La ciutat de Figueres va estrenar les fires i festes d’enguany amb un dels pregons més audaços i intel·ligents dels darrers anys, a càrrec de Vicenç Pagès, dedicat en bona mesura a descriure un dels costums més paradoxals i habituals dels figuerencs, criticar Figueres.  L’escriptor de Els jugadors de whist va arribar a proposar fins i tot un nou concepte, el de la “figueresa”, per referir-se a aquesta crònica i malsana afició de criticar fins a l’extenuació la ciutat.

Encara que el text va ser certament intel·ligent i divertit, em temo però que segurament tampoc no escapa a una certa imatge tòpica de la representació del què passa a la ciutat, massa condicionada per alguns opinadors, les opinions dels quals són tan discutibles -i acceptables- com les de qualsevol ciutadà de peu. Així, per exemple a propòsit del balanç de les fires, certament ha aflorat una sensibilitat crítica que ha tendit a amplificar la lletjor de la setmana viscuda: el mal temps, la reducció pressupostària, la incapacitat de programar activitats d’interès supralocal, etcètera. Tan cert com això, però, ho és que també ha existit un corrent d’opinió, igualment solvent i ben informat que ha fet un balanç notablement positiu de les fires i festes: posant l’accent en la massiva participació de la gent a molts dels actes organitzats, en el lideratge del Casino Menestral, dels clubs esportius, de les Ampes, de les associacions veïnals, en la potència del dia 1 de Maig..

Respectant com procuro respectar a tothom, convençut que ambdues maneres de ser tenen les seves raons, certament em sento francament còmode amb la línia interpretativa que, per exemple, proposava Francesc Cruanyes en un recent article a l’Empordà (www.emporda.info/opinio/2010/05/06/figuerencs-podrits/76299.html), setmanari que ha abanderat la interpretació positiva del que està vivint la ciutat d’ençà de l’entrada al nou segle.  Perquè com avisa Cruanyes als negatius amb Figueres, “un dia es faran vells i s´adonaran que la ciutat són ells. Només ells.”   Tenir unes Fires pensades com a element de promoció exterior de la ciutat o com a pretext per a afavorir la diversió, l’autoestima i el reconeixement dels propis actius cívics i socials locals són dues maneres diferents d’encarar les celebracions, no necessàriament incompatibles.  El que seria una pena, però, és que per indefinició, tornés a imposar-se el tòpic de la figueresa, que és el de l’autoodi.