Aquest dissabte vaig tenir l’honor de presentar a Figueres el llibre de l’Assumpta Montellà sobre la Maternitat d’Elna. Una sala plena de gom a gom i un munt d’ulls emocionats em van confirmar la meva radical confiança en el gènere humà i en la seva capacitat de sentir-se membre d’una comunitat superior, dotada de responsabilitat moral, capaç de discernir entre el que està bé i el que està malament. En una europa convulsa i amb unes democràcies agredides per nazis, feixistes i comunistes, una idealista pacifista d’origen suís, l’Elisabet Eidenbenz va donar el millor de si mateixa per fer possible que entre 1939 i 1944 597 nens i nens condemnats a néixer i segurament morir a les fredes platges d’Argelers, El Barcarès i Ribesaltes puguessin fer-ho en condicions higièniques i de salut mínimes, sortejant així l’espectre de la mort. mentre alguns homes i dones omplien el seu cor d’odi i desig de mort, Eidenbenz va hisar a Elna l’estandart de la vida. Quin orgull, formar part del gènere humà, a voltes tan miserable.. i de vegades tan gran!