M’expliquen que a algunes ciutats sudamericanes, en contextos de campanya els diversos partits es distribueixen els espais electorals, es limiten i es respecten la respectiva propaganda. Ben al contrari, a Figueres, l’inici de campanya coïncideix amb una veritable inundació de paper i plàstic a tots els carrers i places. Molta retòrica de la sostenibilitat, però durant aquests quinze dies els partits perden el cap i tenen (o potser hauria de dir tenim) una actitud ecològicament ben poc exemplar. És per això que proposo que aquesta sigui la última campanya feta en termes antics, de segle XX, amb banderoles, cartells i plafons a tort i a dret i que comencem a situar Figueres com a ciutat de referència dels nous hàbits del segle XXI, autolimitant-nos la instal·lació de tanta paperassa estèril.