Omnem crede diem tibi diluxisse supremum
// 19 Març, 2010 //
L’amic i savi Miquel Sitjar, a propòsit del meu aniversari, pels idus de març, em regala una traducció seva d’unes epístoles d’un altre savi, del segle I abans de Crist, Horaci. D’entre molts fragments exquisits, em quedo amb un consell d’Horaci a Albi: “Enmig de les teves esperances i preocupacions, de la teva por i de la teva ira, imagina que se’t fa de dia per última vegada. I així cada hora se’t farà més agradable del que esperaves. Si vols riure, visita’m a mi, porc del ramat d’Epicur, gras, castís, i lluent de pell.” Genial, no us sembla?
20 Març, 2010 a les 23:40
És absolutament certa, a mí em passa, la sensació de viure sobrepassat pels aconteixements i la feina sense plantejar-me mai que avui pot ser el darrer dia de la meva vida. El pitjor arriba quan penses que tant de bó aquest fos el darrer…Miraré de trobar el fragment d’Horaci. Ah! I per molts anys!
22 Març, 2010 a les 13:32
És un bon consell. Per cert, si el vols sentir cantat, Enya el fa servir de tema d’una de les seves cançons.
26 Març, 2010 a les 5:42
Santi, ¿no opinas nada sobre el nuevo caso de pornografía infantil en Figueres? al parecer el director de La Salle estaba al corriente de la detención a principio de mes, y habiendo sido tú profesor de esa escuela, estarías avisado. ¿Ni un comentario al respecto? ¿Conocías al Rayao?
26 Març, 2010 a les 11:58
Sense arribar al que diu el comentari anterior, sí que és una bona ocasió per meditar pels processos de selecció del personal docent als centres concertats. Ho paguem entre tots, amb els nostres impostos, però trien els mossens i les monges en base a no se sap quins criteris. És una vergonya.