Aquests dies de pont he tingut ocasió d’assaborir la nova edició d’ El llibre de les meravelles de Ramon Llull, a cura d’edicions 62: un llibre realment per a bibliòfils, amb una espectacular coberta d’en Jaume Plensa i una edició en dimensions i en paper realment luxosa. Més enllà del continent, però, l’obra del primer escriptor en llengua catalana sorprèn i captiva per moltes raons: d’entrada, malgrat que el seu univers és radicalment medieval, sorprèn la modernitat de les seves reflexions, ben aplicables a molts dels conflictes morals que avui, com sempre, ens toca seguir dirimint. Segonament, com explica Pere Gimferrer en el pròleg per a aquesta edició impacta especialment l’ambició lul·liana no pròpiament de fer una obra literària sinó de difondre tot un sistema de pensament, el seu, amb una força realment corprenedora que, pel que té d’autèntica, resulta admirable i digna d’enveja.

Finalment, commocionat davant les notícies que expliquen que, en aquest context de crisi, cada vegada són més els joves que veuen en l’administració el refugi on trobar un bon lloc de treball, l’audàcia de Ramon LLull d’haver estat el primer dels escriptors a fer d’un burgès (i no d’un noble o d’un eclesiàstic) el protagonista d’una obra literària ens hauria de reconciliar amb els valors d’emprenedoria i liberalisme que han fet del nostre país un país capdavanter en tants aspectes.

"Vé per lo món i meravella’t", recomana Llull a les primeres pàgines del llibre. Una bona manera de fer-li cas, de ben segur, és iniciar-ne la seva lectura.