Em resulta realment sorprenent que l’any 2007 les federacions nacionals esportives puguin continuar violentat els principis bàsics del nostre ordenament jurídic i democràtic, impedint impunement que un jugador professional pugui decidir lliurement jugar o no un partit amb la sel·lecció, segons li convingui o simplement segons li vingui de gust, en nom del ranci interès nacional. L’afer Henry ha estat escandalós. Després de la supressió de la mili, potser caldria fixar-se d’una vegada com a objectiu, suprimir la participació obligatòria a les sel·leccions i més quan poden posar en perill el resultat d’una relació contractual milionària entre un jugador i un club, establerta lliurement. Qui se senti francès, espanyol o català i consideri que jugar amb la sel·lecció li reporta algun benefici (de prestigi, econòmic o honorífic.) que ho faci.  Però aquesta ha de poder ser una decisió lliure. No dèiem que això del nacionalisme tronat era impropi del segle XXI? Uf!! Que li costa a la llibertat anar-se obrint camí..