La mort sobtada del meu avi, ahir, a dos quarts de dues del migdia, ha coincidit amb el naixement d’un nou nét de l’Albert Ollé, regidor d’Hisenda de la ciutat de Figueres i bon amic. M’impressiona la força implacable de la mort, que és la de la vida. La vida i la mort, cara i revers de la mateixa moneda, disposen de nosaltres segons els plau, capriciosament. Assegut al banc de l’Església, davant del fèretre, emmig del soroll dels silents, brillaven amb força els moments intensos que he viscut al costat de l’avi, en molts moments pare: moments bons i moments difícils. Constato el pas del temps i la petitesa de la condició humana, però lluny d’embardissar-me en el labernint del carpe diem sento reforçat, altiu i orgullós, el desig de viure dignament, que és la única forma humana de viure.