Un dels regals inesperats que més he disfrutat aquestes festes de Nadal ha estat l’edició catalana de Sí, ministre, el llibre que recull les peripècies de l’ingenu ministre James Hacker i de la seva creu, l’inefable funcionari Sir Humphrey Appleby, immortalitzats a la memorable sèrie de la BBC als anys vuitanta.  La seva redescoberta en forma de llibre m’ha causat una profundíssima impressió. En primer lloc, per l’actualitat dels personatges (volen que els faci la llista dels nombrosos sir Humphrey que he patit d’ençà que sóc alcalde?). Segonament,  per l’actualitat dels temes que s’hi tracten (càrrecs per als amics, Govern obert, reducció de la despesa…) i pervivència dels arguments que continuem emprant en favor o en contra d’aquesta o d’aquella mesura. Finalment, per la filantropia (empatia, bon humor…) i solidesa democràtica que s’hi respira. Al final del relat el bonifaci  i frustrat Hacker desperta pietat; com la desperta (certament menor!!!) el maquiavèlic i frustrant Humphrey. En aquest punt m’han resultat especialment commovedores les confessions entre Hacker i el seu predecessor en el càrrec, Tom Sargent, en el seu temps també víctima de la maquinària administrativa o entre el ministre i la seva esposa, perplexa davant la impotència del seu marit com a governant. En tot cas, una lectura imprescindible per als bojos de les sèries british dels vuitanta (algun dia rememoraré l’Escurçó Negre) i per als amants de la política, que al final és cultura, que és humanitat.