Aquesta ha estat una setmana intensa, plena de soroll i decisions difícils: suspensió de les funcions del regidor de cultura de la ciutat de Figueres i sortida del grup socialista del govern municipal i escarafalls mediàtics; abandó del grup socialista per part d’un dels seus regidors i, com no, nou rebombori mediàtic; debat del projecte de llei del cinema (amb molt de debat lingüístic, poques referències als problemes del sector, impostos i sancions inclosos); subsegüent debat de totalitat del projecte de llei per a fer possible el Parc Natural de les Illes Medes, el Baix Ter i el Montgrí (amb més de 1600 al·legacions ignorades i tothom enxerinat); reunions per a finançar la construcció de nous equipaments a Figueres;  licitació del projecte de barri sostenible al Departament d’Habitatge i, avui, visites i reunions, presentació de les obres del nou aparcament del Passeig Nou, del trasllat de vint i dos Plàtans monumentals d’aquest passeig a nous indrets urbans; visita a l’associació d’amics de Malalts d’Alzheimer i, a la tarda, visita al fons bibliogràfic i d’arxiu de la família Puig Pujades.

Acabo el dia, exhaust, presentant la monumental Història de la premsa de Figueres 1809-1980, de Jaume Guillamet, Manuel Moreno Chacón,, Anna Teixidor i Albert Testart. La constatació que durant aquest període de prop de dos cents anys Figueres ha vist néixer 194 periòdics omple als presents d’orgull ciutadà i confirma la capitalitat cultura i cívica de la Figueres contemporània. En la meva intervenció acabo citant uns mots de François Mauriac: “el que la gent diu importa poc; el més apassionant és el que diuen de si mateixos sense adonar-se’n.” Sembla una bona manera d’aproximar-se al resum dels fets i el soroll de la setmana que s’acaba. Umm..