Cada generació incorpora per al seu imaginari el record de fets excepcionals, amb la sensació que difícilment mai ningú els tornar a viure. A propòsit de la darrera nevada del 8 de març, els avis han rememorat la del 1956; els més joves, hem establert comparances amb la del 1985 o la de 1992. Enrere ja, afortunadament, si més no per al cas de Figueres, totes les incidències que durant la tarda del dilluns i el matí del dimarts es van anar produïnt; amb l’orgull, la satisfacció i la gratitud per la feina ben feta, reconeguda per tothom, per part de l’Ajuntament, en especial de la Guàrdia Ubana, de la brigada municipal, de Fisersa Ecoserveis i de Fisersa; per part també de molts ciutadans anònims i empreses que cívicament han contribuït a restablir la normalitat als carrers i places, cedint maquinària per a llevar neu, duent a terme personalment tasques de neteja de les voreres del propi barri o, com en el cas de l’Escola La Salle, allotjant més de cent persones a la seva residència, és l’hora de disfrutar dels milers de fotografies i records que immortalitzaran, per sempre, la nevada d’enguany i que des del primer moment van córrer pel Facebook i entre correu i correu electrònic.

Restablerta plenament la normalitat a la ciutat durant el matí del dimarts (certament amb l’ajut del sol i del vent que es va aixecar la nit anterior), testimonien els nous temps que ens toca viure que prop d’un centenar de joves van sol·licitar-me durant aquelles hores ser afegits com a amics del facebook, per tal de poder comentar directament (i sense intermediaris ni viaranys institucionals) els efectes de la nevada, compartir fotografies i, tot s’ha de dir, “implorar un dia més sense classe a l’Insti!” .  Per tot plegat, la nevada del 8 de març, a Figueres, ben bé serà la de la generació del Facebook! Lamentablement, a molts altres punts del país, la nevada continuarà simbolitzat la imatge d’un país mal planificat i mal governat, que a la mínima incidència es col·lapsa!