Agenda de Nadal
Prèvies a Nadal. 5 de desembre. Tret de sortida a les celebracions amb la posada en marxa de les llums de Nadal. Enguany, les dalinianes arriben als barris; TVE i TV3 s’hi refereixen com a les més originals del país. El dissabte 12, sopar multitudinari de Nadal, organitzat per Convergència i Unió de Figueres. Més de 500 persones, militants i simpatitzants del partit ens apleguem en un sopar de caràcter festiu, destinat a renovar l’energia per a l’any 2010. Poques hores abans, inauguració de la Pista de gel. Els diumenge 20, tradicional quina de la Fundació Altem. Segueixen els aperitius i dinars i sopars de les empreses i entitats municipals i de la Fundació Salut. Celebro especialment el bon clima assolit amb els treballadors municipals. Els més antics m’expliquen que aquest era un ambient insòlit d’ençà dels primers anys de la democràcia. També m’impacta especialment el sopar amb el centenar de persones que durant l’any que s’acaba han quedat sense sostre i que han necessitat l’ampara dels serveis públics. Segurament, aquell va ser l’àpat amb més sentit cristià i comunitari de tots els que hauré fet durant les festes.
Nadal. Com és habitual en l’agenda de l’Alcalde de Figueres, visito els avis de l’Asil Vilallonga, el menjador per a transeünts i els malalts del sòciosanitari Bernat Jaume. Al carrer, comencen les activitats per a infants.
Sant Esteve. Com faig cada any, el dia de Sant Esteve assisteixo a l’aplec de Santa Eugènia, a Avinyonet de Puigventós. Una trobada senzilla, en una esglesiola recuperada amb jornals dels feligresos i amics de Santa Eugènia i dinamitzada per Mn. Pep Claparols. Decidit a buscar sempre el sentit autèntic dels valors de l’Evangeli, en la seva homilia Mn. Pep va fer-se seva la resposta que el Dalai Lama va donar a la pregunta sobre quina era la millor religió? - La que ens acosta més a Déu! va respodre amb humilitat. - I Quina és, doncs, la que ens acosta més a Déu? - La que ens fa més humans! va concloure. Celebro l’experiència religiosa que finalment es justifica pel valor de la seva humanitat.
Diumenge 27. Altament recomanable el Primer Nadal dels Pastors, de Mn. Rossend Fortunet, una obra que d’ençà de 1923 s’ha anat representant de forma gairebé ininterrompuda i que manté vius els valors de la cultura popular. L’Ajuntament hem iniciat els tràmits per declarar el Primer Nadal dels Pastors bé cultural d’Interès Local. El propòsit ha estat recolzat unànimement.
28 Desembre, 2009 a les 17:20
Sí senyor! Els convergents, els pobres que reben caritat, les misses, i els pastorets. Un alcalde de tots (els seus) i per a tots (els seus). Només falta la missa de les famílies a Figueres i ja ens haurem convertit en una vila de 1960. Santi, que som al segle XXI!
28 Desembre, 2009 a les 18:20
Senyor Vila, ha tingut una agenda atepeida. Amb tot el que explica pensot que també tenia que haver anat a la missa solemne que el senyor Rouco va celebrar a Madrid. Per defensar la familia tradicional. Contra els casaments gays. contra el divorci i contra l’abort.
Si van contra tantes coses i vosté o sap tant bé con jo. Com pot comprarar aquets ultres amb el Dalai Lama.
Ell sempre diu que cada persona te que buscar-se i escoltar-se. No imposar-se i ser humil.
Si un dia te la sort de veure’l amb persona es posara a plorar.
29 Desembre, 2009 a les 16:34
Em pixo en el cristianisme, però aquests que ataqueu tant fermament als catòlics em feu cagar. Després sou els que aneu a llepar al cul als musulmans i els hi rigueu totes les gracietes.
Sapigueu que aviat tornaran les creuades per Europa i la culpa no serà de feixistes, nazis, d’extrema-dreta, ni del Papa. La culpa serà dels pijo-progres que heu obert la porta de casa a l’enemic mil·lenari d’Europa, a la sharia, a l’islam.
Si un europeu vol anar a missa que hi vagi. Faltaria més.
30 Desembre, 2009 a les 22:25
Sembla clar que faci el faci un alcalde mai no aconseguirà el consens dels seus convilatans. L’alcalde de Figueres, d’una mai no negada formació cristiana i militant d’un partit de centre-dreta, ha dedicat algunes hores de la seva agenda a acostar-se a persones que pateixen necessitat que, per desgràcia, són unes quantes i a desitjar bon nadal a les persones grans dels asils i a les persones malaltes del Bernat Jaume. A mi no em sembla pas malament. Com a representant màxim de la ciutat, en dates assenyalades, s’acosta a persones que estan soles o passant un mal tràngol. I per a la resta dels dies ja estan infermeres, educadors socials, personal qualificat…
Quant als pastorets, des del meu punt de vista crec que han superat un moment en el qual podrien haver quedat com una carrincloneria sense sentit i els responsables han encertat a donar-li un aire més musical, abreujat, més actual. I allò que podria arribar a ser un xic insufrible, ara és un espectacle amb un cert atractiu.
I jo em quedo amb la frase respecte del personal municipal.
Per últim, si les religions no serveixen per fer-nos millors persones en aquest món, segurament tampoc ens serviran de gaire res en l’altre. No sóc creient però m’apunto als valors de la solidaritat, l’ajuda, animar a qui li calgui….
31 Desembre, 2009 a les 0:27
Tot i que m’agrada seguir les intervencions i aportacions en aquest blog fins ara no havia tingut l’oportunitat de participar-hi, avui però m’agradaria exposar-hi alguna consideració personal.
En la meva opinió la nostra ciutat, Figueres, i per extensió el nostre país, Catalunya començarà a prendre la forma (i el fons) que tots volem quant els mateixos figuerencs ens impliquem en portar a terme aquesta obra comuna per nosaltres i pels nostres fills. Sincerament crec que l’agenda de l’Alcalde és un exemple de proximitat amb els ciutadans i principalment amb els més desvalguts.
Considero que seria un fenomenal punt de partida per aquest esforç comú la frase del President assassinat dels Estats Units John F.Kennedy: “no pensis que pot fer el teu país per tú, pensa que pots fer tú pel teu país.”
Que l’any 2010 sigui un pas més endavant en els nostres somnis.
1 Gener, 2010 a les 13:10
Bon any a tothom!