Conversant amb Joan Armangué..
Aquest dijous passat l’anterior alcalde de la ciutat i jo mateix hem compartit unes hores de diàleg sobre els reptes de futur que té plantejada la ciutat i, més important, sobre el camí que haurem de seguir per afrontar-los amb encert. Més enllà del munt de coïncidències que ens apleguen i de les discrepàncies en alguna qüestió que puguem tenir -que també hi són òbviament- la trobada va ser agradable i profitosa, com havien estat sempre les trobades amb en Joan Armangué, quan ell era l’alcalde, i jo cap de l’oposició. Curisosament, a la sortida del Restaurant on vam sopar, en veure’ns, un ciutadà es va mostrar gratament sorprès de comprovar que dos adversaris polítics trobaven una estona per conversar, compartir inquietuds i reptes de ciutat amicalment i sense estridències. -Aíxí és com hauria de ser - va exclamar-se- però es fa tan dificil que finalment sigui així! Un pais tan jove com el nostre, amb una tradició democràtica tan feble hauria de saber posar en valor trobades i actituds com aquesta: alcaldes sortints i alcaldes entrants, que troben un espai per compartir el que els uneix: l’estima per la cosa pública i, en aquest cas concret , per la seva ciutat. De fet, estic segur que aquests ponts de diàleg i d’entesa són molt més freqüents del que la gent es pensa i del que surt publicat als mitjans habitualment! En tot cas, més enllà dels canvis en la representació institucional produïts com a conseqüència dels resultats electorals, vam aixecar-nos de taula decidint mantenir periòdicament aquests espais de conversa, perquè són agradables i perquè sempre els alcaldes entrants haurien d’estar disposats a escoltar els sortints!
23 Juliol, 2007 a les 9:45
Potser que comencis a pensar en el futur en comptes de en el passat. Potser pagaria més la pena un sopar amb en Canet o en Casellas (o tots dos alhora, millor) que amb l’Armangué, que tothom té ganes de perdre de vista durant una llarga temporada. Santi, vigila amb els fantasmes del passat!
23 Juliol, 2007 a les 15:01
A “Pepa S.”:
Has de considerar que molts dels projectes que ara s’han de dur a terme ja havien estat plantejats per l’anterior govern (tema C-260, EOI…)
I, és clar, que millor que conversar amb l’anterior govern, per tal de veure el perquè de la determinada visió que tenien sobre x projecte i, a partir d’aquí, retocar-lo com calgui. Jo almenys ho crec així…
30 Juliol, 2007 a les 23:07
En relació al comentari de Pepa S., volia comentar una de les frases del seu primer comentari: “Potser pagaria més la pena un sopar amb en Canet”… o potser no. He de reconèixer que Canet és un gran polític i orador, però aquestes eleccions em va ben decepcionar. Va basar la seva campanya electoral en prometre que faria passar la línia de tren convencional pel centre de la ciutat (això sí, soterrada). Doncs bé, tot era una mentida… tal com deia Armangué en els seus cartells propagandístics: Que no t’enganyin, el traçat del tren és un fet. I és cert. El projecte (estudi informatiu, s’ha de dir) ja estava redactat i es podia consultar en cada un dels ajuntaments de les localitats afectades durant el període de campanya electoral. I la decisió de fer passar el traçat pels extrarradis de la ciutat no va dependre d’Armangué, ni tan sols del govern de la Generalitat, sinó que és competència directa del Ministeri de Foment (poca veu hi va tenir l’ajuntament de Figueres, per no dir gens).
Per tant, feta aquesta introducció, he de dir que és molt millor que el nostre alcalde vagi a sopar amb algú que ha comès errors i, així poder aprendre d’ells, que no amb algú mentider que ha manipulat la realitat per poder arribar a l’alcaldia.
Confio en el nostre alcalde, se’l veu una persona molt coherent i amb les idees clares, amb il·lusió i amb moltes ganes de mirar endavant i donar la empenta que tant cal a la nostra ciutat. No el jutgem perquè vagi a sopar amb qui vagi a sopar, ell tindrà els seus, de ben segur, bons motius. És innegable que és el millor alcalde que té Figueres des de fa anys.
Ànims Santi!