Ahir al vespre vaig presidir el consell d’administració que va aprovar els pressupostos per al 2011 de l’empresa municipal de serveis Fisersa. L’actitud responsable del consell va fer possible tirar endavant un seguit de mesures que han de garantir la continuïtat i millora dels serveis que es presten però reduir-ne el cost fins a xifres sostenibles.

L’evolució del servei de transport col·lectiu resulta paradigmàtica de les dificultats de les ciutats petites d’incoporar nous serveis sense l’ajut del Govern i, alhora, dels errors que a Figueres i arreu del país hem comès a l’hora de gestionar-los, sovint més preocupats de guanyar suports electorals que de garantir l’eficiència i sostenibilitat dels serveis. Així, resulta sorprenent que malgrat el creixement sostingut del nombre d’usuaris (2009: 521.512), el dèficit del servei no hagi deixat de créixer d’ençà de la seva posada en marxa. Més paradoxal resulta, encara, que el dèficit que anualment presenta aquest servei, que per a l’any 2011 es preveu de 718.100 €, sigui compatible amb què durant els darrers anys el Plenari de la corporació hagi fet possible que el 55% dels seus usuaris, per una o altra circumstància.. no paguin! En aquest punt no ha de resultar extrany que la darrera mesura de “gràcia”, establint la gratuïtat del bus per a jubilats i adolescents s’acordés tres mesos abans de les darreres eleccions municipals (2007).

És important que el Govern de Catalunya estableixi mesures que facilitin l’optimització i racionalització dels serveis a nivell local,  com ho és, també, que l’administració local incorpori rigor i criteris empresarials a l’hora de dissenyar i gestionar els serveis. Si no emprenem aquest camí em temo que en nom de polítiques pretesament progressistes acabarem fent inviables els serveis, en perjudici dels qui se’ls agafen com a un entreteniment i, pitjor encara, en detriment dels qui realment els necessiten!