revesteixin d’esperit contracultural o antimonàrquic. A Catalunya, el nostre model educatiu durant massa temps ha predicat valors absoluts i ha menystingut valors instrumentals. Està molt bé que estimem la pau, la llibertat i l’amor universal. No és menys necessari, però, que els nostres adolescents i joves es formin en els valors de la responsabilitat, de l’acceptació de límits, del respecte a les persones i a les institicions; que en definitiva,  prenguin consciència que, a la vida adulta, les decisions que prenem lliurement comporten conseqüències.