Un bonifaci i rondinaire regidor de la ciutat, m’interpel·la contínuament sobre els aspectes que, en la seva opinió, enlletgeixen Figueres. Avui sí i demà també remuga contra la presència segons ell massiva d’immigrants, rondina sobre l’incivisme dels marrecs que segons lamenta juguen desaforadament a pilota als racons i les places, aixeca el crit al cel contra els establiments comercials que segons explica tanquen a deshora només pel gust de fotre i esbufega fins a la taquicàrdia pel que avui, excitat, ha titllat “d’orgia desmesurada d’obres als carrers de la ciutat”. Se m’acut respondre-li, amicalment, amb uns mots de Joan Maragall ideals per una tarda plujosa d’abril com aquesta: “¡Oh! no maldigas de tu ciudad, ciudadano que ahora estás en mí, de cuerpo presente, porque ella es tránsito como lo eres tú mismo. Tú tienes un amor y una fe: ella también, hela aquí, que es tu obra. En ti se mueve y avanza el ciudadano del porvenir, en ella la ciudad futura; ésta es ciertamente tu ciudad: ámala.” Em consta que el bonàs del regidor s’estima la ciutat però reconec que em desagrada tanta gota malaia crítica. Deu ser allò que deia la gent gran: que dels teus en vols dir, però en vols sentir..