La setmana municipal ha transcorregut amb la tediosa normalitat habitual. Una tranquil·litat només saccejada per la proposta de l’alcalde Armangué de facilitar l’accés gratuït dels vells al transport públic municipal. Poc importa que aquesta proposta ja s’hagués plantejat infructuosament pels diversos grups fa més de dos anys. Tampoc no sembla que sigui especialment criticable que es plantegi la seva entrada en vigor just un mes abans de les eleccions. El cas és que la iniciativa sembla que ha estat rebuda com a positiva "pel sector". Encara que en la primera fogorada des d’ERC semblava que el tuf inequívocament electoralista de la idea seria raó suficient per votar-hi negativament, amb el pas dels dies el conjunt dels grups de l’oposició ha vist una cosa (que humilment he de dir que personalment vaig veure clara a l’instant): que mal si es vota en contra, perquè finalment els perjudicats són els avis usuaris del transport públic, i mal també si es recolza, perquè el murri Armangué s’apunta una victòria, per pírrica que sigui. Aparentment, doncs, punt per a l’alcalde Armangué. Clar que si aquesta idea és la millor que té per aturar la caiguda electoral que tot sembla indicar que patirà, intueixo que durant les properes setmanes patirem. I després diuen que això d’insultar la intel·ligència dels ciutadans i el virus populista és cosa de llatinoamèrica o dels partits perifèrics. I després l’Honorable Conseller Saura encarrega estudis perquè algú li expliqui les raons del descrèdit de la política.. Voleu dir que calen?