Kilian Jornet a Figueres
Convidat pel Centre Excursionista Empordanès, en el marc de la vuitena edició de la Mostra de Muntanya i Aventura de Figueres, ahir a la nit Kilian Jornet va captivar un Teatre Municipal disposat a conèixer els secrets d’un home capaç de córrer, sense parar l’equivalent a quatre maratons; capaç de córrer tres dies seguits pels serrells de les muntanyes més intrèpides.
Amor a la natura, ànsia de llibertat i desig de posar-se un mateix a prova (descobrir els propis límits) són alguns dels valors que aquest jove esportista va esgrimir a l’hora de justificar aquesta forma de vida tan intensa. Com explicava l’organització de la Mostra, però, a més d’aquests principis, en els amants dels esports de muntanya hi coincideix, també, realment tota una altra manera de veure i viure el món, aquesta sí, del tot alternativa a la societat acomodada i consumista dels nostres temps.
4 Desembre, 2009 a les 12:58
Veritablement, les gestes d’aquesta mena d’esportistes criden molt l’atenció i els fa diferents de la resta dels mortals. Hi ha gent per tot, però prefereixo el treball cooperatiu que la gesta individual, tot i reconèixer el seu mèrit incontestable. La lluita per trobar el propi límit pot ser un exemple per a la resta, però és una feina individual. M’agrada més fer una gran feina entre tot un grup on cadascú aporta el millor de sí mateix per tal de fer un bon treball.
I parlant de grups i de treball, vull dir que em semblen bé les obres que s’estan fent en les cruïlles perilloses de la ciutat. Hem d’aconseguir rebaixar la sinistralitat. Però les obres de la cruïlla de González de Soto amb Sta. Llogaia s’està eternitzant. Els papers que va lliurar l’Ajuntament als veïns deien clarament que la feina estaria acabada en tres setmanes. Ara hem complert la quarta i la feina sembla que, com a mínim, ha de trigar una setmana més en estar enllestida. Em pregunto pels motius d’aquest retard o d’aquesta imprevisió. Els veïns em comenten que hi ha pocs treballadors i que no els veuen “gaire estressats”. Jo no ho sé perquè quan arribo a casa ja és molt tard, però sí que constato aquest incompliment de calendari i que comença a palpar-se entre els veïns un cert sentiment d’estar farts de la durada d’aquesta obra en concret.