Portem la música al cor de la ciutat
Avui la ciutat ha estat de festa! Figueres ha celebrat sant Pere i ho ha fet, a més, homenatjant els nens i nenes i els nois i noies de la coral del Sant Pau i del Muntaner, a la Rambla, el lloc més emblemàtic. Les ciutats són la seva gent i per tant és important que quan petits o grans dediquen moltes hores i esforços a una iniciativa cultural o esportiva o social.. aquest treball els sigui reconegut i valorat. Si a sobre, com és el cas d’aquestes corals, a més del treball esmerçat aquesta feina ha acabat sent goardonada amb un primer premi del concurs Sons i Cançons, al Palau de la Música Catalana, el reconeixement i la satisfacció han de ser dobles. Com a alcalde de Figueres, m’he sentit orgullós d’aquests veritables chicos del coro i encara més, si cap, de la feina discreta però incansable de la Carme, de l’Ernest, d’en Josep Maria i dels mestres de música de conjunt de la ciutat que, sense fer soroll ni presumir fan ben real el compromís de convertir els nens i nenes d’avui en els homes i dones del futur, dotats de coneixements però encara més amb l’ànima plena de valors, de sensibilitat i resposabilitat ètica! Avui, sota els plàtans de la Rambla els figuerencs hem escoltat Mozart, el Cant de la Senyera i el general bum bum, hem sentit nois i noies cantar cançons d’amor, patriòtiques i liberals, interpretar lletres tradicionals i modernes. Des que era un marrec que seia a la falda de l’avi que no havia sentit parlar del general bum bum! M’ha semblat emocionant, sentir nens i nenes d’avui, moderns i il·lusionats, cantar cançons de sempre. Això és fer ciutat, fer país i fer veritables ciutadans… penso! Aprofitem aquests anys, doncs, per dur la música al cor dels figuerencs!


2 juliol, 2007 a les 12:17
Moltes gràcies per l’homenatge fet als cantaires de les dues corals. De vegades, el paper dels polítics és el d’impulsors i de vegades, com és el cas, cal fer un reconeixement de la feina feta, de la feina ben feta. Ara que tan es parla de les sinergies caldria unir i afegir sempre que fos possible. Les ganes de mestres i professors, la il.lusió dels alumnes, juntament amb uns pares que prefereixen assistir a uns actes com aquests que anar a la platja són ingredients, petits ingredients, d’aquest menú de millora de la ciutat.
Això va ser el dia de Sant Pere, però diumenge va haver un espectacular concert de música de gospel al Teatre Jardí amb una assistència molt notable. Dues manifestacions culturals semblants – a la fi en tots dos casos és cant coral- de signes diferents. Dinamització cultural, diversitat, digueu-li com vulgueu, però en tots dos actes vàrem poder veure molts regidors del nou Ajuntament. I això s’agraeix.
2 juliol, 2007 a les 20:01
I jo em pregunto; perquè a la plaça catalunya no hi havia lavabos (obligant a la gent a que mixionés als nostres portals), ni tampoc ambulàncies (almenys no éren visibles). Condicions indispensables (segons tinc entès) que imposeu als altres quan algú de la ciutat vol montar un event. Com s’enten?
2 juliol, 2007 a les 20:03
Quan cito la plaça catalunya em refereixo en concret al concert de la revetlla de sant Pere
3 juliol, 2007 a les 12:10
Si… I aquest dia ha desaparegut la unió esportiva figueres… ¡Molta alegria i dia de festa!
3 juliol, 2007 a les 13:10
Si, la Unió desapareix; però com tot en aquesta ciutat. Tot el que val la pena acaba o marxant o desapareguent… o lo que és pitjor, ni vinguent, com el museu del cinema, universitats varies,… o a nivell econòmic empreses com el zara o l’ikea…
Santi, està molt bé i cal felicitar a tots aquests nanos de les corals i als seus mestres; esclar que sí! I reconèixer el seu esforç i tot plegat, i tant!… Però tota aquesta formació i inculcació de valors a aquestes generacions futures, no servirà de res, perquè no retorna a la ciutat… són esforços que no retornen si no som capaços de captar-los. Tots aquests joves acabaran marxant a formar-se a fora i per l’únic que hauran servit els valors que els hi haurem inculcat és perquè tinguin èxit professional a Barcelona, Girona, Manresa,… i un llarg etc de ciutats que ens passen la mà per la cara en tots els terrenys.
Ja et dic Santi, assenyalo i detecto el problema; reconeixent alhora que la solució és complexa.. sempre és més fàcil criticar que solucionar; però crec que cal incidir-hi amb urgència. El jovent és l’actiu més valuós que tenim, aquí i arreu, però aquí no s’ha procurat per a ell els últims anys…
Espera! Alguna cosa si que hem sigut capaços de captar els últims anys; una macro presó!! Des d’aquí proposo fer un monument a l’Armangué; que si visiteu el seu blog us pixareu de riure; l’home assegura que ha sigut l’alcalde més important del segle i es defensa amb l’obra de govern que ha deixat; que? Una biblioteca? L’hospital comarcal? Diu que són exemples concrets d’una gestió ambiciosa, pensant només en la ciutadania… Au va home!! Què menys; per favor…
Santi; recuperem el temps perdut!! Ànims!!!
3 juliol, 2007 a les 14:01
Concretament, el tema de la Unió penso que hem arribat tard; el problema va ser quan es va deixar un club autòcton de la ciutat en mans d’un foraster que només busca en ell fer una inversió econòmica i que sigui rentable…
Les castanyes del foc penso que no les ha de treure l’Ajuntament hipotecant part dels seus recursos en finançar una entitat de la ciutat, si! Però privada… Hi han coses més importants on destinar els diners públics, altres prioritats que no poden quedar al marge… el problema és que els empresaris de Figueres que de veritat tenen diners no s’hi han volgut involucrar els últims anys. O almenys amb la suficient energia. Penso jo, vaja…
No s’hauria d’haver permès en el seu moment que l’inversor vingués de fora, havent-hi gent amb molts recursos a la comarca que pràcticament no es senten amb l’obligació retornar a la societat una part dels seus guanys. Evidentment, amb matisos hi han excepcions, però pel tema concret de la Unió crec que el pecat que hem comès ha sigut aquest.
Salut!
4 juliol, 2007 a les 15:41
Josep Mª, tens tota la raó en el que dius; ara bé, quan un líder polític diu que traurà les castanyes del foc a una entitat privada si arriba a l’Ajuntament, tan se val que sigui privada o no el tema és la paraula donada si es compleix o no. Al final semblarà que tot val en política per arribar a la trona i després fer-se l’orni.
Això no és canviar l’estil de fer política, és mantenir-lo. I que consti que a mi la Unió m’és igual i el futbol en general també.
Records.
4 juliol, 2007 a les 18:05
No se què em passa, però no me’n sé estar de comentar alguna cosa.. M’estaré tornant un “frikie”?…
Mireia, també també. Estic totalment d’acord amb tu. És al.lucinant com es pot arribar a jugar amb les paraules, precisament això és el que m’irrita més d’aquest món.. Veure contínuament com els polítics, de qualsevol partit!! utilitzen paraules adequades i promeses buides que només responen a interessos i estratègies concretes, alienes als interessos de la societat.. enfí és el món en el que vivim i som tots plegats els que hem permès que la política es desenvolupi així. Vull creure que la “classe política” un dia se n’adunarà de lo lluny que està de la gent i potser si, que arribarà el dia que existirà una manera diferent de fer política, tot i que ho veig difícil… De moment, tots els partits ja han rebut la corresponent sanció de l’alta abstenció, aviam què ens depara el futur… Potser, almenys a nivell local, un primer pas seria que els representants es desvinculessin de les lluites i estratègies que es porten entre mans els partits a nivell nacional i dedicar-se més a cercar solucions eficients per als conciutadans.
Salut! i empenta per Figueres!!! aviam si la fem trempar!! Tant debò…
6 juliol, 2007 a les 11:32
Ei… “hay alguien al otro lado”??? interaccionem? M’agradaria saber què en penses Santi de lo exposat.
7 juliol, 2007 a les 7:45
quins bons records la coral del sant pau. recordo quan jo era menut i hi cantava al sortir de les classes. m’alegra veure que la carme castelló ha seguit amb la bona feina. felicitats!
i, santi, gràcies per donar suport a petits fenòmens locals. part de raó tenen els comentaristes al dir que molts d’ells després marxaran, però per uns instants quedem-nos amb alegrar-nos del seu èxit abans d’adultitzar-los, apa.
11 juliol, 2007 a les 8:43
Benvolgut amic Santi,
No havia tingut ocasió de felicitar-te per haver estat escollit alcalde de Figueres, i em sabia greu, i ho volia fer de tot cor.
Des d’algunes diferències en la ideologia, però pròxims en l’amistad, i en la confiança en la teva gestió i ètica, estic content de què siguis alcalde de Figueres.
Una abraçada forta,
Alfons Jiménez.
11 juliol, 2007 a les 10:49
Benvolgut Josep M.
Pots estar ben segur que segueixo atentament el debat que permet aquest bloc. T’agraeixo la sinceritat amb què t’hi posiciones. Estigues segur que reconduirem aquest èxode de talents i d’iniciatives que denuncies i ens impedeix d’esdevenir una ciutat moderna i d’oportunitats!