Es tracta de fer, no de creure!
// 28 Febrer, 2010 //
Llegeixo un interessant article de Josep Maria Cortès a La Vanguardia d’avui sobre les aliances i sinèrgies entre l’exalcalde Barcelona, Enric Masó i les èlites professionals barcelonines formades a la postguerra i protagonistes dels principals projectes i negocis del país fins gairebé els nostres dies (els enginyers Pere Duran Farell, Josep Vilarasau, Ramon Boixadós o els arquitectes Juan Trias de Bes o Carles Ferrater). ”La ideología muere a los pies del saber. Se trata de hacer, no de creer”, conclou Cortès. Personatges políticament transversals i amb una actitud vitalista i inquieta que segurament expliquen més del que sovint pensem les raons que permeten referir-se als darrers trenta anys a Catalunya com una història d’èxit.
3 Març, 2010 a les 0:30
Aplica’t a l’article Santi, que massa sovint fas el contrari. Per cert, la transversalitat dels personatges no sé exactament on la veus, deu ser que uns són de C i els altres d’U. Portes una temporada que només encadenes errors, i greus, un darrera l’altre. I lo del trànsfuga, per molt que ho maquillis fins i tot a la web de l’Ajuntament no sé si t’ho perdonarem. Molts tenim una certa idea del que és la política, i dels límits que té. No val tot. Salut i mira de redreçar que vas tort de debò.
3 Març, 2010 a les 0:36
Santi, valent, tu sí que en saps!! Podríes escriure un llibre sobre això, li podries dir L’art de no fer i fer creure que fas. Et regalo la idea. Apa que vagi bé.
3 Març, 2010 a les 16:14
Endavant, Santi!
Tens tot el meu suport!
(ai, merda!… avui he oblidat de posar pseudònim)
3 Març, 2010 a les 16:59
que bo!
3 Març, 2010 a les 17:46
Endavant, Santi!
Tens tot el meu suport
(je, je ara si!)
3 Març, 2010 a les 20:34
Ja veieu com ens entretenim els socialistes a Figueres, fent criaturades als blocs. De feina i projectes però no n’espereu.
3 Març, 2010 a les 23:03
Miquel, Joan Eduard, no l’animeu que encara serà pitjor.
4 Març, 2010 a les 13:04
Per fer que no quedi. I si calen calés, no patiu, em passeu la factura i avall, com sempre vaja: Saludos des del Palauet.
5 Març, 2010 a les 19:57
”La ideología muere a los pies del saber. Se trata de hacer, no de creer”. Sí i no! Jo sóc dels que pensa que les ideologies encara són importants. Digueu-me babau. Fer és molt important però cal fer en una direcció. El pressupost municipal és ideològic. En primer lloc perquè està f
5 Març, 2010 a les 20:04
He tocat la tecla que no era!
Dic que el pressupost és ideològic perquè està fet per polítics que responen a un programa electoral i té unes partides molt concretes que controlen una despesa adreçada a unes finalitats concretes, també ideològiques.
Mirar pel bé comú, fer allò que cal fer per aconseguir el desenvolupament, persones justes i sàvies que anteposin el progrès a qualsevol altra cosa…..això ja ho van fer els jacobins, posar la virtut per davant de tot i a la burgesia no li va agradar gens perquè se sentien, ben legítimament, perseguits.
Penso que la ideologia ho impregna tot i millor que sigui així, perquè així podem confrontar idees i no tenim un pensament globalitzat on tots diem les mateixes coses. Justament, el que trobo a faltar és debat ideològic més enllà dels gestos obscens d’un pobre home a la tele o de l’operació de nas de la princesa del pueblo. La saviesa aporta debat ideològic i el debat iodeològic ens obliga a pensar i a repensar el que vam pensar ahir.