A l’època franquista la ciutat va projectar-se com a cultural i gastronòmica. Als anys vuitantes i norantes, els governs Lorca i Armangué van parlar de Figueres ciutat genial, en clara referència a Dalí i al seu univers creatiu. Penso que el repte que caldrà assolir en els propers anys és el de demostrar que a Figueres, més enllà de Dalí hi ha vida! Ens cal posar en valor tots els actius culturals, patrimonials, gastronòmics, botànics… que té la ciutat i demostrar al món (especialment al milió de persones que cada any es disposen a venir) que Figueres no es pot visitar/conèixer amb un dia. Hem de trencar amb les estadístiques que confirmen, any rera any que els turistes que ens visiten gairebé mai pernocten a la ciutat i, pitjor encara, que confessen sempre que és la primera vegada que trepitgen els nostres carrers i places. D’aquí iniciatives com la que hem presentat a Brusel·les aquesta setmana, davant dels mitjans de comunicació i de les autoritats del consorci del Castell de Sant Ferran i que pretenen convertir la fortalesa en una ciutat del cavall, amb una àmplia oferta formativa, comercial, firal, esportiva, cultural i, especialment, lúdica. De moment, les reaccions han estat positives. Confio que més enllà de posicionaments de vol gallinaci, passades les eleccions sabrem fer d’aquest projecte un repte de ciutat per deixar d’una vegada enrere el passat i fer de Figueres… una ciutat cultural, gastronòmica, genial i.. ara espectacular!